El PP i Vox, semblances raonables

PalmaQuan falta un mes per a les eleccions autonòmiques, les enquestes reflecteixen que ni els socialistes ni els populars podran governar en solitari, independentment del ball en el nombre d’escons. El PP es mou en una forquilla que va dels 18 als 23 diputats, i aquestes xifres el condemnen a entendre’s amb Vox, perquè el Parlament de les Illes Balears té 59 escons i en calen 30 per a la majoria absoluta. El partit d’extrema dreta es mou entre els sis i els set diputats a totes les previsions, i els seus vots serien imprescindibles per al PP, tant si Vox s’asseu al Consell de Govern com si els populars opten per governar en solitari, perquè el partit liderat per Marga Prohens necessitaria els representants de l’extrema dreta per tirar endavant qualsevol iniciativa.

Entre el PP i Vox les diferències són sovint una qüestió de matís i to, més que no de fons. La seguretat, la defensa de la propietat privada, la preocupació per la migració il·legal, els atacs a l’esquerra per prohibicionista i intervencionista, el turisme i altres qüestions de política econòmica com la baixada d’impostos són alguns dels àmbits on el PP i Vox no trobarien gaires problemes per arribar a acords.

“Si governa la dreta, Vox tindrà molt de poder”, assenyala el politòleg i membre del col·lectiu Passes Perdudes Julián Claramunt.Segons l’expert, no hi ha motiu perquè el partit d’extrema dreta renunciï a formar part del Govern, per molt que fonts properes al PP assenyalin que els populars podrien optar per governar en solitari i en minoria en cas de ser el partit que guanyàs les eleccions. I no es pot oblidar un fet cabdal: els dos partits depenen de les decisions que es prenen a Madrid. Així que, encara que no hi hagués intencions de pactar, hi ha la possibilitat que els líders estatals imposin aquesta opció. “Si arriben ordres de Madrid, difícilment s’adoptaran les decisions a les Illes”, diu el també politòleg Pedro Riera, qui també considera que els populars “no tenen molta alternativa” a les Balears més enllà de Vox.

El discurs sobre la seguretat

Els temes relacionats amb la seguretat ciutadana són una de les àrees on el PP i Vox tenen posicions més properes. “La dreta sempre guanya quan es parla de seguretat. El PP fa referència a la necessitat de reforçar els cossos de seguretat i que hi hagi penes més grans per a determinats delictes, i també té perfils que coquetegen amb una vinculació d’aquests temes amb la migració”, explica Claramunt. En el cas de Vox, el partit d’extrema dreta “dobla l’aposta” i posa el centre d’atenció sobre els migrants que arriben a les Illes.

D’altra banda, el posicionament pel que fa a l’ocupació il·legal d’habitatges és gairebé el mateix als dos partits: alarmar per l’increment del nombre d’ocupes i fer propostes com el desallotjament exprés ­–el Parlament va rebutjar una iniciativa del PP en aquest sentit, que proposava un termini de 48 hores, i que va comptar amb el suport de Vox.

Ambdós partits també han criticat de valent la política d’habitatge de l’Executiu, i no han tingut emperons a fer servir qualificatius com comunista, chavista i intervencionista. PP i Vox consideren que l’anunci d’expropiació temporal de pisos a grans tenidors atempta contra el dret a la propietat privada i s’oposen a les limitacions dels preus de lloguer i de la compra de pisos per part d’estrangers no residents.

D’altra banda, tant el PP com Vox han fet de la baixada d’impostos una de les seves grans apostes.Aquí s’inclouria una baixada del tram autonòmic de l’IRPF i l’eliminació dels impostos de successions i patrimoni. De fet, els impostos han estat un dels eixos de la precampanya dels populars i del debat amb l’esquerra al llarg de la legislatura.

Malgrat que el PP és conscient que les distàncies amb Vox no són tan grans com podria semblar, els populars defensen que són més liberals que el partit d’extrema dreta. A més, els populars consideren que temes com la llengua, l’Agenda 2030 i el feminisme serien línies vermelles a l’hora de pactar amb Vox. “Crec que el PP no tindria problemes a fer cessions quant al català”, argumenta per la seva part Claramunt, a més de recordar que els populars han mantingut posicions ben diverses en aquest àmbit en funció del dirigent del moment.

Pel que fa al feminisme, el politòleg considera que primer s’hauria de conèixer quin és el concepte que el PP té d’aquest moviment. “És un moviment hegemònic a la societat i el PP ha fet una passa i l’ha incorporat. Però la dreta és molt pragmàtica i per als populars mai no ha estat una qüestió programàtica”, comenta. I, quant a la protecció del medi ambient, per molt que el PP faci bandera de l’Agenda 2030, cal remarcar que comparteix amb Vox la defensa del turisme, més enllà del debat sobre la seva limitació, i la reivindicació de llevar limitacions, com les que puguin afectar les carreteres –de velocitat i el carril bus VAO­– o sectors com el pesquer.