El programa electoral dels experts per al 28 de maig: Educació i Sanitat
L'ARA Balears publica una secció setmanal per proposar mesures de totes les àrees de la mà d'especialistes
Educació
Una de les fites d’aquesta legislatura que està a punt de finalitzar és l’aprovació de la primera llei educativa de les Balears, que es va tirar endavant sense el consens desitjat pel conseller Martí March. Els experts consultats consideren que és una passa endavant, però marquen altres mesures per col·locar l’educació en una situació capdavantera.
Aturar la segregació
Establir una nova política d’inclusió per assegurar una distribució més equitativa de l’alumnat en els centres, facilitant la integració de la població nouvinguda. Miquel Oliver (M.O.), degà de la facultat d’Educació, UIB.
Un sistema d’FP de qualitat
Desenvolupar plans específics d’actuació d’àmbit territorial, per incrementar la participació i la titulació a FP, i impulsar l’FP dual. Francesca Salvà (F.S.), catedràtica d’Educació, UIB.
Assolir el 6% del PIB
La llei educativa marca que d’aquí a vuit anys s’ha de destinar el 5% del PIB a l’educació, quan el 2015 el Consell Econòmic i Social-UIB Horitzó 2030 va situar-lo en el 6%. El plantejament de la llei és clarament insuficient. M.O.
Renovar currículums educatius
Canviar els plans d’estudis dels graus universitaris perquè responguin a les necessitats de futur. Molts d’ells són de l’època del pla Bolonya, el 2009, i àrees com Màrqueting i Empresarials han evolucionat molt. Josep Vidal (J.V.), professor d’Educació, UIB.
Més oferta de postgraus
Les Balears és de les autonomies amb menys oferta formativa de postgraus, amb el perill que la UIB s’acabi convertint en un centre focalitzat en els graus. Això pot comportar que el talent s’acabi exportant. Jaume Sureda (J.S.), catedràtic d’Educació, UIB.
Ensenyament a distància
El fet de ser illes ens possibilita tenir les característiques per ser capdavanters en l’ensenyament universitari a distància. Es requereix una major insistència en aquesta àrea. J.S.
Pla Estratègic
El darrer Pla Estratègic de la UIB, que marca les orientacions fonamentals, va perdre la vigència el 2006. Ara, que la Universitat de les Illes Balears n’elabora el pròxim, ha d’incloure el compromís del món polític i social. J.S.
Reducció de ràtios
Reduir les ràtios a la UIB, però acompanyant-ho d’una renovació de la metodologia docent perquè sigui més propera i eficient. És vital incrementar el nombre de professors. J.V.
Dret a l’educació fins als 18 anys
Incrementar les taxes d’escolarització entre els 16 i 18 anys amb l’objectiu d’assolir, com a mínim, la mitjana espanyola. S’ha de facilitar la permanència en el sistema educatiu a l’alumnat habitualment exclòs. F.S.
Sanitat
La pandèmia ha focalitzat gran part dels esforços en el sector sanitari i, de fet, l’IB-Salut és l’organisme públic que gestiona més pressupost del Govern, amb uns 2.000 milions d’euros. Pràcticament superada l’emergència sanitària, diversos experts incideixen en algunes mesures per enfortir el sector.
Pacte Social per la Sanitat
Promoure un Pacte Social per la Sanitat per blindar el sistema públic i el seu finançament. Comporta un increment de la inversió per habitant perquè, almenys, s’iguali a la mitjana estatal. Joan Carles March (J.C.M.), doctor en Medicina.
Menys targetes sanitàries
Rebaixar les targetes sanitàries per metge que es donen avui dia. Hi ha més d’un 16% de professionals que el 2021 superaven les 2.000 targetes sanitàries. En el cas de les infermeres, se situa en les 1.791 targetes, 300 més que la mitjana d’Espanya. J.C.M.
Medicina privada
S’han de dignificar les condicions dels professionals del sector de la medicina privada. Tant les clíniques com les entitats asseguradores i els professionals tenen el repte d’actualitzar els barems retributius. Carles Recasens (C.R.), president del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears.
Gent gran
Augmentar els centres de dia públics, incorporar també els d’estada intermèdia per a l’atenció de patologies cròniques i continuar apostant per l’atenció a domicili com a espai de cura i tractament. Brígida Mora (B.M.), infermera comunitària.
Salut mental
Ha estat dels àmbits de la sanitat pública més oblidats. Incorporar la figura del psicòleg clínic que treballi amb els organismes comunitaris per a la prevenció de les conductes de risc. B.M.
Agressions
Erradicar les conductes violentes i agressives, en qualsevol de les seves formes de manifestació, ja que no tenen cabuda en la relació metge-pacient. Les institucions tenim el deure de protegir els nostres professionals i actuar fermament davant una agressió. C.R.
Municipis saludables
Fer un projecte de municipis saludables arreu de les Illes Balears, amb accions en els àmbits dels ajuntaments, que promoguin la salut de la població a través d’un treball en grups de persones majors i joves, a més de les dones. J.C.M.
Atenció primària
Garantir l’accessibilitat al sistema sanitari públic, amb temps d’atenció adequats i demores acceptables. Cal més inversió en l’àmbit de l’atenció primària i disminuir la ràtio de pacients per professionals, per millorar així l’alta pressió assistencial existent. B.M.