El PP de Porreres s’oposa a la derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics
L'Ajuntament ha expressat el compromís perquè "la recuperació i difusió de la memòria democràtica continuï sent un element de progrés dins la societat, a més d'una inspiració contra els discursos feixistes"
PorreresEn el passat ple de l’Ajuntament de Porreres es va aprovar per unanimitat entre l’equip de govern d’El Pi (4) i el PP (4), i Més per Porreres (5), a l’oposició, una moció dels ecosobiranistes per a la senyalització, dignificació i protecció de la zona de fosses comunes de la repressió feixista durant la Guerra Civil del cementeri municipal de Porreres i per a la instal·lació de les pedres de la memòria.
En el primer punt de l’acord, l'Ajuntament de Porreres s'oposa per unanimitat a la derogació d’aquesta llei i, a més, “mostra el compromís perquè la recuperació i difusió de la memòria democràtica continuï sent un element de progrés dins la nostra societat, així com una inspiració contra els discursos feixistes".
Amb la mateixa moció també s’aprova reclamar al Govern balear la col·locació d'una pedra de la memòria (Stolspersteine) per a tots els regidors que formaven el darrer Consistori de la II República i que foren assassinats a l'inici de la Guerra Civil.
El nom d'aquestes persones consten en la moció i són: Miquel Ximelis Bisquerra Cotó, Jordi Llaneras Llull de Can Ferrer, Sebastià Ferrà Xamena Carraixet, Andreu Amengual Barceló Amengual, Rafel Sampol Cerdà Pastor Paula i Miquel Julià Nicolau Pa. A banda dels regidors, també en sol·liciten una per a Bartomeu Vaquer Julià Picarola, qui fou el dipositari de fons municipal i que també fou assassinat durant la Guerra Civil.
Cal recordar que des de l'any 2018 hi ha una pedra de la memòria col·locada davant l'Escrivania dedicada al que fou el batle, Climent Garau Joan Marió.
En aquest sentit, cal destacar el canvi de sentit del vot del Parit Popular de Porreres que el mes de juliol de 2022 votà en contra d'una proposta que reclamava la col·locació de les pedres de la memòria.
De fet, la portaveu del PP Maria Agnès Sampol justificà el seu vot a favor argumentant que "fa quatre legislatures que formam part de la Comissió de Memòria Històrica de l'Ajuntament de Porreres i participam activament en tots els actes que es duen a terme. En aquest sentit, volem deixar clara la nostra postura: no creim en la discrepància i sempre hem manifestat el nostre suport per la recuperació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil. Amb tot això i perquè creim en la democràcia, tot i que el nostre vot fos en contra el passat mes de juliol de 2022 que mencionau a la moció, el PP de Porreres pretén continuar amb la mateixa línia que hem duit fins ara i volem continuar apostant per la dignitat de les víctimes i els seus familiars".
La batlessa de Porreres, Xisca Mora, apuntà per la seva banda que "El Pi ja va votar a favor de la Llei de fosses i de memòria democràtica en el seu moment i avui manifestam el nostre compromís, el qual inclou aquesta moció”.
Abans de les intervencions, el regidor de Més per Porreres, l'historiador Tomeu Garí, recordà que la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme "preveu, a més de la localització i la identificació de les persones desaparegudes violentament per raons d’ideologia, polítiques i religioses, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista a les Illes Balears, l'exhumació, recuperació i la identificació de les restes, i també la senyalització i la preservació de les fosses de la Guerra Civil i de la dictadura franquista en col·laboració amb els ajuntaments i els consells insulars".