Ana Pontón: "El PP està robant el coneixement del gallec als nens"

BarcelonaLa candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), Ana Pontón, afronta les eleccions autonòmiques del 18-F amb el repte d'aconseguir la presidència de la Xunta de Galícia després de quinze anys consecutius de govern del PP. Atén l'entrevista de l'ARA per telèfon.

Diverses enquestes, com la del CIS, obren la porta al fet que vostè esdevingui presidenta. Ja s'hi veu?

— És evident que som davant d'unes eleccions històriques en què Galícia pot tenir per primer cop una dona i una nacionalista a la presidència, i això és un canvi de cicle. Ens estem jugant la pròxima dècada i hi ha una majoria que veu que, amb el PP, Galícia és cada cop més petita. Nosaltres volem construir una Galícia en gran amb oportunitats.

¿Li poden suposar un problema Sumar i Podem?

— Soc una demòcrata i crec que el pluralisme és un valor. Però encarem unes eleccions amb un resultat molt ajustat, ens les jugarem entre el PP i el BNG per molt pocs vots. Per aconseguir el canvi cal una gran participació i concentrar el suport en el BNG.

Quin horitzó nacional plantegen per a Galícia?

— Volem que els gallecs tinguin a les seves mans les decisions més rellevants i som en un escenari estatal en què el debat sobre la plurinacionalitat és present. No podem permetre que Galícia faci un pas enrere perquè, de fet, compartim amb Euskadi i Catalunya aquest reconeixement que som nacions històriques. Per això no serà indiferent qui tingui la presidència per evitar que Galícia quedi discriminada i perdi el seu estatus de nació històrica. Hem de treballar perquè la plurinacionalitat sigui realitat.

Com es podria concretar?

— Haurem d'obrir un debat al Parlament de Galícia sobre com avançar en l'estatus de nació, com blindar la nostra capacitat competencial i generar un sistema de finançament. El reconeixement com a nació ha de servir perquè realment blindem la nostra capacitat per prendre decisions sobre els ports i els aeroports, el sistema educatiu o la planificació de l'economia.

Quin sistema de finançament plantegen?

— Volem l'autonomia financera plena, capacitat per recaptar tots els impostos i després fer comptes amb l'Estat per a la prestació dels serveis. També sabem que és un debat que ha de generar un consens: ja amb el model actual es podrien elevar els impostos cedits, com l'IVA o l'IRPF, fins al 90% o fer que les empreses que tenen la seva activitat econòmica a Galícia però la seu fiscal a Madrid hagin de cotitzar aquí per la part corresponent.

¿Feijóo va ser un bon president?

— Ni era un bon gestor ni era moderat. La seva experiència, que ha vist molta gent a l'Estat, ha fet que caigui la màscara falsa que havia construït des de la Xunta. Amb Feijóo no ha millorat cap indicador: tenim una pitjor sanitat pública, no ha salvat cap empresa en crisi, no ha construït ni una sola residència pública i ha dinamitat la política social d'habitatge públic amb les pitjors xifres de construcció de la història.

Què ha suposat l'hegemonia del PP?

— Retrocessos. En quinze anys hem perdut 100.000 habitants, la indústria ha perdut pes en el PIB, han emigrat joves, s'han deteriorat els serveis públics i s'ha arraconat el gallec. Som l'única llengua de la Península que perd parlants i això és el resultat de les polítiques que no la respecten.

Què ha passat perquè l'ús del gallec hagi caigut tant?

— Tenim un decret que va imposar el PP que prohibeix que es puguin donar classes de matemàtiques o física en gallec. Milers de famílies estan denunciant que els seus fills entren per la porta de l'escola parlant en gallec i en surten parlant en castellà. Així, tots els nens saben parlar castellà, però n'hi ha una part important que no saben gallec.

Què proposa per a l'idioma?

— Hem de garantir que en el sistema educatiu el gallec sigui la llengua vehicular. No podem privar els nens i les nenes del coneixement de la llengua pròpia de Galícia. Això és el que els està robant el PP. A més, el gallec ha retrocedit en termes socials, no s'hi ha treballat. És un moment crític en què podem recuperar posicions, però cal un gran pacte per l'idioma, una proposta important del BNG. El gallec és el nostre patrimoni, l'hem heretat dels nostres pares i avis i volem passar-lo a les generacions futures.

En la campanya han aparegut ETA i Puigdemont. S'ha espanyolitzat?

— La campanya que està fent, sobretot, el PP, tot i que també altres forces estatals volen traslladar-nos les seves batalletes madrilenyes, és una falta de respecte. Això demostra que el PP sap que la seva gestió és un fracàs i que no té projecte.

Què opina de la gestió de la crisi dels pèl·lets?

— És una crisi greu, perquè tones de pèl·lets plàstics han arribat a les nostres platges. Afortunadament, no estàvem davant una catàstrofe com la del Prestige. Si fos així, tornaríem a veure el mar tenyit de negre amb la mateixa incapacitat per fer-hi front. Ni el govern espanyol ni el gallec han estat a l'altura. Hem estat molt crítics amb aquest pim-pam-pum mentre no se centraven en retirar la marea plàstica. [El PP] primer ha minimitzat el problema, després l'ha ocultat, n'ha responsabilitzat tothom i ha demostrat la seva incompetència. Sobretot ha causat indignació comprovar com ha fet de la mentida la seva manera de fer política.

Per què donen suport a l'amnistia del Procés?

— Els problemes polítics han de tenir solucions polítiques i serà un pas que camina en aquesta direcció. Apostem perquè hi hagi vies que permetin la normalització política i perquè tothom pugui defensar les seves idees.

¿Està d'acord amb els referèndums d'independència a Espanya?

— En una democràcia la gent ha de tenir capacitat per poder decidir, això enforteix els drets i les llibertats de tothom.

Quin sentit té reivindicar-se com a nacionalista?

— El nacionalisme és un terme en clau de progrés i avenç social que no es pot confondre ni amb l'imperialisme ni amb el xovinisme. És un nacionalisme solidari, internacionalista i que defensa els drets de totes les persones, neixin on neixin. A l'Estat s'ha demostrat que les forces nacionalistes hem estat un puntal en defensa de la democràcia.