El primer ministre de Letònia afirma que "va dir el que va dir" sobre Catalunya i "no es retracta"

RigaEl primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, ha afirmat que "va dir el que va dir" sobre Catalunya i "no ho retira", segons ha assegurat el seu portaveu, Martins Panke, a l'ACN. Després de la reunió entre l'ambaixador letó, Janis Eichmanis, i el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, el portaveu del primer ministre de Letònia ha dit que el seu cap de govern "va ser molt clar" amb les seves paraules.

El portaveu Panke ha reiterat, com assegurava el teletip de l'agència, que Letònia encara no té un posicionament oficial sobre la independència de Catalunya. Dombrovskis, però, va obrir la porta al reconeixement. "Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?". El portaveu del primer ministre letó ha assegurat a l'ACN que "tampoc és tan extraordinari" que es cridi l'ambaixador, com ha passat aquest dilluns, i ha tret ferro a l'assumpte. Segons Martins Panke, "el primer ministre va dir el que va dir i no vol retractar-se en res del que va dir".

El portaveu ha indicat que la resposta letona a la pressió diplomàtica espanyola l'està dirigint el ministeri d'Afers Exteriors –i no el gabinet del primer ministre– i que en qualsevol cas des de Madrid volien saber "si hi ha un posicionament oficial" sobre la qüestió catalana. Un posicionament que, de moment, ha recordat Panke, no existeix, com explica el teletip de l'agència.

Letònia també publica un comunicat després de la reunió amb Margallo

Tot i les paraules del portaveu del primer ministre, Martins Panke, a l'ACN, reiterant els comentaris de Valdis Dombrovskis, el govern de Letònia també ha fet públic un comunicat després de la reunió que l'ambaixador letó a Madrid, Janis Eichmanis, ha mantingut aquest dilluns amb el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, que l'ha convocat a consultes –com també ha fet amb l'ambaixador de Lituània– per expressar-li la queixa formal del Regne d'Espanya.

El comunicat, com ha admès el mateix Panke, l'han gestionat directament des del departament d'Exteriors letó, i no a través de l'oficina del primer ministre, que s'ha mantingut al marge de la polèmica diplomàtica generada arran de les seves paraules.

Letònia, igual que Lituània, ha fet públic un text en què assegura que l'opinió letona respecte a Catalunya "es manté sense canvis". "Es tracta de qüestions de política interna d'Espanya que es tractaran de conformitat amb la legislació espanyola i la Constitució", diu el comunicat, en una frase pràcticament calcada al redactat que ha emès l'ambaixada de Lituània.

També igual que Lituània, Letònia assegura que es va fer una interpretació "tendenciosa" de les paraules del primer ministre. En aquest marc –i també com els seus veïns– apunta que el procés d'independència de les repúbliques bàltiques no es pot comparar amb cap altre.

El comunicat conclou que Letònia "aprecia les bones relacions i la cooperació amb el Regne d'Espanya" tant de manera bilateral com en els formats multilaterals que comparteixen, com la Unió Europea i l'OTAN. Una col·laboració, diu, que "continuarà desenvolupant en el futur".

Tot plegat té origen en les entrevistes que l'ACN va fer als primers ministres dels dos països sobre la Via Catalana, inspirada en el seu exemple. El lituà Algirdas Butkevicius va defensar que cada país "ha de trobar el seu propi camí" i té "dret a l'autodeterminació", i el primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, va obrir la porta a un reconeixement a la independència de Catalunya per part del seu país: "Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?".

El ministeri d'Exteriors va cridar els ambaixadors dels dos països a consultes aquest dilluns. Un cop finalitzada la reunió, l'ambaixador letó no ha volgut fer cap comentari a preguntes de la premsa i s'ha limitat a dir que ha estat una trobada "agradable" i s'ha remès únicament al comunicat. Sobre el fet que Margallo li hagués mostrat el seu enuig per la posició expressada pel primer ministre letó a Catalunya, ha apuntat que aquesta és una qüestió que "li deixa [respondre] a ell".