El PP ignora l’oposició i encara el nou curs polític sense aliances

PalmaEl PP va arribar a desembre desgastat per la darrera crisi amb Vox, sense socis i amb els pressupostos prorrogats. Abocat a una minoria parlamentària complexa, va proclamar la seva voluntat de cercar aliances amb l’esquerra. De fet, la presidenta, Marga Prohens, va anunciar la retirada dels comptes de la tramitació parlamentària assegurant que els negociaria de nou amb “tots els grups parlamentaris”. Però al llarg del mes de gener, ni el grup popular ni els consellers s’han mogut per testar la resta de partits i acostar posicions en aquest sentit, i tothom dona per fet que la pròrroga anirà per llarg. Mentre l’esquerra es pregunta si el PP realment “vol” cercar nous suports, la dreta opta per tirar pel dret i explorar l’experiència de mantenir el Govern en minoria.

Tant el PP com la resta de grups parlamentaris –inclòs Vox– confirmen que no hi ha hagut converses formals en tot el mes de gener. Dimarts es reprèn el curs parlamentari, però la sensació de les parts és que la prioritat no és reprendre les negociacions sobre els pressupostos. Fonts del PP remarquen que les principals lleis sobre la taula són la de conciliació –tots els grups hi han presentat una esmena a la totalitat, excepte el PSIB– i la llei de polígons. D’altra banda, Prohens ha posposat l’aprovació del decret de mesures urgents contra la congestió turística. Durant el debat de política general va anunciar aquesta mesura, que conté qüestions importants per al sector, com la pujada de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) en els mesos d’estiu i del cànon de l’aigua. Les dues iniciatives estrella de l’Executiu, doncs, s’ajornen després del trencament amb Vox i l’accidentada tramitació de la Llei de simplificació amb què es va tancar 2024.

El Pacte per la Sostenibilitat decau

Fonts de l’Executiu insisteixen en el fet que el decret per frenar la congestió es presentarà com a proposta a la Mesa del Pacte per la Sostenibilitat i després es tirarà endavant a partir de març. El motiu és que aquest organisme també va tard: s’havia de posar en marxa al gener, però finalment no iniciarà la segona fase –la de propostes– fins al 27 de febrer. A més, el Govern també s’està quedant cada vegada més sol amb aquest projecte. La plataforma, ideada com un mecanisme per cercar solucions de consens a la saturació turística, no ha fet més que acumular baixes des que el Fòrum de la Societat Civil el va abandonar el novembre de 2024. El GOB, la Federació d’Associacions de Veïns, i EAPN-Xarxa per la Inclusió també n’han fuit. Així com el PSIB, MÉS per Mallorca i Podem. Dels partits, només hi queden el PP, Més per Menorca i Vox, que hi participa des d’un punt de vista crític.

“La situació és estranya”, assegura el portaveu del PSIB, Iago Negueruela. “No han parlat de pressupostos amb nosaltres, i de turisme encara menys”, explica. “No cerquen complicitat pels comptes ni expliquen el projecte, i en matèria de turisme consideram que han cedit a les pressions de determinades entitats en contra de la pujada de l’ITS”, defensa. Per ara, Prohens no ha renunciat a fer l’augment de l’impost, però sí que ha donat a entendre que no es podrà implementar, encara, la pròxima temporada turística. “Els temps són molt ajustats”, va dir.

“Ni hi ha hagut contactes aquest mes ni n’hi ha mai”, assenyala la diputada d’Unides Podem, Cristina Gómez, que considera que el Pacte per la Sostenibilitat ja “es va concebre com un tema propagandístic i sobretot per neutralitzar les mobilitzacions ciutadanes”. “No sé si el PP vol consens. El vol?”, es demana el portaveu de MÉS, Lluís Apesteguia: “Ni el Govern ni els consellers han xerrat amb els partits”. L’única qüestió amb què els populars han cercat el suport de MÉS és el decret per limitar les macrogranges, una qüestió que ja estava acordada abans de la ruptura del PP amb Vox, a falta de tancar-ne alguns pendents. “Pensava que durant desembre o gener, el Govern faria un exercici de diàleg, de tempteig de postures, però no ho ha fet”, explica, i recorda que el vicepresident Antoni Costa va dir el passat 10 de gener que el seu soci prioritari per als comptes torna a ser Vox. “Això és l’únic que sabem”, diu.

Però Vox nega la major. La seva portaveu, Manuela Cañadas, va assegurar que mantindran “màxima distància” amb el PP fins que “canviï d’actitud” i deixi de pactar iniciatives amb l’esquerra. En aquest sentit, va exigir als populars que “perdin la por” i facin cessions “valentes” si volen recuperar-los com a aliats. Fonts del grup parlamentari confirmen que tampoc hi ha converses formals entre el PP i Vox ara mateix, i encara menys per refer l’aliança. “El PP opta per l’estratègia del ‘qui dia passa, any empeny’”, afegeix. Per ara, les mateixes fonts descarten que la situació del president del Parlament, Gabriel Le Senne, que es troba a les portes de la possible obertura d’un judici oral per un presumpte delicte d’odi, llevi la son a l’extrema dreta. Si finalment s’obre un procediment contra ell, Le Senne podria arriscar-se a la seva suspensió com a diputat i a perdre el càrrec, una cosa que Vox només podria ajornar fins a la sentència, amb el suport del PP. Per ara, però, no hi ha moviments.

“Feim el mateix que vàrem dir al desembre, quan no es donaven les condicions per aprovar els pressupostos”, defensa el portaveu del PP, Sebastià Sagreras. “Vàrem dir que els prorrogàvem i continuaríem negociant iniciativa a iniciativa, amb tots els grups, també Vox”, expressa Sagreras. Des del desembre, el PP i Vox s’han aliat una vegada, en Junta de Portaveus, per votar en contra de la compareixença de Prohens. L’esquerra li demanava que explicàs com pensa governar a partir d’ara.

“El focus serà en aquesta pregunta el curs que ve”, explica el politòleg Julián Claramunt. “El PP aconseguirà arribar a acords o haurà d’anar sobrevivint dia a dia?”, es demana. Per a l’expert, l’actitud dels populars és un exemple més que l’únic camí de Prohens implica continuar fent equilibris en minoria o bé reconciliar-se amb Vox. “No és que Vox sigui el seu soci preferent, és que és l’únic possible”, adverteix.u