Fiscalitat

El PP força el pla B de Montero: objectius de dèficit i deute més restrictius

Comunitats autònomes i ajuntaments tindran 4.500 milions d'euros menys de marge de despesa

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquest dimecres al Senat.
06/03/2024
3 min

MADRIDLa vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), haurà d'aplicar el seu pla B sobre els objectius de dèficit i deute. Aquest dimecres, el Partit Popular, amb majoria absoluta al Senat, ha tombat per segon cop la senda d'estabilitat del govern espanyol (el passat 7 de febrer ja hi van votar en contra) i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert com a guia per al conjunt de les administracions públiques, així com per a l'Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments i la Seguretat Social. Alhora, la senda d'estabilitat és imprescindible per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023).

Amb el "no" d'aquest dimecres, el govern central ha perdut l'última oportunitat perquè els objectius previstos veiessin la llum. Una vegada aquest segon intent ha fet aigües, s'obre un escenari inèdit per al qual Montero ja estava preparada: aplicar els objectius que recull el programa d'estabilitat enviat a Brussel·les l'abril del 2023 i que són molt més durs. "És una dinàmica perversa", ha dit Montero aquest dimecres respecte a la decisió del PP.

En concret, es tracta d'un pla B que no és favorable ni a les comunitats autònomes ni als ajuntaments, perquè suposa una restricció important de la despesa: 4.500 milions d'euros de marge de despesa menys, segons estimacions del ministeri d'Hisenda. La senda d'estabilitat que el govern espanyol volia aprovar i que el PP ha tombat establia per al conjunt de les administracions públiques un objectiu de dèficit públic del 3% del PIB per a aquest 2024, complint amb el retorn de les regles fiscals a la Unió Europea. En el cas de l'Estat, l'objectiu de dèficit era del 2,7% del PIB; per a les comunitats autònomes, d'un 0,1% del PIB, i, finalment, els ajuntaments haurien de tancar l'exercici amb equilibri pressupostari, és a dir, amb un dèficit públic del 0%.

Ara bé, amb l'objectiu de dèficit del programa d'estabilitat del mes d'abril l'Estat tindrà més marge (objectiu de dèficit del 3%), però les comunitats haurien de tancar l'exercici pressupostari en equilibri (dèficit del 0%), mentre que per als ajuntaments s'estableix un superàvit d'un 0,2% i per a la Seguretat Social un dèficit d'un 0,2%. En el cas concret de Catalunya, aquesta dècima de menys pel que fa al dèficit suposarà poder gastar 277 milions d'euros menys si es té en compte l'estimació del PIB del 2023. Això tindrà un impacte directe en els pressupostos del 2024. En algunes comunitats governades pel PP, com és el cas Andalusia, l'impacte serà de 195,7 milions menys en despesa; al País Valencià, 137 milions menys; a Madrid, 284 milions i a les Illes Balears un impacte de 38,5 milions menys de marge de despesa.

Vistiplau de l'Advocacia de l'Estat

El fet d'aplicar la senda d'estabilitat del programa enviat a l'abril a Brussel·les no té precedents. Cal recordar que segons la llei d'estabilitat pressupostària, si els objectius de dèficit i deute per a les diferents administracions públiques es tomben per segon cop consecutiu, el govern espanyol es veu obligat a fixar els objectius de l'exercici pressupostari anterior. El fet que en l'exercici del 2023 Espanya no tingués objectius de dèficit i deute (la UE tampoc) fruit de la suspensió de les regles fiscals és el que explica que s'hagin d'adoptar els del pla enviat a Brussel·les. El ministeri d'Hisenda ha explicat que l'Advocacia de l'Estat hi ha donat el vistiplau a través d'un informe. "Conforme a la legislació interna, d'una senda de convergència cap a la situació d'equilibri, resultarà d'aplicació el programa d'estabilitat", recull l'informe al qual ha tingut accés l'ARA.

Amb tot, cal recordar que aquests objectius no preveuen una possible condonació del deute autonòmic, que ara suposa un llast per als comptes públics, tal com van acordar ERC i el PSOE en el marc de la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Alhora, amb el retorn de les regles fiscals a la UE, tot i que s'ha restablert el compliment amb els objectius de dèficit i deute, aquest és més flexible i Brussel·les posa en el punt de mira la regla de despesa. Per ara, tot plegat només ha fet que endarrerir l'elaboració dels pressupostos de l'Estat per a aquest 2024 que, un cop aprovada l'amnistia, serà el pròxim gran repte de Pedro Sánchez. Montero, però, ha afirmat que "hi haurà un projecte de pressupostos" a l'Estat.

stats