El PP, en la cruïlla ideològica

Palma“Som l’única alternativa de govern”. Ja fa setmanes que els càrrecs del PP repeteixen aquest mantra i recorden que els populars han assolit l’èxit només quan han pogut aglutinar el centredreta en el passat. Però reunir aquest ventall ideològic, que va del regionalisme a l’extrema dreta, no és una tasca senzilla, i així ho demostren les oscil·lacions dels populars en el seu discurs. Basta un exemple: el dia que Marga Prohens va ser proclamada presidenta del PP balear al Palau de Congressos de Palma, el protagonisme va ser per a Pablo Casado, qui assegurà que a les Illes no es parla català i demostrà que el partit estira cap a la dreta. Dos dies després, la ja líder regional va haver de corregir el seu cap de files per evitar la polèmica.

La fragmentació de la dreta es va fer palesa a les eleccions del 2015: El Pi i Ciutadans varen irrompre a l’arc parlamentari amb tres i dos diputats, respectivament. Els primers abanderen el centredreta regionalista mentre que els segons varen fer de l’espanyolisme un dels seus eixos. I el 2019 va ser l’any de l’arribada de l’extrema dreta al Parlament: Vox aconseguí un èxit sense precedents amb tres diputats i grup parlamentari propi. 

Moderació amb emperons

Així les coses, el PP vol recuperar el terreny perdut fent bandera de la moderació, però acostant-se també a alguns dels punts cabdals del discurs de Vox, com la immigració. D’aquesta manera es va fer palès en el ple del Parlament del 5 d’octubre, quan els populars varen demanar, igual que l’extrema dreta, per les arribades de migrants a les Balears. El to va ser diferent, però la intenció era abordar un tema fins ara monopolitzat per Vox sense complexos. 

Fonts del PP expliquen que cal mostrar que el partit té un posicionament en temes com la immigració, perquè una part de l’electorat pot tirar cap a l’extrema dreta si els populars no hi donen respostes. Però també reconeixen que el PP està més còmode en posicionaments més moderats, i que això els pot fer guanyar electorat procedent de Ciutadans i fins i tot d’El Pi. Per als populars, una de les claus és mostrar que no comparteixen les solucions fàcils de Vox, sempre amb una voluntat de moderació i seguint una línia amb la qual el màxim de gent del partit es pugui sentir còmoda.

Aconseguir que pugui venir gent d’una banda i d’una altra, aquest és el quid de la qüestió, segons expliquen fonts populars. Per això, el rebuig a la política econòmica del Govern d’Armengol és radical, mentre que s’intenten adoptar posicions proclius al consens quant a la llei d’educació. L’argument aquí és sofisticat: català sí, però el català de les variants dialectals, i tenint en compte en tot moment que el castellà també ha de ser llengua vehicular a l’ensenyament. 

De fet, al partit s’estimen més parlar de complementarietat que no de contradiccions, i recorden que a la casa del PP ja hi varen conviure sensibilitats diferents en el passat. De fet, consideren que el regionalisme i l’espanyolisme són precisament això, complementaris.

La direcció estatal 

Respecte de si la direcció estatal del partit pot arribar a ser un entrebanc per disputar el Govern a Francina Armengol, els populars apel·len a discursos alternatius a la foto del president, Pablo Casado, amb figures qüestionades del passat, com José María Aznar, i recorden el missatge que va donar el secretari general, Teodoro García Egea: que els territoris estiguin per damunt fins i tot de les sigles del partit. 

Perquè en l’àmbit territorial no hi ha un sol PP. Apostarà Prohens per seguir la mateixa línia que Alberto Núñez Feijóo a Galícia? O tirarà pel camí de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso? De moment, amb qui s’ha fotografiat la presidenta balear ha estat amb Ayuso. És una declaració d’intencions? El PP balear reconeix que hi ha una part important en comú amb la presidenta madrilenya, sobretot pel que fa al liberalisme en matèria econòmica i impositiva. I també adverteixen que Ayuso té un perfil més regionalista del que pugui semblar a primera vista, amb la seva defensa de la vida ‘a la madrilenya’. Però també reconeixen que la distància és més gran pel que fa a algunes qüestions ideològiques o la manera d’afrontar la relació amb els rivals polítics.

“Convé que Marga Prohens es faci veure com a amiga d’Ayuso, perquè la presidenta madrilenya rep tota l’atenció i invisibilitza la resta”, comenta la politòlega i membre del col·lectiu Passes Perdudes, Aina Roca, qui també assenyala que hi ha “opinions diferents” sobre Casado dins el PP balear. Roca apunta que l’intent d’aglutinar el centredreta tindrà “un cost intern quant a la coherència de segons quins missatges”. I, malgrat que intenti marcar les diferències pel que fa als continguts, el PP sí que està intentant acostar-se a “l’estratègia comunicativa de Vox”.El partit d’extrema dreta “crida l’atenció, mostra indignació i dona titulars”, i això “arriba a molta gent. De tota manera, Roca considera que el context de crisi reforçarà el PP –i el PSIB–, perquè és en èpoques convulses que “l’electorat va cap als partits grans i les majories”.