El PP i Vox tiren endavant la seva aposta per un valencià més col·loquial i particularista
El Consell critica que l'anterior govern "busqués la confluència amb els estàndards d'altres territoris i comunitats autònomes"
ValènciaEl Partit Popular i Vox han aprovat aquest dimarts el nou model de llengua de l'administració valenciana. Es tracta d'una proposta que l'executiu considera més "natural, espontània i comprensible" per als ciutadans i que pretén que la Generalitat faci servir en totes les seves comunicacions orals i escrites, incloses les dels empleats públics. A més, el Consell també reclamarà que s'adopti en "les activitats que compten amb la col·laboració o finançament de la Generalitat mitjançant subvenció, contracte, conveni o patrocini".
La iniciativa és una aposta per alguns particularismes que estan acceptats per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua però com a opcions secundàries. Es tractaria d'una tria que va en la línia del secessionisme lingüístic defensat per Vox i també per bona part del Partit Popular, que públicament neguen la unitat del català i, especialment, l'ús d'aquesta denominació.
A la pràctica, la iniciativa pretén convertir en majoritàries algunes opcions que s'allunyen de les fórmules compartides entre els diferents dialectes del català. Així ho ha expressat el mateix Consell, que ha criticat la reforma del model de llengua introduïda per l'executiu del PSPV, Compromís i Unides Podem. "El govern valencià anterior va produir un canvi en l'ús del valencià buscant la confluència amb els estàndards d'altres territoris i comunitats autònomes", han lamentat el PP i Vox.
Diferències amb l'Acadèmia de la Llengua
Al febrer, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va emetre un informe –preceptiu– sobre els nous criteris lingüístics del Consell. En el document, la institució va assenyalar que entenia que l'executiu volgués fer servir un model de llengua "natural i espontani" i més "pròxim als administrats", però va censurar que aleshores l'esborrany inclogués "solucions que s'aparten de les formes" que l'ens normatiu considera "principals" i que, a més, "se separen del registre formal propi de l'administració". En aquest sentit, l'AVL va emfatitzar que si el govern assumís les propostes de l'organisme normatiu "ajudaria a traure del marc polític l'elecció d'una opció o d'una altra". La institució també es va queixar que el text no cités l'AVL "com a autoritat normativa de referència", ni el seu paper "en la consolidació d’un model formal valencià". En aquesta línia, va recordar que la seva llei de creació fixa que "les decisions de l'AVL hauran de ser observades per totes les institucions".
A consultes de l'ARA aquest dilluns, des del govern valencià han destacat que les objeccions de l'AVL "no són obligatòries, sinó apreciacions". En aquest sentit, han precisat que s'han introduït canvis suggerits per l'Acadèmia i d'altres proposats per altres entitats, però no han precisat quins. Per la seva banda, des de l'AVL no han aclarit si havien estat avisats del document que finalment s'aprovaria i de quines de les seves esmenes havien estat acceptades.
L'ús del demostratiu simple o els incoatius '-ix'
Entre les noves fórmules dels criteris lingüístics que a hores d'ara ha fet públics la Generalitat hi ha l'ús dels demostratius simples est/esta/estos/estes en lloc de les formes reforçades aquest/aquesta/aquests/aquestes i dels verbs incoatius amb la forma -ix- i no -eix-: conduïx i no condueix. També permet l'ús de l'article neutre lo en escrits poc formals i opta per solucions com arreplegar i no recollir, faena en lloc de feina i gasto i no despesa.