El programa electoral dels experts per al 28 de maig: Afers socials i Economia

Mentre els partits polítics elaboren els seus programes electorals, l’ARA Balears proposa setmanalment un conjunt de mesures de la mà d’especialistes en diferents àmbits

L’atracció d’empreses i treballadors externs és una proposta dels experts
26/03/2023
4 min

Afers socials

Al llarg d’aquesta legislatura s’han tirat endavant nombroses lleis des de l’àrea d’Afers Socials:la llei de les persones majors, de la joventut i el decret de prestacions socials en són exemples. La irrupció de la pandèmia i els efectes que ha provocat en el poder adquisitiu de la població han donat un gran protagonisme a l’àmbit social de la política i experts consultats per l’ARA Balears exposen algunes mesures per anar més enllà.

Lluita contra la pobresa

Assumir com a política transversal i com a prioritat la reducció de la pobresa i la inclusió laboral i social de persones en risc d’exclusió. Les fites a seguir han de ser l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Implementar, a més, les mesures necessàries perquè totes les persones puguin exercir els seus drets bàsics. Andreu Grimalt (A.G.), director de la Xarxa Europa de Lluita contra la Pobresa (EAPN) a les Balears.

Bretxa digital

Dissenyar i implementar un pla estratègic per eliminar la bretxa digital, facilitant l’accés a equipaments, connexió i competències a tota la ciutadania, en especial a les persones grans o en situació de vulnerabilitat. Garantir també una adequada atenció presencial a l’administració pública per a qualsevol ciutadà que la requereixi. A.G.

Habitatge

Treballar per garantir el dret a l’habitatge a les persones psiquiatritzades. Cal dissenyar programes d’accés a l’habitatge amb els suports necessaris i potenciar la vida autònoma al propi immoble com a base de tot el procés de recuperació i emancipació. Federació de Salut Mental (FSM): Gira-sol, Estel de Llevant, GREC, Es Garrover, Deixalles i Fundació Demà.

La lluita contra la pobresa com a política transversal és una de les mesures

Sector públic i tercer sector

Avançar en la col·laboració entre el sector públic i el tercer sector, ampliant la concertació en l’àmbit social a la sanitat i l’educació. L’ampliació de recursos només podrà venir de la mà del sector social que treballa, des de fa dècades, en aquestes qüestions. FSM

Perspectiva de gènere

Incorporar la perspectiva de gènere en totes les polítiques dirigides al col·lectiu de persones amb patiment psíquic. El 60% de les persones amb diagnòstic de salut mental són dones i, per tant, és fonamental aprofundir en aquesta realitat i dissenyar accions preventives i correctores. FSM

Entitats socials

Assegurar la sostenibilitat de totes les entitats socials, per garantir-ne així l’estabilitat i la prestació de serveis de qualitat. També cal reconèixer el paper del Tercer Sector Social a l’hora de dissenyar i implementar polítiques públiques, orientades a garantir la igualtat i la inclusió social. A.G.

Economia

Després de la pandèmia, durant la qual l’economia illenca va descendir bruscament per la gran dependència del turisme, les Balears mantenen unes previsions de creixement del 4% per al 2023 i ja han superat el PIB anterior al coronavirus. La ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, ja va afirmar ara fa un any que les Illes són un dels motors econòmics d’Espanya. Així i tot, els economistes apunten mesures per enfortir aquesta àrea.

Atracció d’empreses i treballadors

Les Balears s’han d’establir com una destinació tributàriament atractiva per atreure empreses i treballadors externs, el que es coneix com a nòmades digitals, i reduir així la dependència del turisme. Cal mirar com tributen les empreses i treballadors que es podrien deslocalitzar, per tenir un sistema fiscal més harmonitzat amb els països d’on es volen captar. Pau Monserrat (P.M.), economista i professor a la UIB.

Capacitat adquisitiva

Caldria posar fi a les anàlisis econòmiques que inclouen el creixement absolut del PIB i substituir-les per la valoració de la renda per càpita en termes de capacitat adquisitiva, fet que es conjugaria amb el balanç patrimonial. A més, s’hauria de crear un observatori de patrimoni que tingui en compte la biodiversitat i el deteriorament dels espais naturals. Guillem López Casasnovas (G.L.C.), economista i professor a la Universitat Pompeu Fabra.

Sistema de finançament autonòmic

Afavorir un sistema de finançament autonòmic basat en la capacitat fiscal pròpia i no a partir de les transferències estatals, cosa que requeriria que els compromisos dels partits d’àmbit estatal a les Illes es mantinguessin al Congrés dels Diputats. G.L.C.

Indústria

Recuperar la indústria amb el suport públic a les noves activitats incipients, coherents amb els plans de recuperació i transformació energètica. Apostar per una major sobirania energètica des dels recursos eòlics i marins, amb la presència de l’hidrogen blau i els cotxes elèctrics plenament normalitzats. G.L.C.

UIB

La UIB ha de ser un focus d’atracció de talent més gran, atreure investigadors de fora i crear patents, fet que generarà més diversificació per ajudar a un canvi de model econòmic. Es podria permetre que el sector privat pugui entrar a la UIB i ajudar a modificar els continguts que s’hi imparteixen. P.M.

Empreses balears

Com a autonomia poc es pot fer amb les empreses illenques per incentivar les inversions, així com fa el règim fiscal, que depèn de l’Estat. Per això, cal no gravar-les més, fet que atrauria noves empreses. P.M.

stats