Governabilitat a l'Estat

El PP fa pinya contra el finançament singular de Catalunya sense plantejar alternatives

Els 'barons' firmen un manifest en defensa d'un model "solidari, igualitari i negociat entre tots"

2 min
El portaveu del PP, Borja Sémper, en roda de premsa a la seu del carrer Génova, a Madrid

MadridMaría Jesús Montero demanava la setmana passada al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que quan reuneixi els seus líders territorials el 6 de setembre plantegi una proposta concreta de reforma del finançament. La ministra d'Hisenda augurava que no ho faria perquè les comunitats autònomes governades pel PP tenen interessos diferents entre si. Els conservadors han volgut sortir al pas d'aquest debat amb un manifest elaborat per la direcció estatal que, asseguren, firmen tots els líders autonòmics i que rebutja el finançament singular per a Catalunya. "Creiem en la particularitat, però no en la desigualtat ni la insolidaritat", diu el text, que porta per títol "Per un model de finançament solidari, igualitari i negociat entre tots". Ara bé, més enllà de consideracions genèriques contràries a un "model confederal asimètric", no hi ha cap proposta concreta.

El PP prepara una resposta per a un moment "d'urgència nacional", segons el manifest, perquè entén que el pacte entre ERC i el PSC és un intent "il·legítim de modificar la Constitució i el nostre model d'estat per la porta del darrere". Segons el seu parer, la "cessió total de la fiscalitat" a Catalunya –s'ha pactat que sigui Catalunya qui recapti els impostos, però fixant la factura dels serveis que presta l'Estat i també una quota de solidaritat amb la resta d'autonomies– serviria per finançar "sense límits un altre procés independentista, s'hauria de sufragar amb grans pujades d'impostos als ciutadans de la resta de comunitats i certificaria la inexistència de l'Estat a Catalunya". Els conservadors creuen que "a mitjà termini serà perjudicial per a la mateixa Catalunya i allargarà la decadència a què l'han abocat aquests anys de polítiques irresponsables". A més, el PP promet "articular una resposta democràtica" i "totes les accions legals al seu abast".

De moment, l'oposició a un finançament singular de Catalunya és l'única cosa que genera consens al PP i així ho reflecteix el manifest. En una entrevista a Europa Press publicada el cap de setmana, Feijóo tampoc concretava res més enllà de defensar que "el que és de tots es reparteixi entre tots". A finals del 2021, el govern espanyol va fer el pas de plantejar una proposta de reforma del model de finançament, però l'esclat de la guerra a Ucraïna va ajornar el debat i les respostes d'algunes comunitats autònomes. Catalunya la va rebutjar perquè els nous criteris sobre la població ajustada –la categorització per al repartiment de recursos en el model actual– no incloïen el cost de la vida. Tot i tenir comunitats que defensen una millora del finançament, com el País Valencià i Múrcia, el PP surfeja el debat.

Per què? Per al partit conservador, que ara governa a la majoria de comunitats autònomes, seria un maldecap conjugar les singularitats de cada comunitat amb una reforma del règim comú. Algunes demanaran premiar el factor insularitat, unes altres el cost de la vida, unes altres la dispersió territorial, etc. De la mateixa manera, és un trencaclosques que també pot dividir internament el PSOE, però ara només governa a Astúries, Castella-la Manxa i Navarra –i Catalunya–. Arran del pacte entre el PSC i ERC, Montero ha deixat entreveure la possibilitat de "descentralitzar les competències" en recaptació d'impostos per aprofundir en la via federal que vol explorar Pedro Sánchez, si bé no hi ha cap altra comunitat excepte Catalunya que ho vulgui.

stats