El PP trenca les negociacions amb Sánchez per l'acollida dels menors migrants

MadridIn extremis, el PP va acabar donant suport al juliol al repartiment de 400 menors migrants entre les comunitats autònomes. La saturació a les Canàries necessitava una mesura urgent, però des del primer moment es va plantejar com un pedaç que s'hauria d'acabar resolent amb la reforma de la llei d'estrangeria per fer obligatòria (i no opcional com ara) la distribució dels menors que arriben a les costes espanyoles. Les negociacions entre els populars i el govern espanyol han durat fins ara: el PP ha anunciat aquest dissabte que les trenca acusant l'executiu de negar-se a demanar ajuda a la Unió Europea. Fonts del govern socialista neguen l'acusació i critiquen "la ruptura unilateral i injustificada" de les converses.

Aquest dilluns hi havia una reunió programada entre el portaveu parlamentari dels populars, Miguel Tellado, i el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, que, si no hi ha un gir d'última hora, no se celebrarà. Les negociacions, diu el PP, "se suspenen" fins que el govern espanyol no busqui el suport comunitari. "En cap cas s'ha rebutjat l'ajuda de la UE, que està reglamentada", responen fonts del ministeri, que recorden que fins al 2026, quan entrarà en vigor el Pacte de Migració i Asil de la UE, continuaran sent opcionals les derivacions d'immigrants entre els 27 estats membres. "Porten dies fabricant excuses per trencar unilateralment les negociacions", insisteixen a la Moncloa.

Acceptar al juliol el repartiment dels menors migrants va causar una crisi entre el PP i el seu soci en unes quantes autonomies: Vox va trencar els acords de govern que mantenia amb els populars en cinc autonomies (Múrcia, Castella i Lleó, Extremadura, el País Valencià i l'Aragó) i va retirar el suport parlamentari al govern popular de les Balears.

Situació desbordada

Des de la pandèmia la ruta migratòria entre l'Àfrica occidental i les Canàries ha estat una constant anada de cayucos i pasteres amb milers de persones a bord que han acabat desbordant els recursos assistencials de l'arxipèlag. Avui a les Canàries hi ha 6.000 menors estrangers i només 2.500 places disponibles, cosa que fa que sovint les instal·lacions que es destinen per acollir-los –s'amunteguen en escoles o casernes reconvertides a correcuita– presentin greus deficiències de neteja, segons denuncien les organitzacions humanitàries. La llei actual no obliga les comunitats a acollir-los i, per això, depèn de l'acord polític a què s'arribi.

Segons dades de la Generalitat, Catalunya ha rebut des del 2017 fins a 14.000 menors estrangers, que han arribat no només pel circuit formal de repartiment, sinó també per unes altres vies, cosa que explica que mentre el govern espanyol comptabilitza 1.417 menors al sistema de protecció, la Generalitat en té 2.369 de tutelats, a més d'assumir les despeses d'uns 4.000 extutelats.

La llei que intenta impulsar el govern espanyol vol fer obligatori el repartiment entre autonomies. A més de les reticències del PP –i la rotunda negativa de Vox, que vol que s'apliquin expulsions en massa–, Junts també s'ha mostrat en contra de fer obligatori el repartiment si no es tracta singularment el cas català. Al PSOE i a Sumar, doncs, no els surten els números per poder aprovar la modificació de la llei d'estrangeria.