El PP fa servir el veto a Vox a Extremadura per tapar els centenars de pactes amb l'extrema dreta

Madrid"No puc deixar entrar al govern als qui neguen la violència masclista", deia dimarts la líder del PP a Extremadura, María Guardiola, malgrat que això és el que han fet els seus companys de partit al País Valencià. Aliè a aquesta contradicció, avui el portaveu estatal del partit, Borja Sémper, ha tret pit de l'actitud de la líder extremenya, que està disposada a forçar una repetició electoral abans que deixar entrar Vox al seu executiu. "Es demostra que no accedirem al poder a qualsevol preu", ha dit. "No es poden sotmetre els governs a les minories, perquè això és el que ha fet Pedro Sánchez", ha afegit.

Tot i això, Sémper ha negat que hi hagi diferències entre els casos d'Extremadura i el País Valencià. "Nosaltres garantim que a València no hi haurà ni un pas enrere", ha insistit. Sémper ha avançat que estudiaran l'acord entre el PP i Vox a la localitat valenciana de Nàquera, on s'ha pactat que no es parlarà de "violència de gènere" en les pancartes de condemna als assassinats de dones ni es penjarà la bandera LGTBI+ al consistori. I no ha respost a la pregunta sobre els comentaris masclistes del nou president del Parlament balear, l'ultra Gabriel Le Senne.

Malestar al PP

Així i tot, al PP hi ha malestar perquè Guardiola ha posat per primera vegada un factor ideològic sobre la taula a l'hora d'abordar els pactes amb Vox. Fins ara, el PP s'havia limitat a argumentar els seus acords a Castella i Lleó i recentment al País Valencià per qüestions d'aritmètica parlamentària, de la força que li havien donat els electors a les urnes. En funció de si el suport de Vox era més o menys necessari, els populars cedien més o menys. Tant a Castella i Lleó com al País Valencià, l'extrema dreta era imprescindible per governar i el PP va cedir en qüestions tan elementals com la lluita contra la violència masclista, un tema que ara Guardiola posa com a línia vermella. I el seu cas és gairebé el mateix que el dels dos territoris citats. És a dir, tot i que el PSOE va guanyar les eleccions, si el PP vol governar, només ho pot fer amb un pacte amb Vox.

"A Extremadura no hauria permès entrar al govern a un partit que, des de la meva humil opinió, ve a fer ideologia [...]. No ens ho podem empassar tot i firmar acords que no són coherents ni estan d'acord amb els resultats a les urnes", va afirmar en una entrevista a El País la mateixa Guardiola l'endemà de certificar el xoc amb l'extrema dreta pel repartiment de la mesa de l'Assemblea –la presidència se la va acabar quedant el PSOE–. Responia, així, a la comparació entre el seu cas i el del País Valencià. Ara bé, unes hores més tard, la líder popular va aclarir que ella no "opinava sobre els pactes d'altres companys i molt menys per criticar-los" i va defensar "l'autonomia" que tenia el líder del PP valencià, Carlos Mazón, i també ella per decidir els pactes.

Són evidents les diferències estratègiques entre el partit a Extremadura i al País Valencià, on Mazón ha sucumbit a les exigències de l'extrema dreta mentre Guardiola s'ha plantat. De fet, l'extremenya ha admès que la seva posició pot comportar una repetició electoral, però que hi està disposada abans de firmar un acord que negui la violència masclista i també suposi un retrocés per als drets LGTBI. Tot i signar un document on es parlava de "violència intrafamiliar" i no de "violència de gènere", el futur president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i també Borja Sémper insisteixen que no hi haurà cap pas enrere en les polítiques contra la violència de gènere. Ara bé, el precedent de Castella i Lleó és eloqüent: el govern PP-Vox ha reduït els recursos destinats al pla autonòmic que ha de lluitar contra aquesta problemàtica, que han passat dels 700.000 euros que s'hi van destinar fa tres anys a 15.000. I en molts ajuntaments s'estan eliminant les regidories de Dona o Igualtat. Sémper s'ha limitat a dir que a València havien aconseguit que no fos vicepresident un condemnat per violència de gènere, el líder valencià de Vox Carlos Flores [en el seu lloc els ultres han designat l'extorero i franquista declarat Vicente Barrera].

El paper de Feijóo

Amb tot aquest escenari, Feijóo fa equilibris. "El PP és un partit que té principis i no es mimetitzarà amb les polítiques de Pedro Sánchez. Quan diem que alguna cosa és desproporcionada i va en contra dels vots obtinguts a les urnes, ho complim", va assegurar dimecres per defensar la postura de María Guardiola. Va reiterar, a més, que el PP no negava la violència masclista. Ara bé, també ha intentat fer costat al pacte al País Valencià i ha arribat a dir que el compromís del PP contra aquesta xacra és una "obvietat" i que no cal deixar-lo per escrit. Defensa, també, que la situació en aquest territori és diferent perquè el partit de Santiago Abascal havia obtingut un 12% dels vots (a Extremadura en va obtenir un 8%) i la "necessitat de nombre de diputats" per completar la majoria absoluta era "diferent" a la d'Extremadura –al País Valencià Mazón necessitava 10 escons de Vox i Guardiola a Extremadura en necessita 5–. "S'ha actuat de forma correcta tant a València com a Extremadura", defensa.

A Génova matisen ara que Feijóo no es referia tant al percentatge de vot concret com a la dependència parlamentària, ja que a llocs com Múrcia, on el PP tampoc vol que els ultres entrin al govern, han tret un 18%. Des de Vox insisteixen que el respecte als votants de Vox passa per deixar-los ser als governs. El seu portaveu parlamentari, Iván Espinosa de los Monteros, ha dit que recordarà a Feijóo la dada del 12% de vot l'endemà del 23-J.