El PP europeu votarà a favor de Teresa Ribera

Brussel·lesEl veto del PP a la candidatura de Teresa Ribera com a comissària europea acabarà en no res. Tot i que la jugada es preveia una quixotada des de bon principi, els d'Alberto Núñez Feijóo havien decidit jugar-s'ho tot contra la ministra de Transició Ecològica i l'acusen de ser la responsable de la mala gestió en la crisi de la DANA al País Valencià. El president del grup popular europeu, Manfred Weber, ha comunicat aquest dimecres a les delegacions populars estatals que el seu grup europarlamentari votarà a favor de la nova Comissió Europea presidida per Ursula von der Leyen, amb Teresa Ribera com la vicepresidenta amb més pes. Segons informen fonts de l'agència Efe, l'única delegació popular que s'hi oposa és l'espanyola.

Així doncs, sigui la que sigui la posició dels de Feijóo, el PP europeu donarà suport a la candidatura de la ministra espanyola i l'única condició és que Ribera doni les explicacions necessàries en la compareixença que aquest mateix dimecres està fent al Congrés. I, per tant, li ha retirat la condició que li havia imposat al principi: que es comprometi a dimitir en cas que la justícia espanyola la processi per la gestió de la catàstrofe natural que ha patit el País Valencià.

Finalment, el PP europeu només deixarà constància de "forma solemne" –no concreta de quina manera– que voldrien que deixés el càrrec com a vicepresidenta de la Comissió Europea si es veu involucrada en un procés judicial per la DANA. En aquest sentit, fonts del grup europarlamentari conservador volen evitar que Ribera "importi" un "problema judicial espanyol" a Brussel·les.

Ara bé, els conservadors europeus encara no han tancat un acord amb els socialdemòcrates i els demanen que, a canvi de Ribera, ells també donin suport a qui seria el primer vicepresident d'extrema dreta de la història de la Comissió Europea, l'italià Raffaele Fitto. El PP europeu vol evitar quedar com l'únic grup europarlamentari que dona suport al candidat de la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, i vol involucrar-hi els socialdemòcrates i liberals.

Aquesta contrapartida, però, genera divisió a la família socialdemòcrata. Fonts socialistes europees expliquen a l'ARA que la direcció del grup es mostra predisposada a votar-hi a favor, però admeten hi ha eurodiputats i delegacions importants, com l'alemanya i la francesa, que continuen oposant-s'hi. De fet, algunes fonts donen per perduda la delegació socialista de França i tenen coll avall que votarà en contra de Fitto i, fins i tot, del global de la Comissió Europea en el ple del Parlament Europeu de la setmana que ve.

En canvi, les altres dues delegacions socialdemòcrates més destacades, les d'Itàlia i Espanya, s'hi mostren clarament oberts. Els transalpins des d'un primer moment s'han compromès a votar a favor del candidat que presenta el seu país, encara que sigui el de Meloni. I, pel que fa als espanyols, el mateix Pedro Sánchez ja va treure pes aquest dimarts al fet de donar suport a Fitto i es resigna a fer costat al candidat que ha proposat Itàlia. "Cada país té dret a un comissari i no l'escullo jo", va dir el president del govern espanyol.

D'aquesta manera, tot i les divisions internes, es preveu que la gran coalició de govern del Parlament Europeu –conservadors, socialdemòcrates i liberals– arribi a un acord aquest mateix dimecres. El fet que hi hagi eurodiputats i delegacions estatals senceres que trenquin la disciplina de vot del seu grup europarlamentari és habitual en aquesta mena de votacions a l'Eurocambra i això no impedeix que els tres principals grups sumin prou suports per donar el vistiplau a la pròxima Comissió Europea.

El PP europeu es nega a deixar de pactar amb l'extrema dreta

Els socialdemòcrates també volen que els conservadors es comprometin per escrit a prioritzar la coalició de govern del Parlament Europeu durant tota la pròxima legislatura, i deixi d'arribar a acords i votar conjuntament amb l'extrema dreta, com ha fet reiteradament des que la nova composició de l'Eurocambra permet que la dreta i l'extrema dreta puguin sumar majoria simple sense comptar amb els socialistes ni els liberals. Tanmateix, els conservadors s'hi neguen i de moment només estan disposats a firmar un document que assenyali de forma general "els principis que han de guiar el centre del Parlament Europeu dels pròxims cinc anys", que es basarien en el programa de govern de Von der Leyen.