El programa electoral dels experts per al 28 de maig: Turisme i Treball

Turisme

El sector turístic, el motor econòmic de les Balears, va quedar completament aturat per la pandèmia, tot i que amb la desaparició de les restriccions s’han tornat a viure xifres rècord de visitants. A més, en aquesta legislatura s’ha aprovat la llei turística, una de les més importants que ha tirat endavant el Parlament, i que, entre altres mesures, bloqueja la compra de places turístiques. Què es pot fer per millorar el sector i per guanyar en sostenibilitat?

Màxim de vols i passatgers. Així com s’ha fet amb els creuers, consensuar amb els operadors turístics i les aerolínies un màxim de vols i passatgers diaris durant els mesos d’estiu. Jaume Garau (J.G.), president de Palma XXI.

Estades llargues. Incentivar les estades llargues a través de diferents mesures, com l’eliminació de la taxa turística (ecotaxa) en aquelles estades que superin els set dies. J.G.

Fons publicoprivat. El sector turístic produeix excedents que s’exporten a altres destinacions (per fer hotels, per exemple). Per tant, es podria crear un fons publicoprivat a partir d’aquests excedents que vagi a altres sectors de producció i doni peu a la diversificació, assegurant que els excedents tinguin una rendibilitat. Celestí Alomar (C.A.), exconseller de Turisme.

Pla de reducció de places. Actuar de manera contundent sobre les places turístiques il·legals i reduir la capacitat d’allotjament turístic. Això generaria un índex d’obsolescència de places a eliminar progressivament del mercat i impulsaria el seu canvi d’ús amb canvi a titularitat i gestió públiques. Margalida Ramis (M.R.), portaveu del GOB.l IVA turístic. Establir un IVA turístic del 10%, com en el cas de les Illes Canàries, una de les reivindicacions que es mantenen des de fa anys. Xisco Mulet (X.M.), president de l’Associació d’Agències de Viatges de les Balears.

Formació. Tenir un pla unificat per aconseguir un personal laboral tan qualificat com sigui possible a totes les illes. Per això, es podrien incloure formacions a la segona etapa de Secundària i Batxillerat sobre les empreses turístiques de les Balears. X.M.

Ecotaxa. La recaptació de l’ecotaxa s’ha de destinar exclusivament a finançar projectes que estiguin en la línia de la diversificació i la transició energètica. Per tant, projectes que, en general, protegeixin i preservin el medi natural, rural, agrari i marí. M.R.

Comptabilitat ambiental. Implantar una comptabilitat ambiental per a les empreses del turisme a fi d’elaborar una comunicació al client, i així anar substituint estrelles per una categorització més enfocada al medi ambient i condicions laborals. C.A.

Centres històrics. Imposar una taxa per visitar els centres històrics de Palma i municipis grans per a turistes que venen en excursions d’un dia, tant de creuers com d’altres indrets. J.G.

Desconstrucció de la costa. Fer un pla de desconstrucció de la costa, tenint en compte el canvi climàtic i l’impacte que s’hi produirà (com la pujada del nivell de la mar), per esbucar certs edificis i incorporar-los al sòl públic o a la xarxa urbana. D’aquesta manera es millorarien les zones turístiques i l’impacte visual. C.A.

Treball

Dues grans fites han marcat el darrer any en matèria laboral a les Balears: una reforma laboral a escala estatal que ha facilitat la contractació indefinida –a les Illes se situa al voltant del 70%, més del doble que abans– i la signatura del conveni d’hostaleria el 15 de febrer passat, que assegura un augment del salari del 8,5% en els pròxims dos anys. Així i tot, els experts consideren que es pot anar més enllà.

Escut social. Ampliar l’escut social, com ja s’ha fet amb el retorn de les matrícules universitàries, perquè són mesures que van directament a la butxaca de la gent amb menys recursos. José Luis García (J.L.G.), secretari general de Comissions Obreres a les Balears.

Dimensionar les plantilles. Al llarg de la temporada turística passada hi va haver grans càrregues i ritmes de treball, per la qual cosa cal establir una dimensió real de la plantilla necessària de cada empresa del sector. Lorenzo Navarro (L.N.), secretari general d’Unió General de Treballadors a les Balears.

Llei de mínims. La insularitat suposa un cost addicional per a les empreses i, com que les Balears no es consideren illes ultraperifèriques, no es permet accedir al finançament per compensar-ho. Per això, es podria eliminar la Llei de mínims en el règim fiscal. Carmen Planas (C.P.), presidenta de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears.

Planificació de la jornada. Es pot establir una planificació de la jornada laboral, amb diverses fites a assolir perquè millori la productivitat. Jordi Mora (J.M.), president de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca.

Augment salarial. Cal que hi hagi un augment salarial específic per a les Balears, ja que el cost de la vida és major que en moltes altres comunitats. Els treballadors d’aquí han tingut una pèrdua de poder adquisitiu més gran. L.N.

Formació. S’ha d’apostar per les Balears com l’eix del talent d’Espanya, impulsant noves titulacions o especialitzacions i amb inversions en millors programes de Formació Professional. C.P.

Pacte de rendes autonòmic. Totes les parts implicades (sindicats, patronals i l’administració pública) han de negociar un pacte de rendes específic per a les Balears, per repartir els costos de la inflació entre els agents econòmics de les Illes. J.L.G.

Preu de l’habitatge. Per millorar el sector laboral, s’hauria de regular el preu de l’habitatge, ja que és molt difícil que els treballadors en puguin assumir els costos, igual que els que venen durant la temporada turística. Això hauria d’anar acompanyat d’un augment del plus d’insularitat. J.L.G i L.N.