La sanció per no presentar-se a les meses electorals: una loteria entre presó i multa
Els que van a judici poden acabar amb antecedents o pagant milers d’euros, tot i que la majoria de casos s’arxiven
BarcelonaTres persones hauran d’anar a l’Audiència de Barcelona la setmana que ve perquè a les eleccions municipals i europees del 26 de maig del 2019 els va tocar ser membres d’una mesa i, segons la Fiscalia, no s’hi van presentar. En tots els casos es demana que paguin una multa, però els imports no s’assemblen gens: en un cas són 2.700 euros, en un altre 4.500 euros i en el tercer 7.200 euros, malgrat que presumptament tots van cometre el mateix delicte: absentar-se de la mesa sense justificació. Aquesta disparitat reflecteix que no hi ha un criteri homogeni de la Fiscalia –ni tampoc de les sentències dels tribunals– sobre aquest delicte, cosa que fa que s’entri en una loteria en què també s’inclouen penes de presó.
No presentar-se a una mesa electoral pot suposar una pena de presó d’entre tres mesos i un any o una multa d’entre sis i 24 mesos –amb una quota diària que, com es veu, s’estableix com es vol en cada cas–. La llei orgànica que regula els delictes electorals, que no formen part del Codi Penal, dona aquesta forquilla força àmplia sense dir per quin motiu s’ha d’aplicar una pena de presó o bé una multa, de manera que ho deixa a la interpretació dels fiscals i els jutges tot i tractar-se d’una situació amb poc marge per ser gaire diferent. És veritat que s’han posat condemnes tant per fer tard –més enllà de les vuit del matí, l’hora de constitució de les meses– com per no presentar-se, però la llei no recull cap matís.
“La jurisprudència dels delictes electorals és molt heterogènia”, descriu l’advocada del Col·lectiu Ronda Carme Herranz. Tot i que hi ha delictes electorals més enllà del d'absentar-se de la mesa, el 99% de les denúncies de la Fiscalia són per presidents, vocals o suplents que no compareixen. Herranz admet que els casos que van a judici són els que “no tenen cap irregularitat en el tràmit administratiu”. És a dir, els casos en què es pot demostrar que es va notificar a les persones que els havia tocat i després no ho van complir. Però afegeix que “hi ha una zona de foscor” a les vuit del matí, quan s’han de constituir les meses: “Hi va molta gent i a vegades es forma una mica de caos. I és molt important que el responsable del col·legi prengui nota que s’hi ha anat”.
Els efectes del 14-F
El 70% de les investigacions que obre la Fiscalia de Barcelona per absentar-se de la mesa s’arxiven. No prosperen perquè els membres havien presentat al·legacions a les juntes electorals i els havien acceptat la petició d’excloure’ls o no els havien notificat que els tocava. En els casos que acaben en judici, s’intenten fer conformitats –acords– per reduir la pena a una multa. La Fiscalia desconeix com les eleccions del 14-F –i després de l’allau d’al·legacions dels últims dies– repercutiran en els delictes electorals. Però el gràfic que es mostra en aquest article permet veure com, uns mesos després d’unes eleccions, s’obre un nombre d’investigacions que va a l’alça segons els comicis que s’hagin celebrat. El gràfic també evidencia que la majoria no arriben als jutjats.
Herranz explica que les penes per no presentar-se a les meses suposen tenir antecedents penals i que, malgrat que els mesos de presó que poden implicar són “susceptibles” de no complir-se, la suspensió de la condemna “no és automàtica”. Afegeix que si no es paga la multa aquesta se substitueix per una pena de presó i que els delictes electorals inclouen una inhabilitació que impedeix votar durant un temps. Pel que fa al 14-F, l’advocada pronostica que algunes persones que s’absentin podrien demanar als jutges que les absolguin aplicant l’eximent de por insuperable pel covid-19.