El president del TC defensa l'estat d'alarma perquè no va suspendre drets

BarcelonaEl Tribunal Constitucional (TC) va donar per bo el recurs d'inconstitucionalitat presentat per Vox i va anul·lar, per 6 vots a favor i 5 en contra, el primer estat d'alarma decretat pel govern espanyol. La divisió de l'alt tribunal a l'hora de valorar aquest recurs va arribar fins al punt que el seu president, Juan José González Rivas, no es va sumar a la majoria del ple i va emetre un vot particular que s'oposava al recurs de Vox. En el text, que aquest dilluns a la nit va fer públic el TC, González Rivas defensa que l'estat d'alarma no va suspendre drets fonamentals, com el de la lliure circulació, sinó que l'aplicació de les mesures va ser proporcional a l'emergència sanitària.

"El Tribunal hauria hagut d'analitzar si les restriccions a la llibertat deambulatòria obeïen a finalitats legítimes i si s'hi orientaven d'una manera necessària i proporcionada", esmena el president de l'alt tribunal. Per això, assegura que "discrepa" de la resolució de la majoria del ple perquè considera que totes les limitacions de drets fonamentals estan emparades per l'estat d'alarma. González Rivas defensa que amb l'estat d'alarma hi va haver una limitació de drets, legítima quan s'aplica aquesta eina constitucional, i no una suspensió.

"La limitació del dret disminueix però no suspèn l'exercici del dret fonamental, sense desaparèixer les garanties constitucionals del seu contingut essencial, amb la possible valoració del compliment de la legitimitat, necessitat i anàlisi del principi de proporcionalitat en la mesura adoptada", argumenta. En aquest sentit, no veu necessari aplicar l'estat d'excepció perquè no se suspenen drets fonamentals. Recorda que aquesta eina i també l'estat de setge estan previstes per quan hi ha una suspensió de drets fonamentals.

D'aquesta manera, Juan José González Rivas avala la limitació de circulació decretada pel govern espanyol perquè d'entrada creu que totes les mesures "restrictives" que va adoptar el govern espanyol es van produir en una "situació d'emergència sanitària". "En la meva opinió, eren constitucionalment admissibles aquelles mesures que limitessin la llibertat de circulació consagrada a l'article 19 de la Constitució perquè es preveia la seva vigència temporal, perquè no suprimien l'exercici del dret i eren proporcionals en la consecució de l'objectiu públic que les justifica", argumenta el president del TC, que recorda que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va indicar que un dels factors "decisius" per a la transmissió del virus era la mobilitat.

"Evitar el contagi massiu"

Aquesta mesura restrictiva, segons el magistrat, va representar "una contribució molt important per evitar el contagi massiu d'una malaltia llavors desconeguda i mortal". Subratlla que el govern espanyol prioritzar drets fonamentals com la vida i la salut i va optar per limitar el dret a la lliure circulació i les reunions. Nega que en cap cas es "deixessin al marge els supòsits de la llibertat personal" perquè es va permetre la mobilitat de les persones per atendre "les seves necessitats bàsiques".

Finalment, el president del TC creu que és contradictori que la sentència assenyali que "no serà per ella mateixa títol per fonamentar reclamacions de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques". És a dir, les multes imposades per saltar-se l'estat d'alarma, per exemple. González Rivas entén que aquest dret "sorgirà només quan es donin els requisits propis de cada règim indemnitzatori (l'expropiatori, el de responsabilitat patrimonial de l'administració pública, etc.).

Conde-Pumpido demana disculpes

El vot particular del president del TC se suma al dels magistrats Andrés Ollero, María Luisa Balaguer, Cándido Conde-Pumpido i Juan Antonio Xiol. Justament l'esborrany del vot particular de Conde-Pumpido ja es va filtrar la setmana passada i va posar en evidència les profundes divisions en la deliberació del tribunal. En una nota, el TC explica que el també ex fiscal general de l'Estat ha demanat disculpes als seus companys per les "expressions desafortunades" del text difós inicialment i assenyala que ja no figuren en el vot particular que es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).