El programa electoral dels experts per al 28 de maig: Cultura i Llengua

Cultura

El sector cultural va ser durament castigat per la pandèmia. Abans de la crisi sanitària, es parlava d’una escena emergent en àmbits com la música i les arts escèniques, així com l’audiovisual. Avui dia, es pot parlar de consolidació, malgrat tots els entrebancs als quals s’ha d’enfrontar el sector. Si bé està clar que en el panorama illenc hi ha talent divers i de qualitat, diferents experts proposen mesures per apuntalar la posició de la cultura.

Programa TalentIB

Reprendre, per part de l’Institut d’Estudis Baleàrics, el programa TalentIB de mobilitat entre illes i de les Balears a la Península, amb les màximes facilitats administratives. Sebastià Portell (S.P.), escriptor.

Arxiu digital

Crear un gran arxiu digital que permeti millorar la digitalització i la indexació dels documents, a més de facilitar-hi l’accés i d’incloure-hi fotos i clips de vídeo. Laura Jurado (L.J.), guionista.

‘Lletres compartides’

Implicació de la Conselleria de Cultura en aquest programa, per garantir que territoris de parla catalana, com Eivissa i Formentera, no s’excloguin del projecte vertebrador de la literatura. S.P.

Pacte cultural

Promoció d’un pacte cultural entre el màxim de forces polítiques que es plantegi no duplicar els esforços, amb respecte a les competències de cada administració; que no deixi oblidats àmbits culturals i defineixi el paper de l’Administració (no intervencionisme, sinó catalització, a més d’una desburocratització). Miquel Sbert (M.S.), expert en cultura popular.

Pla de foment del llibre

Redactar un pla de foment del llibre i la lectura per part de la Conselleria de Cultura o bé dels consells insulars, amb la participació i el consens de tots els agents del sistema literari. S.P.

Cinema espanyol amb i a les Balears

El cost de la insularitat i els condicionants de les ajudes per fer cinema a les Illes faciliten més la realització de grans produccions internacionals que de pel·lícules independents i espanyoles. Cal incentivar la deducció per inversió en produccions o coproduccions espanyoles, intentant arribar al 45%-50% de les Canàries. L.J.

Patrimoni cultural immaterial

Aplicar completament la Llei 18/2019, de salvaguarda del patrimoni cultural de les Balears, per convertir els consells assessors en aquesta matèria en vertaders òrgans de consulta i participació. M.S.

Llei d’indústries culturals

Si es volen considerar les indústries culturals un sector estratègic, no especulatiu i imprescindible per al desenvolupament de les Illes Balears amb perspectiva de futur, cal incorporar aquesta llei per afavorir l’articulació del sector cultural i de les polítiques públiques. Fàtima Riera (F.R.), presidenta i representant d’Illescena.

Entitat autònoma de gestió

Els quatre consells insulars i l’Ajuntament de Palma han de disposar d’entitats autònomes de gestió de la cultura (institut o fundació) per permetre una gestió adequada dels recursos. F.R.

2% del pressupost

Les administracions balears han de destinar un mínim del 2% del pressupost a cultura, a més del que es destina a la inversió en infraestructures, per equiparar-se als estàndards europeus. F.R.

Llengua

El català, l’ús social del qual està en retrocés a les Illes, ha botat a la primera plana mediàtica les darreres setmanes per l’exempció general del requisit lingüístic en el procés d’estabilització de les places de metges i infermeres. La reacció civil i política va fer rectificar el Govern, que ha tingut altres discrepàncies entre socis per la llei educativa o la de consum. 

Coordinar la política lingüística

Superar la fragmentació de l’espai lingüístic establint una institució permanent de coordinació, de la política lingüística, entre tots els territoris de llengua catalana, tal com ja va proposar el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1986. Isidor Marí (I.M.), sociolingüista.

Pla de normalització lingüística

El pla de normalització lingüística està fet, però en caldria una actualització. A més, la presidència del Consell Social de la Llengua, que coincideix amb la presidència del Govern, ha d’executar els acords presos a l’organisme, tal com diu el reglament. Maria Antònia Font (M.A.F.), filòloga.

El català a Europa

Reivindicar contínuament la igualtat entre el català i les altres llengües oficials en el marc estatal i europeu. L’Estat i la Unió Europea han d’assumir la llengua catalana en peu d’igualtat. I.M.

Programes lingüístics

Facilitar l’aprenentatge actiu i especialment oral del català per mitjà de programes locals d’activitats culturals, esportives i lúdiques, en què s’estableixin converses i i es faci amistat entre els nouvinguts i la població receptora. I.M.

Coordinació entre conselleries

Legislar favorablement per l’ús del català és treballar per la igualtat de drets de la ciutadania. Cal una persona a cada conselleria responsable de tirar-ho endavant i també fer possible un grup de coordinació. M.A.F.

Llei de comerç

Recuperar les disposicions lingüístiques de la Llei de comerç del 2001 i assegurar els drets lingüístics dels ciutadans com a consumidors en àmbits com la restauració i l’hoteleria. Joan Melià (J.M.), sociolingüista.

Visibilitat

Generalitzar a totes les entitats públiques i privades el compromís d’oferir visiblement al públic la possibilitat de relacionar-s’hi en qualsevol de les dues llengües oficials de les Balears, combinant la posada en marxa de diverses mesures legals amb el suport a la formació dels treballadors en el mateix lloc de feina. I.M.

Mantenir el català

Difondre, a través de campanyes publicitàries i comportaments públics, la conveniència de no abandonar innecessàriament el català en relacionar-se amb persones no catalanoparlants. J.M.