Presenten el recurs de l'OCB contra l'eliminació del català a la sanitat davant del Constitucional

PalmaEl recurs promogut per l'Obra Cultural Balear contra l'eliminació del requisit del català a la sanitat, signat per 50 diputats dels grups parlamentaris del PSOE i de Sumar, s'ha presentat aquest dimecres davant del Tribunal Constitucional, segons ha informat l'OCB mitjançant un comunicat. El membre de la junta directiva de l'OCB ha agraït la tasca als representants del PSIB i MÉS per Mallorca per assumir aquesta iniciativa i tirar-la endavant a través dels seus grups parlamentaris a Madrid. Cal recordar que el mateix dia que el Govern va aprovar el decret que eliminava el català a la sanitat, l'entitat va iniciar les gestions per aconseguir el suport dels 50 diputats necessaris per presentar el recurs.

Segons l'OCB, el Decret 5/2023 vulnera el principi d'igualtat, consagrat a la Constitució, i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l'Estatut d'Autonomia. "També atempta contra el règim de cooficialitat lingüística vigent, en sacrificar-se el dret dels ciutadans d'utilitzar, en condicions d'igualtat i amb normalitat, la llengua catalana en les relacions amb l'administració sanitària", diu el comunicat de l'OCB.

Segons Llabrés, la norma "vulnera la prohibició d'arbitrarietat dels poders públics, en relació amb el mandat de protecció de totes les llengües espanyoles de l'article 3.3 de la Constitució i en relació amb el principi jurisprudencial de no regressió, en aquest cas en matèria de drets lingüístics, ja que l'eliminació de les garanties per a l'exercici del dret d'opció lingüística, proclamat a l'article 14.3 de l'Estatut, constitueix un retrocés de l'estatus jurídic de la llengua catalana que no és raonable ni proporcionat, i és contrari als mandats de normalització".

A més, l'OCB considera que es fa un ús fraudulent del decret llei, ja que "no es tracta d'un cas d'urgent i extraordinària necessitat". L'entitat assenyala en el comunicat que "no s'hi conté una definició explícita ni raonada de la situació, com exigeix la jurisprudència constitucional, que pugui legitimar l'actuació del Govern". "Tampoc no es dona el que el Tribunal Constitucional denomina 'connexió de sentit' entre la situació declarada com a extraordinària i urgent i les mesures concretes que s'adopten en el decret llei per considerar-les necessàries per pal·liar-la", continua la nota.

"Els ciutadans de les Illes Balears veuran mutilat el dret a comunicar-se amb l'administració sanitària en la seva llengua de preferència si aquesta és la catalana", ha assenyalat Llabrés, i ha insistit que, "sense sanitaris capacitats lingüísticament, el dret dels pacients a triar la llengua oficial que desitgin en la seva relació amb els metges i personal d'infermeria esdevé paper banyat: se'ls obliga a parlar en castellà i se'ls converteix en ciutadans de segona, de manera que els posa en una posició de desigualtat", ha afegit.

A més, Llabrés ha recordat que "la Conselleria de Salut no disposa de cap estudi, cap dada o cap prova que vinculi l'exigència de coneixements de català amb la dificultat de captar professionals per a determinades categories deficitàries". "La llei ja preveia la possibilitat d'excepció per a aquests casos, o l'aplicació d'una moratòria", ha continuat. El representant de l'OCB també ha remarcat que veus autoritzades del sector sanitari han manifestat en reiterades ocasions que el català no és cap problema. Aquest és el cas del Col·legi Oficial de Metges (COMIB) i del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers (COAIB). "Les dificultats per captar sanitaris es deuen, sobretot, a l'elevat cost de vida a les Balears i als problemes per accedir a un habitatge. Així mateix, la manca de professionals en determinades categories és comuna a totes les comunitats, també a les monolingües"·, ha assenyalat.

D'aquesta manera, l'OCB ha advertit que farà ús de tots els instruments al seu abast per plantar cara a les agressions contra la llengua pròpia de les Illes perpetrades pel PP i Vox.