El preu d’ofendre el rei que ja han pagat Hasél i Valtònyc

BarcelonaA l’estat espanyol, una crítica pujada de to al rei o a la seva família pot sortir ben cara. En el pitjor dels casos, pot costar al seu autor una pena de presó de dos anys i deixar-lo a les portes del presidi per injúries o calúmnies a la Corona. Ho sap bé el raper Valtònyc, que no ha tornat a Espanya fins que ha prescrit la pena de tres anys i mig a la qual va ser condemnat per injúries contra el rei, enaltiment del terrorisme i amenaces en les seves cançons. O Pablo Hasél, que compleix condemna al centre penitenciari de Ponent per aquest i d’altres delictes.

Les injúries i calúmnies a la Corona són en el punt de mira del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) des de fa temps. Aviat, però, el Congrés tindrà una oportunitat d’autoesmena. Sumar ha presentat una proposta per eliminar-les del Codi Penal, que les castiga amb penes de presó de sis mesos a dos anys i multa d’entre 4 i 24 mesos. És la primera proposició de llei que ha registrat la plataforma de Yolanda Díaz al Congrés, i encara no té data de debat. El primer secretari de la Mesa i diputat de Sumar-En Comú Podem, Gerardo Pisarello, explica a l’ARA que ho proposen perquè són un "espai republicà", però també perquè hi ha un "consens" que cal posar al dia el Codi Penal després dels tocs d’atenció d’Europa. El 2021, una iniciativa similar de Podem va acabar a la paperera de les Corts Generals. Ara, l'escenari ha canviat. Pisarello creu que la "sintonia" entre forces progressistes i nacionalistes davant la investidura de Pedro Sánchez pot apuntalar una majoria per derogar el delicte; tanmateix, avisa, hi ha el risc que, arribat el moment, el PSOE es posi de perfil.

Intents fallits

Coincideix amb el diagnòstic la senadora d’ERC Sara Bailac, que destaca que la derogació de les injúries a la Corona ha estat una línia de treball dels republicans en la darrera legislatura. El 2020 van impulsar una iniciativa per despenalitzar-les. No va prosperar. Ho van tornar a intentar el 2022 al Senat amb Bildu, ocasió en què van sumar un nou i aleshores inesperat aliat: el PSOE, que en el passat no n’havia avalat ni la tramitació, i que va al·legar que havia arribat l’hora de complir amb la jurisprudència europea.

"Va ser l’intent més reeixit", explica Bailac, que lamenta que el text decaigués pel final precipitat de la legislatura arran de l'avançament electoral. Al parer dels republicans, és inadmissible que artistes, mitjans i activistes no puguin criticar la "corrupció" de la monarquia sense arriscar-se a acabar asseguts a la bancada d’acusats. És un consens compartit per la major part de forces catalanes (també per la CUP, ara sense representació al Congrés) i, per descomptat, per Junts. El 2021, els juntaires van impulsar al Senat la seva pròpia proposta de despenalització.

A l’altra banda del ring, i fidels a l’ideari monàrquic, PP i Vox defensen continuar castigant les ofenses a la família reial amb presó i multa. En els darrers debats, el PP ha sostingut que aquest delicte protegeix els "valors constitucionals", no Felip VI, mentre que des de Vox advoquen per "protegir" la monarquia amb el Codi Penal davant d’aquells qui "volen atacar allò que representa" per Espanya, segons fonts del partit.

Estrasburg, pendent

Debats a banda, fa més d’una dècada que Estrasburg alerta Espanya que sobreprotegir la monarquia és contrari a la llibertat d’expressió. L’últim avís el va llançar el 2018, en resoldre el recurs de dos manifestants catalans condemnats a una multa de 2.700 euros per cremar fotografies del rei a Girona durant una protesta el 2007, un cas que va desencadenar una onada de solidaritat arreu dels Països Catalans. El TEDH va condemnar Espanya i va ser taxatiu: aquests fets s’emmarcaven en la legítima crítica política, i no eren un atac personal contra el monarca. Els límits de la crítica, va recordar, han de ser més laxos quan afecten figures públiques. Un dels dos joves condemnats, Enric Stern, destaca en conversa amb l'ARA que la victòria a Estrasburg va arribar després de mantenir-se ferms en la defensa de la seva causa. "Vam fer un gest simple: exercir un dret. Això va resultar ser revolucionari", subratlla. Stern és pessimista respecte als canvis que hi puguin haver a Espanya, amb unes estructures "molt rovellades", però veu amb bons ulls les iniciatives de derogació.

La Fiscalia espanyola n’ha pres nota. Al seu informe de 2022, el ministeri públic admet una "reducció dràstica" de les diligències per injúries a la Corona en aplicació de la doctrina d’Estrasburg. La Fiscalia de l’Audiència Nacional va investigar cinc casos, i va demanar l'arxivament dels cinc.

Sota el paraigua dels delictes contra la Corona, que inclou no sols les injúries, sinó també altres fets contra la figura del rei, hi va haver tres condemnes l’any passat. Són dades de l’Institut Nacional d’Estadística que van en la línia de la mitjana dels darrers deu anys. Tot i que les xifres són baixes, la sobreprotecció de la figura del rei ha deixat casos de difícil justificació i oblit. Entre ells, hi ha el segrest de la revista satírica El Jueves l’any 2007 per una caricatura de l’aleshores príncep Felip en una postura sexual amb Letícia que feia referència al xec-nadó acabat d'aprovar. L’argument? Era una injúria contra la Corona, tipificada al Codi Penal.