Presència anecdòtica de les Balears a les candidatures per les europees

PalmaEuropa juga un paper en mesures clau per les Balears. Des del reconeixement de la insularitat a Europa, passant pel debat sobre la limitació de compra d'habitatges als residents o les restriccions a l'entrada de turistes, tot plegat correspon a un debat que s'ha de tenir a escala europea (encara que el Parlament té un paper limitat, de segona lectura de les decisions que pren el Consell. En les darreres setmanes, els partits amb representació institucional a les Illes han desplegat la maquinària electoral i demanat el vot per dur l'agenda balear a l'Eurocambra. Ara bé, a les europees la circumscripció és única i el que compta és el resultat del conjunt de l'Estat. La presència de candidats de les Illes a les llistes electorals és anecdòtica. Només Rosa Estaràs (PP) i Alícia Homs (PSIB) ocupen llocs de sortida.

Rosa Estaràs és la setena a la llista dels populars, que el 2019 varen obtenir 12 eurodiputats. Segons la pàgina del Parlament Europeu, en la darrera legislatura ha participat en una desena de propostes de resolució (es presenten per iniciativa d'una comissió, un grup polític o un 5% dels diputats com a mínim) sobre qüestions com la fallida de l'empresa turística Thomas Cook els drets de les dones a l'Iran, la situació del poble rohingya o la guerra d'Ucraïna. N'ha registrat una en solitari, sobre la situació de les persones amb trastorns específics de l'aprenentatge: el reglament de la cambra només permet una proposta per diputat. També ha presentat cinc preguntes orals a l'Eurocambra des del 2019 fins ara, en qüestions com la discapacitat, l'autisme o l'escassetat de medicaments i autonomia sanitària estratègica a la UE, i ha registrat una dotzena d'explicacions del vot sobre diversos temes per escrit, com la prohibició de facto de l'avortament a Polònia o la definició de la violència de gènere. En canvi, Estaràs sí que va registrar 86 preguntes per escrit dirigides a la Comissió en els darrers anys, i algunes d'aquestes tenien a veure amb les Illes. Per exemple, sobre la utilització de fons del Programa Erasmus per una iniciativa del Govern balear per fomentar la llengua catalana; la limitació de l'entrada de vehicles a les Illes; sobre els productes d'agricultura insular, o reclamant l'autorització de la Comissió per instal·lar generadors elèctrics de reforç a Menorca. En un dels mítings de campanya, Estaràs es va comprometre a "lluitar perquè els fons de cohesió arribin a les Balears degut que la població pateix un empobriment generalitzat, a causa de les nefastes polítiques de [Pedro] Sánchez".

Alícia Homs ocupa el lloc 21 de la llista socialista: un seient més arriscat, perquè fa quatre anys els socialistes varen aconseguir exactament 21 eurodiputats. No obstant això, enguany, a causa de la sortida del Regne Unit de la UE, Espanya tindrà dos representants més a l'Eurocambra: 61. El passat dimecres va defensar en un acte a la plaça Major que el seu és l'únic partit que tindrà representació al Parlament Europeu i defensarà l'oficialitat de la llengua catalana a Europa. Es va comprometre a continuar defensant el reconeixement de la llengua pròpia de les Illes davant l'extrema dreta, que "vol destruir-lo a tots els nivells". Sigui com sigui, aquesta decisió correspon al Consell d'Europa, encara que el Parlament l'haurà de ratificar. El 2022, Homs va ser ponent d'un informe sobre polítiques d'ocupació, i va participar en nou propostes de resolució comunes. Va registrar cinc preguntes orals sobre el sector de l'aviació, joventut i ocupació, i va fer més d'una quarantena de preguntes amb sol·licitud de resposta escrita a la Comissió. Entre aquestes, en destaca una sobre l'eliminació de l'Oficina Anticorrupció a les Illes Balears en compliment de l'acord de governabilitat del PP i Vox.

Els candidats per les Balears d'ARA Repúbliques, Alice Weber, Emma Navarro i Mercè Chumillas ocupen respectivament els llocs 14, 36 i 51 a la llista. En les eleccions del 2019, la formació, que aglutina ERC, EH Bildu, el BNG i Ara Més, va fer-se amb tres eurodiputats. La cara més visible aquesta campanya ha estat la de Weber. Aquest dijous, Weber ha assegurat que Ara Repúbliques promourà canvis normatius necessaris a la UE perquè Balears pugui limitar l'adquisició d'immobles als no residents a les Illes. "L'habitatge és el principal problema que tenim, i el col·lapse que vivim només ho empitjora", ha assegurat en declaracions recollides per Efe. La mesura, però, col·lideix amb el Tractat de la Unió Europea, i experts consultats per l'ARA Balears consideraven que era difícil d'aplicar.

Per part de Vox (el 2019 va obtenir 3 escons), Patricia de las Heras va en el lloc 37 de la llista. Les probabilitats que la presidenta provincial del partit obtingui escó a l'Eurocambra són, per tant, remotes. En el debat entre candidats que es va tenir lloc el passat dimarts a IB3, de las Heras va carregar contra el "pacte verd europeu" i l'agenda 2030, així com "les fronteres obertes i l'efecte crida". "O defensar els interessos dels espanyols, o el de les elits europees", va sentenciar. "Ens sentiran" és el lema de campanya del partit.

Sumar es presenta per primera vegada a les europees, amb Estrella Galán com a cap de llista. Hi ha dos noms balears a la llista: Borja Crucelaegui (41) i Juanjo Martínez (48). Crucelaegui és filòleg i professor de català a un institut públic, i Martínez és geògraf i coordinador d'Esquerra Unida a les Illes. En l'arrencada de la campanya, varen prometre demanar una jornada laboral de 32 hores i "un salari mínim a tota Europa", com va recollir Europa Press.

El Pi també es presenta a les europees de la mà de Jordi Prunés, quart a la llista de la Coalició per una Europa Solidària. Va obrir la campanya fotografiant-se dins l'aigua sostenint una bandera europea, amb un lema nítid: "Que Europa es banyi". Una de les reclamacions és que el corredor mediterrani "sigui una realitat, per impulsar l'economia de les Illes". També ha reivindicat polítiques per reduir les despeses associades a la insularitat i també la "sobrepoblació" de les Illes.