El PP fa un cop de volant per frenar la saturació

El Govern intenta mitigar la indignació ciutadana amb la presentació del decret de turisme responsable mentre el Consell redueix les places turístiques

Una coa de cotxes col·lapsa la carretera de Sóller.
11/05/2024
6 min

El Govern va rebre fa uns dies els resultats d’un sondeig: la sensació d’aclaparament per la saturació turística està entre les principals preocupacions de la ciutadania. La dada s’afegia al rum-rum d’un descontentament al carrer que en la darrera setmana no ha aturat de créixer en decibels i amenaça de convertir-se en un clam difícil de gestionar per la presidenta Marga Prohens. Aquest ha estat el detonant del gir de guió de 180 graus que el PP va consolidar divendres. De denunciar la “turismofòbia” fa només un any, l’Executiu ha passat a reconèixer obertament la saturació de les Illes i prometre mesures contra la massificació. El vicepresident, Antoni Costa, va assegurar que “el patró de creixement actual és insostenible” i que cal “transformar” el model econòmic: “S’han de prendre mesures valentes”. Amb aquest missatge, el Govern intenta sortir a camí de la crispació ciutadana i surfejar una onada de protestes socials que s’anuncia inevitable.

Costa va informar de la convocatòria d’una mesa amb representants de tots els partits i entitats socials, liderada per l’Executiu, per abordar les possibles restriccions al turisme. “Hem de posar límits i ho hem de fer junts”, va remarcar. Prohens va voler reforçar aquest posicionament amb la concreció d’algunes mesures. És per això que es va donar prioritat a presentar la modificació del Decret de turisme d’excessos abans que el de simplificació administrativa, en el qual les conselleries treballen amb intensitat, segons expliquen fonts de l’Executiu. La principal novetat de la norma —que a partir d’ara es passa a dir “decret de turisme responsable”– és que es prohibeix el consum d’alcohol a la via pública en les zones delimitades en què es produeixen escenes de turisme de gatera: a Palma, Sant Antoni de Portmany, Calvià i Llucmajor. A més, manté la restricció dels horaris d’obertura dels establiments comercials que venen alcohol entre les 21.30 i les 8 h del dia següent.

En paral·lel, el vicepresident va anunciar que després de la temporada turística es farà una macroenquesta per conèixer què opinen els residents de la massificació. “Si Déu vol, continuarem vivint molts d’anys del turisme, però s’ha de transformar el model per créixer en valor”, va argumentar.

De manera gairebé simultània, els consells insulars varen sortir, també, a presentar iniciatives. El Consell de Mallorca va fer públic que reduirà les places turístiques a l’illa. Encara que la supressió de places és tan sols d’un 4,2% del total –18.000 places de la borsa, que no estaven operatives, però sí disponibles–, és la primera vegada a la història que s’aposta per reduir-les. Una decisió que confirma el canvi de rumb del PP, que quan era a l’oposició estava en contra del decreixement i també de la moratòria que el Govern del Pacte va aprovar el 2022, i que implicava suspendre la concessió de noves places turístiques.

“És el moment de posar límits”, va declarar el president del Consell, Llorenç Galmés, després d’anunciar la reducció de les noves places, i va insistir que la institució “no es pot posar de perfil”, ja que està “en risc” la convivència entre turistes i residents.

En paral·lel, el Consell d’Eivissa va aprovar aquest divendres elevar al Parlament una proposició de llei per controlar l’arribada de vehicles a l’illa. El president de la institució, Vicent Marí, va remarcar que la iniciativa és “fruit de molts de mesos de feina, reunions, consultes i estudis que avalen amb dades la necessitat d’adoptar mesures”, tal com recull Europa Press. També va insistir que la norma, que s’ha de debatre al Parlament, té el suport de “la majoria social de la ciutadania eivissenca”. Les dades d’entrades de vehicles a l’illa, d’aproximadament 49.000 habitants, són aclaparadores: entre juliol i agost de 2023 varen entrar a l’illa més de 48.000 vehicles.

El Consell d’Eivissa és el referent del Govern de Prohens. La institució, on el PP ja governava la passada legislatura, és molt influent a l’Executiu en les qüestions relacionades amb habitatge i turisme. En aquest sentit, el PP eivissenc no té dubtes des de fa quatre anys sobre la necessitat d’un decreixement turístic, tenint en compte que Eivissa encapçala tots els rànquings de saturació. En aquest sentit, l’Executiu també està estudiant una proposta del Consell –treballada pel vicepresident de la institució, Mariano Juan– per lluitar contra el lloguer vacacional sense llicència, que els eivissencs consideren la principal font de massificació a les Illes. La iniciativa preveu modificar la Llei de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats per incloure-hi el lloguer turístic. Això permetria augmentar el control de l’administració sobreaquesta activitat econòmica, i implicaria els ajuntaments en la persecució del lloguer sense llicència amb la participació de la Policia Local.

La crispació arriba abans del previst

Fonts de l’Executiu asseguren que “fa mesos que es treballava” per presentar un paquet de mesures contra la massificació. “Sabíem que aquesta temporada hi hauria un creixement important, i al programa electoral ja deixàvem entreveure que no podíem continuar amb aquest patró”, apunten aquestes mateixes veus. Amb tot, el Govern ha decidit sortir al pas de les veus crítiques en veure que “l’ambient s’anava escalfant”. Segons apunta una altra font del Govern, el que ha sorprès el PP és que les crítiques socials s’hagin avançat fins i tot a la temporada turística: “Pensàvem que hi hauria descontentament, però que arribaria al pic després de l’estiu”. La mobilització de més d’un centenar de veïns de Sóller, que dimarts varen exigir mesures contra el “caos” i la “saturació” del municipi al batle, Miquel Nadal, ha aixecat les alarmes. S’hi afegeixen diferents convocatòries ciutadanes contra la massificació les properes setmanes, la primera el proper dia 17 a Sineu, per part de la plataforma Menys Turisme, més Vida.

Antoni Costa i Marga Prohens en el ple del Parlament.

Ara bé, les mateixes fonts admeten que res no aturarà l’onada de turistes que estibaran les Illes enguany. “Frenar requerirà temps, feina”, assenyalen. Davant això, de moment s’optarà per “gestionar” l’afluència de persones en àrees crítiques. L’Executiu tem que aquestes limitacions generin resistències al sector? “Segurament n’hi haurà, però estam en una situació límit”, argumenten les mateixes veus:“Que surti el valent que digui que s’ha de créixer”. De moment, la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca ha donat suport en un comunicat a la supressió de places turístiques anunciada pel Consell. “La proliferació desorbitada del lloguer turístic (...) i la implantació de plataformes digitals va provocar una allau d’habitatge d’ús residencial en el mercat de lloguer turístic, que comportà la invasió i la mescla d’usos”, va exposar. També es va mostrar a favor de la modificació del Decret de turisme responsable. “Valoram que s’hi hagin introduït millores que tendeixin a assolir l’objectiu perseguit: erradicar el turisme incívic de les quatre zones que en pateixen els efectes”, va apuntar. En canvi, la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) va carregar contra la restricció dels horaris dels establiments que venen alcohol en zones crítiques. La patronal va argumentar que, així, els consumidors es poden desplaçar a altres llocs on no hi ha limitació horària, o bé recórrer a la venda ambulant.

Dard a l’esquerra

El moviment del Govern deixa descol·locada l’esquerra, que fins ara havia abanderat la lluita contra la massificació. “Els que sempre parlaven de decreixement no varen fer res quan governaven”, etziba una font de l’Executiu. Aquest serà previsiblement l’argumentari que el PP exhibirà en el pròxim ple del Parlament. En els anys previs a la moratòria que es va aprovar durant el Pacte, el nombre de places turístiques no va deixar de créixer. Un estudi de l’entitat ecologista Terraferida va apuntar que entre 2015 i 2021 es varen atorgar 93.747 noves places hoteleres a Mallorca, i es passà de 329.000 a 410.500. Actualment, hi ha un sostre de 430.000, que amb la limitació del Consell passarà a 412.000. MÉS per Mallorca va denunciar que la retallada del president Galmés queda “curta”. Per la seva banda, el PSIB va titllar de “fake” la reducció de places, perquè a causa de la moratòria “ja no estaven disponibles”. Fonts de l’Executiu asseguren que arribaran noves mesures contra la massificació. Amb tot, res no aturarà la riuada de turistes aquesta temporada, en què es preveu que puguin acostar-se als 19 milions. El malestar ciutadà, per tant, no es dissiparà fàcilment.

stats