El discurs ultra de Vox s’apodera del Congrés

Sánchez insta Casado a trencar amb Abascal, a qui recrimina que odiï “Espanya tal com és”

Fotomuntatge del cara a cara entre Pedro Sánchez i Santiago Abascal ahir al Congrés durant el debat de la moció de censura.
Mariona Ferrer I Fornells / Anna Mascaró
21/10/2020
4 min

Madrid / BarcelonaSi una moció de censura permet alguna cosa és llibertat de temps i arguments a qui la presenta. I, tot i estar abocada al fracàs, la de Vox va servir aquest dimecres per convertir el Congrés en un aparador electoral de les seves idees. Mai abans en l'any i mig que porta a la cambra l’extrema dreta havia tingut tant de marge per exposar el seu discurs guerracivilista, antieuropeu, xenòfob, antifeminista, centralista i antiecologista, així com les seves teories conspiranoiques alineades amb Donald Trump sobre l’origen del “virus de Wuhan” i una conxorxa mundial alimentada pel magnat i filàntrop George Soros. Entre el candidat de Vox a les eleccions catalanes, Ignacio Garriga -que va presentar la moció-, i el candidat a la moció, Santiago Abascal, van sumar tres hores i mitja inicials de barra lliure per exposar el seu programa electoral.

La Moncloa era conscient que això passaria, però ha decidit convertir la moció de censura, que continua avui amb la rèplica de Pablo Casado i la votació final prevista per a la tarda, en una forma de pressió al PP. Encara que Sánchez hagués d’enfangar-se i entrar en el cos a cos amb Abascal en un debat en què es van acusar mútuament de fomentar una “Espanya d’odi”. L’oposició a Vox va servir per tornar a cohesionar el bloc de la investidura, que es va conjurar en un manifest en contra de l’extrema dreta. Tant el PSOE com Unides Podem, Esquerra, Junts per Catalunya, el PNB, EH Bildu, la CUP, Més País, Compromís i el BNG van demanar a la presidència del Congrés que sancioni les actituds que fomentin l’odi.

Però en lloc d’evitar que Abascal tingués un altaveu -com havien demanat ERC i EH Bildu-, Sánchez va abonar la confrontació per obligar Casado a prendre partit. Durant dues hores de rèpliques, Sánchez va contraposar la seva gestió a la de “l’Espanya tenebrosa de Torquemada” i a la del partit que “odia Espanya tal com és”, per acabar exigint a Casado -just en el moment en què el connectaven al Telediario de TVE del migdia- que voti en contra com la resta de partits i trenqui definitivament amb Vox.

Casado va ser el centre de totes les mirades, però ahir no va obrir la boca. Avui serà el seu torn i haurà d’aclarir si acaba votant en contra o bé s’absté. La decisió tensa el PP. Fonts del partit advertien ahir que no es permetria la indisciplina de vot perquè no es tracta de “res moral com l’avortament”. Génova, de fet, no ha fet ni una reunió amb el grup parlamentari per debatre i acostar posicions. El secretari general del PP, Teodoro García Egea, titllava de “presa de pèl” la moció de censura i, en la línia de Ciutadans -que té clar que votarà en contra al costat del PSOE i el bloc de la investidura-, va assegurar que la moció només servia per “reforçar” el govern de coalició. “Vox és la dreta que més convé a l’esquerra”, va dir en roda de premsa.

Sense distància de seguretat

El Congrés va despertar fet un formiguer. Tot i estar en plena segona onada a Madrid, Vox va saltar-se les recomanacions d’aforament: va assistir-hi tota la bancada en pes, els 52 diputats. Tres quarts del mateix va fer el govern espanyol. El pati a les portes de l’hemicicle estava ple de periodistes. A la porta dels lleons, desenes de manifestants concentrats per donar suport a Abascal, fins i tot ben entrada la nit, a crits de “visca Espanya i visca el rei”. La resposta a la crisi sanitària va sumar pocs minuts de debat, tot i Espanya haver-se convertit en el primer estat europeu a superar el milió de contagis per covid-19. A les crítiques per ser un “govern il·legítim”, Abascal va sumar el fet de responsabilitzar Sánchez de les morts de la pandèmia i d’haver portat Espanya a la “ruïna”.

El líder de Vox va començar la seva intervenció fent bo el dictador Francisco Franco. “El govern de Sánchez és el pitjor en 80 anys d’història”, va dir. No és el primer cop que ho menciona en seu parlamentària, però ahir va prometre la convocatòria d’eleccions abans d’acabar l’any perquè al seu parer el govern espanyol és un “okupa” al Congrés. “No són un govern, en realitat són un front popular socialcomunista en aliança amb separatistes i terroristes. Una màfia”, va dir.

Sánchez li va replicar que Vox és el partit “hereu de l’extrema dreta”. “La raó última d’aquesta moció és dividir-nos”, va alertar el president espanyol, que va carregar contra el negacionisme històric de l’extrema dreta. També va sortir en defensa del model autonòmic i de recuperar la “concòrdia” amb Catalunya, defensant el paper d’ERC i el PNB durant la Transició enfront de la proposta d’Abascal d’il·legalitzar els partits independentistes i acabar amb les competències autonòmiques tot i dir que defensa la Constitució. En definitiva, es va centrar en desmuntar el discurs de Vox.

El bloc de la investidura, a l’una

La sessió de la tarda, amb el torn de rèplica d’ERC, JxCat, la CUP, Bildu, el PNB, Més País i Compromís, entre d’altres, va servir per alimentar l’estratègia de la Moncloa d’un tots contra Vox i evidenciar que la moció de censura, en el fons, era contra Pablo Casado. “És una benedicció veure la dreta dividida. En tres anys hauré vist tres mocions contra el PP”, celebrava el portaveu del partit valencià, Joan Baldoví. Des de Junts, però, Laura Borràs advertia que el seu no no era un sí al govern espanyol: “Vox creu que amb Franco es vivia millor, però el govern creu que contra Vox es viu millor”.

El debat va entrar en un altre nivell quan, en el torn de rèplica a Bildu, Abascal va respondre recitant a viva veu, una per una, les més de 800 víctimes d’ETA. Ciutadans va haver de tirar d’equidistància i va justificar el no perquè “la indignació i el cabreig no són un projecte polític”. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va etzibar a Inés Arrimbadas que, si tan malament li semblava tot, per què no deixava de governar amb l’extrema dreta. “L’única bona notícia d’avui és que és un debat, perquè sabem que les nacions d’abans les feien amb tricorni i pistola”, com en el 23-F, va afegir. Aquest dijous Casado haurà de prendre partit.

Cinc falsedats defensades per l’extrema dreta

La derrota d’ETA

“ETA no ha sigut derrotada”. L’organització va declarar la fi de la violència el 2011, i el 2018 va anunciar el seu desmantellament total. Els joves d’Altsasu tampoc són “terroristes”: l’Audiència Nacional els va condemnar per altres delictes.

Els morts per covid-19

Vox parla de 60.000 morts per covid-19 a Espanya. Es desconeix la xifra exacta. Les dades del ministeri de Sanitat apunten a més de 34.000. L’Institut de Salut Carlos III registra un excés de mortalitat de més de 56.678 persones des del març.

Guants liles el 8-M

Vox va acusar els membres del govern que van participar en el 8-M de buscar protegir-se portant guants liles. No hi ha proves que els fessin servir contra el covid-19. De fet, guants similars ja s’havien portat en altres manifestacions feministes.

El confinament

Santiago Abascal va censurar “els confinaments inútils” que “no han salvat a ningú”. El coronavirus, com han explicat els experts, es transmet entre les persones. El confinament va contribuir a reduir la corba de contagis.

L’OMS i la Xina

Vox va donar peu a una de les teories de la conspiració sobre el covid-19 assegurant que la Xina “o bé va produir el virus artificialment” o bé en va “permetre l’expansió”, i va acusar l’OMS de ser “aliada” de Pequín. No hi ha proves que la Xina creés el coronavirus

.

stats