Els plans de PP i Ciutadans per arrasar l’autogovern català

Els dos partits competeixen amb l’extrema dreta per veure qui té el discurs més dur contra el Procés

Els plans de PP i Ciutadans  Per arrasar l’autogovern català
Ruth Pérez Castro
29/12/2018
4 min

BarcelonaAra fa poc més d’un any el cap de files de Podem, Pablo Iglesias, acusava els partits independentistes de “contribuir a despertar el fantasma del feixisme”. Sigui com sigui, el Procés ha accelerat les revolucions de la dreta espanyola. I és que en la intensa cursa entre el PP i Ciutadans per liderar el nacionalisme espanyol, i amb l’extrema dreta de Vox trepitjant-los els talons, totes dues forces han optat per endurir el to cap a Catalunya. Especialment des de la moció de censura que va tombar Mariano Rajoy.

Els últims mesos el Congrés de Diputats ha esdevingut l’escenari del ball de retrets de l’oposició a l’executiu de Pedro Sánchez per haver arribat al govern gràcies als independentistes. La cambra baixa, però, també ha sigut testimoni de la pugna entre Pablo Casado i Albert Rivera, que proposaven iniciatives cada cop més extremes abonats a un hiperbòlic relat sobre la violència als carrers de Catalunya. Unes iniciatives que pretenen arrasar l’autogovern català.

Suspendre l’autonomia

PP i Cs advoquen per un 155 més ampli i “sense data de caducitat”

“La seva moció de censura està portant Espanya als seus pitjors temps [...] Apliqui ja el 155!”, va etzibar el líder del PP, Pablo Casado, al president del govern espanyol el 12 de desembre passat. Tot i que la petició és recent, Sánchez ha sentit aquesta frase més d’una vegada des que va posar els peus a la Moncloa el juny passat. De fet, el popular ha arribat a oferir-li la majoria al Senat per “posar ordre a Catalunya” i acabar amb la “marxa de torxes i agressions al carrer”. Un oferiment a què es va sumar Albert Rivera.

Il·legalitzar els partits

A més de la CUP, ara Casado amplia la mesura a ERC i PDECat

Tot i que cal una reforma de la Constitució per poder il·legalitzar les forces independentistes, Pablo Casado està disposat a modificar la llei de partits per il·legalitzar qualsevol formació que “cridi a la violència”. Una idea que ja havia pronunciat en veu alta, tot i que a títol personal, quan era vicesecretari de comunicació i que la cúpula del partit va afanyar-se a desmentir. Aleshores posava el focus en la CUP i l’organització juvenil Arran. Ara ja deixa la porta oberta a incloure-hi també ERC i PDECat si “continuen animant a pressionar”.

Tancar la televisió pública Rivera acusa TV3 de mentir i de ser un “aparell de propaganda”

Tant Albert Rivera com la líder de l’oposició al Parlament, Inés Arrimadas, han posat en dubte la imparcialitat de la televisió pública catalana i han llançat diversos avisos sobre el seu futur sota un hipotètic govern taronja. “Vostès són un aparell de propaganda separatista”, assegurava Rivera al programa Els matins de Lídia Heredia. En aquest sentit, Rivera és partidari de controlar TV3 des de l’Estat a l’empara de l’article 155, ja que, diu, “és un deliri col·lectiu, TV3 és el nou No-Do”.

Controlar els Mossos

Cs denuncia que el cos català actua com a “policia política”

Davant el que Casado qualifica de “batasunització” de Catalunya pel que anomena “terrorisme urbà” perpetrat pels CDR, la dreta espanyola en conjunt insta el govern espanyol a prendre el control dels Mossos d’Esquadra. Així, segons va expressar el líder popular, Quim Torra estaria buscant el “vessament de sang” i una “guerra civil” que només es podria frenar amb l’aplicació de la llei de seguretat nacional i seguretat ciutadana. Una demanda de la qual també es va fer ressò el líder del partit taronja, que va afegir que el president de la Generalitat “pretén convertir el cos d’agents català en una policia política”.

Centralitzar l’escola

El PP opta per estandarditzar llibres de text i matèries comunes

El sistema educatiu és un dels temes fetitxe de PP i Cs a l’hora d’atacar Catalunya. La “inexistència” de col·legis públics per “poder estudiar només en castellà” o “l’adoctrinament a les aules” són algunes de les expressions més repetides per Rivera i Casado els últims mesos. Per revertir la situació, el secretari general dels populars, Teodoro García Egea, va anunciar que els populars presentarien iniciatives parlamentàries com ara el control des de Madrid de “llibres de text i matèries comunes”. Un projecte que, per ara, ha quedat en simples paraules. Caldrà esperar fins a la convenció programàtica que celebrarà el partit al gener per veure si aquestes mesures -com la proposta d’il·legalitzar partits independentistes- s’inclouen entre les accions oficials previstes per a l’exercici de l’any 2019.

Denegar l’indult

La dreta renega del canvi de posició de l’Advocacia de l’Estat

“Vostè passarà a la història com el president que va intentar blanquejar la imatge dels que van cometre un cop d’estat”, va retreure-li Albert Rivera a Pedro Sánchez. Des del partit taronja lamenten que, amb el canvi de cadires a la Moncloa, l’Advocacia de l’Estat hagi rebaixat les acusacions als presos polítics eliminant el delicte de sedició. Per aquest motiu des de Ciutadans van demanar a l’executiu central que es comprometés a “no utilitzar mai l’indult per alliberar els colpistes”. Els populars, de fet, van proposar una modificació de la llei d’indults perquè “no es pugui concedir l’amnistia als presos acusats de rebel·lió”.

Convocar eleccions

PP i Cs exigeixen nous comicis davant la inacció de Sánchez

La duresa del discurs de la dreta no només s’evidencia amb Catalunya sinó també en els termes amb què Cs i, sobretot, el PP es dirigeixen al cap de l’executiu espanyol. “Vostè és partícip i responsable del cop d’estat que s’està perpetrant a Espanya”, va recriminar-li Casado a Sánchez en plena sessió de control. Els últims sis mesos el Congrés ha viscut moments d’alta tensió a causa del foc obert entre la dreta espanyola i l’independentisme. Mentrestant el president socialista continua encaixonat entre les exigències de la dreta: aplicar el 155 o convocar eleccions. Unes pressions intensificades arran de la recent reunió entre els caps dels executius català i espanyol.

stats