El PP tanca files amb l’Estatut davant Vox: què li queda de regionalista?

PalmaVox manté la pressió sobre el PP i no pensa afluixar-la: d’exigir l’elecció de llengua a les escoles ha passat a demanar la imposició del 25% de les classes en castellà a tots els centres. Però en negar, a més, que a les Illes es parla català ha tocat os. Malgrat les concessions que el PP ha fet fins ara a l’extrema dreta, el Govern de Marga Prohens ha deixat clar que el respecte a l’Estatut d’Autonomia és una línia vermella. No es qüestiona la unitat de la llengua. La mobilització dels batles del PP que participaren en els actes del Correllengua va ser el primer avís per a navegants dels populars, que també varen permetre, amb la seva abstenció, que el Consell de Mallorca reclamàs a Felip VI que retiri el títol de ‘reial’ a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà. Després de l’etapa de José Ramón Bauzá, quin és el reducte del regionalisme de Gabriel Cañellas que queda al partit?

L’historiador Miquel Vidal defineix el regionalisme com una ideologia que “defensa la identitat d’un territori que considera una regió d’un estat nació superior”. L’expert, que acaba de publicar el llibre Identitat i autogovern. Les Illes Balears a la transició democràtica, remarca en la seva tesi doctoral que, a diferència del nacionalisme, “el regionalisme no concep ni el col·lectiu identitari que defensa ni el seu territori com a subjectes de sobirania”.

El màxim exponent d’aquest corrent dins del PP és el primer president balear de la democràcia, Gabriel Cañellas. Com apunta Vidal, Cañellas va ser, juntament amb Manuel Fraga a Galícia, un dels barons d’Aliança Popular –precedent del PP– que varen abanderar “un cert” regionalisme. En el marc de la conformació de l’estat de les autonomies, això significava una reivindicació de la “descentralització administrativa” i un “discurs identitari basat en l’enaltiment del folklore regional. Aquesta política folklòrica se sustentava alhora en l’exaltació de la llengua pròpia”, sobretot de les varietats autòctones, “i un to discursiu banal i populista”, explica Vidal.

L’expresident i exconseller d’Economia en temps de Cañellas Cristòfol Soler –que el 2014 va rompre amb el PP per la deriva del Govern de Bauzá– afegeix un altre element a l’equació. “Fins a l’arribada de José María Aznar al poder, el 1996, hi havia molt poc contacte entre els governs autonòmics i el partit a escala estatal”, diu: “Ni tan sols s’havia d’avançar al partit què es votaria al Consell de Política Fiscal i Financera”. Aquesta independència respecte de Madrid, explica, fa temps que es va acabar.

Prohens prioritza el català en les seves intervencions públiques, ha carregat reiteradament contra el “centralisme jacobí” de l’Estat, exigeix més control de l’autonomia en fiscalitat i posa la defensa de l’Estatut com a línia vermella davant Vox. Per a Vidal, aquests trets no són suficients per considerar-la regionalista. D’entrada, perquè governa amb el suport de Vox, un partit que duu al seu programa la supressió de les autonomies i n’influeix les polítiques. Però també perquè Prohens no manté “una línia diferent de la resta del PP” espanyol:“No prioritza l’agenda balear”.

Fonts del Govern defensen el contrari. Insisteixen que la defensa de l’Estatut és la “pedra angular” del regionalisme illenc i, a més, destaquen que les primeres espases del partit –Prohens; el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés; la portaveu adjunta del grup parlamentari, Marga Duran; el batle de Palma, Jaime Martínez...– pertanyen al corrent que el 2017 va donar suport a la candidatura de Biel Company, representant d’una ala més regionalista, enfront de José Ramón Bauzá. “Al PP de València ens critiquen per les posicions en matèria de llengua”, asseguren les mateixes fonts, que defensen que el PP balear és més moderat respecte de l’espanyolisme que exhibeix el mateix partit en altres territoris. Apunten que la mobilització per la llengua que el passat 5 de maig va congregar a Palma 40.000 persones –segons els organitzadors– ha fet entendre al PP que cal diferenciar-se de Vox i “reforçar” aquest perfil. “Es pren nota de la mobilització”, remarquen les mateixes fonts.

Els batles es mouen

Aquesta posició del PP es va enfortir quan, en els dies previs a la manifestació, diversos batles populars varen acudir a rebre la flama del Correllengua. Les batlesses d’Alcúdia, Andratx i Felanitx, Fina Linares, Estefanía Gonzalvo i Catalina Soler, varen ser-hi, com també el batle de Sant Llorenç, Jaume Soler; el de Bunyola, Joan Toni Riera; el de Maria de la Salut, Jaume Ferriol, i alguns regidors del PP de Santanyí. “Les llengües serveixen per entendre’ns, i com més se’n saben, millor”, assegura Linares, que governa amb Vox i Unió per Alcúdia, i fins i tot va posar a disposició de l’Obra Cultural d’Alcúdia un autobús per als ciutadans que volguessin assistir a la Diada per la Llengua. Linares se sent còmoda amb la política lingüística del PP al Govern i al Consell de Mallorca: “No he vist una passa enrere”, assenyala.

Per la seva banda, la batlessa de Felanitx, Catalina Soler, considera que el Correllengua és “una reivindicació de la identitat” de les Illes:“Parlam un idioma, que és el català”. “Jo hauria signat el manifest del Correllengua”, expressa. Per a Soler, la posició de Prohens sobre el català “no és comparable”, malgrat les cessions davant Vox, a l’etapa de Bauzá, quan va aplicar el trilingüisme a les escoles –la tesi del PP és que el pla pilot per aplicar l’elecció de llengua a les aules no tindrà efectes significatius, perquè s’hi adheriran poques escoles. En aquest sentit, Soler insisteix que hi ha “unitat dins el partit”. S’expressa en el mateix sentit Gonzalvo, batlessa d’Andratx: “Hem de defensar la nostra llengua, no és un tema de disputa al PP”. També rebutja el llegat de Bauzá: “En el passat potser ens vàrem equivocar, però n’hem après”.

Malgrat aquests senyals, un històric del PP considera que el regionalisme dins del partit és residual. “Amb les noves fornades de dirigents, Madrid ha guanyat força”, assenyala aquesta font, que remarca que, de fet, el regionalisme sovint s’ha expressat al territori segons els municipis: “Palma i Calvià, per exemple, mai no ho han estat”. Quant a la presidenta Prohens, la mateixa font considera que no ha mostrat una pauta clara. “S’ha de consolidar com a líder i marcar el ritme”, opina: “Els pactes no ajuden”.