PP i Vox insisteixen en reclamar que el Congrés i la UE diferenciïn el valencià del català
El Consell aprova una declaració institucional en la qual acusa Sánchez d'acceptar "una submissió davant els que volen trencar Espanya"
València"Exigim que la llengua valenciana tingui el mateix estatus d'oficialitat que la resta de llengües cooficials de l'Estat. Sense xantatges, ni costos innecessaris per als espanyols". Aquesta ha estat la petició més rellevant de la declaració institucional que el govern valencià de PP i Vox ha aprovat aquest dimarts. Es tracta d'un acord que el Consell ja va anunciar el 18 d'agost, però que s'ha fet públic avui amb motiu de la represa de l'activitat de l'executiu després de les vacances d'agost.
Tot i la transcendència que el govern valencià ha volgut donar a la declaració, l'encarregada de pronunciar-la ha estat la portaveu de l'executiu, Ruth Merino, i no el cap del Consell, Carlos Mazón. Durant la seva intervenció, Merino ha detallat que el govern valencià ha enviat un escrit al president espanyol, Pedro Sánchez, i a la presidenta del Congrés de Diputats, Francina Armengol, per reclamar-los que "respecten la història, cultura i llengua centenàries" del poble valencià. Aquesta petició també ha estat traslladada al president del Consell Europeu, Charles Michel, "perquè davant qualsevol petició" que li faci arribar el govern espanyol sobre l'ús del català, el gallec i l'euskera a les institucions comunitàries, "respecte el valencià".
La declaració suposa la reproducció de l'estratègia secessionista que el Consell de Francisco Camps va dur a terme contra l'executiu espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero per denunciar suposats greuges al valencià. En aquest sentit, l'acord considera un "atac" a "la llengua, la cultura i la història" del País Valencià que un futur pacte perquè al Congrés i a les institucions europees es pugui utilitzar el català, el gallec i l'euskera no citi el valencià de forma diferenciada. PP i Vox sustenten aquesta queixa en el reconeixement explícit que fa del valencià l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia i el 3 de la Constitució. Les dues formacions obvien, però, que totes les institucions científiques i judicials han dictaminat que l'ús històric de la denominació valencià i la seva inclusió en textos legals no suposa un qüestionament de la unitat del català.
Un aspecte destacat de l'acord del govern de PP i Vox és que les dues formacions han criticat els esforços perquè al Congrés es puguin usar les llengües cooficials de l'Estat. En aquest sentit, han reclamat evitar "costos innecessaris per als espanyols" i han defensat que la cambra territorial és el Senat i no el Congrés. Per als dos partits, aquestes reivindicacions estan viciades perquè "donen satisfacció als que només desitgen la fractura i l'enfrontament entre els espanyols". És per això que acusen Pedro Sánchez i Francina Armengol d'acceptar "una submissió davant els que volen trencar Espanya".
"Reobrir velles ferides"
Cal recordar que, ara fa unes setmanes, l'expresident de la Generalitat Valenciana Ximo Puig va reclamar a Francina Armengol que incorpori la denominació català-valencià en la proposta per permetre els idiomes oficials al Parlament espanyol. El dirigent socialista va fer aquesta petició després de l'anunci de PP i Vox que preparaven la declaració institucional aprovada avui. L'excap del Consell va rebutjar el posicionament expressat per l'executiu presidit per Carlos Mazón i va defensar que "el PP veu problemes" on hi ha "avenços" i va acusar els conservadors de voler "reobrir velles ferides".