El programa electoral dels experts per al 28 de maig: Habitatge i Mobilitat

Habitatge

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals problemàtiques per als ciutadans de les Balears per l’alt increment del preu, tant de compra com de lloguer. Alguns partits aposten per cercar vies per limitar-ne l’adquisició als no residents i el PSIB es manté a l’espera de la llei estatal, per declarar zona tensada tot el territori illenc, la qual cosa permetria controlar-ne el preu. Davant això, què proposen els experts?

Compartir els honoraris

A l’hora d’establir el contracte de lloguer a través d’una agència immobiliària, que els seus honoraris es reparteixin al 50% entre el propietari i el llogater, ja que tots dos són demandants del servei. Natalia Bueno (N.B.), presidenta del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària.

Més seguretat jurídica

És important millorar la seguretat jurídica en tots els àmbits, tant per als tècnics municipals com per als professionals o els ciutadans. A més, cal disposar d’una normativa més clara, el menys interpretable possible. Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB).

Reduir els terminis de tramitació

No es pot assumir, ni per part de l’arquitecte ni pels ciutadans, una mitjana de 16 mesos a les Balears per tramitar una llicència d’obra. COAIB

Impost de rendes de no residents

ls propietaris d’habitatges que viuen a l’estranger, quan lloguen un habitatge, tributen per l’impost de rendes de no residents i no gaudeixen de la deducció del 60% que sí que tenen els que viuen a les Illes. L’alta càrrega fiscal fa que a molts no els surti a compte i no posin l’habitatge en el mercat de lloguer. N.B.

Potenciar comerços tradicionals

S’han de potenciar les activitats econòmiques tradicionals perquè no es produeixi una gentrificació comercial. Si aquests comerços desapareixen, poden passar a ser ocupats per grans cadenes o comerços d’alt poder adquisitiu, fet que augmenta molt el preu del sòl. Així, el centre històric seria un espai de passeig i no de comerç. Jesús González (J.G.), geògraf urbà.

Facilitar el reallotjament

Part de l’arrel del canvi social dels barris, quan els preus expulsen els residents tradicionals i els substitueixen pels d’alt poder adquisitiu, es troba en els desnonaments del lloguer. S’ha de facilitar el reallotjament i allò ideal és que les persones que vivien en un barri, quan aquest es rehabilita, hi tornin, així que cal limitar el preu del lloguer. J.G.

Penalitzar els habitatges buits

Els incentius negatius són més favorables que els positius. Per tant, una de les possibilitats és penalitzar fiscalment els propietaris que tenen els habitatges buits. Pau Monserrat (P.M.), economista.

Construcció en vertical

Si es vol tenir lloguer a un preu assequible, hi ha d’haver molts habitatges a disposició, per la qual cosa es podria construir més en vertical i amb immobles més petits, facilitant també que siguin més eficients en l’àmbit energètic. P.M.

Política fiscal

S’han d’aplicar polítiques fiscals que afavoreixin que l’oferta estigui per sobre de la demanda. Així, es pot promocionar la construcció d’edificis plurifamiliars, però sense perdre de vista que hi ha un territori i recursos limitats. COAIB.

Mobilitat

En els darrers mesos s’han implantat mesures rellevants pel que fa a la mobilitat: la gratuïtat de tot el transport públic a les quatre illes al llarg del 2023, que ha vingut acompanyada d’un increment de les freqüències, especialment en les hores punta, i l’impuls del primer carril bus VAO per part del Consell de Mallorca, per alleugerir el trànsit a l’entrada de Palma. Així i tot, experts en mobilitat proposen altres iniciatives que podrien millorar aquesta àrea.

Ciutat dels 15 minuts

Potenciar la ciutat dels 15 minuts, que implica una major diversitat d’usos del sòl per generar proximitats. Es pretén evitar ocupacions que realitzin la mateixa funció i que provoquen grans necessitats de desplaçaments. Joana Maria Seguí (J.M.S.), directora de l’Observatori Interdisciplinari de Mobilitat de la UIB.

Potenciar el transport públic

La mobilitat ha de ser sostenible, així que cal potenciar el transport públic, tant de demanda massiva com el tradicional, i les mobilitats actives, principalment la bicicleta. La legislació autonòmica i estatal de canvi climàtic ho recull. J.M.S.

 Més àrees per a vianants

Crear més àrees per a vianants, especialment en els grans municipis i encara més a Palma, i pacificar el trànsit rodat. A més, cal posar majors restriccions als vehicles individuals de motor. La tendència ha de ser que el carrer sigui per a les persones, assegurant l’accés al trànsit de mercaderies i als residents. J.M.S.

Ampliació del carril Bus-VAO

El carril bus VAO no s’ha de limitar només a la Ma-19. S’ha de fer que les vies principals de Palma (via de cintura, carrer Aragó i General Riera) siguin preferents per al transport públic, ja que si té els mateixos embossos que a l’hora d’anar en cotxe, es fa menys atractiu. Andrés Seguí (A.S.), especialista en Mobilitat

Millora del transport ferroviari

Adaptar la xarxa ferroviària de Mallorca i de transport interurbà per carretera a l’augment de la demanda a partir de la gratuïtat. Més vehicles i més grans, per assolir una major capacitat de viatgers, i una ampliació de la xarxa. A.S.

Augment de les freqüències

Oferir una alternativa al cotxe amb freqüències més enllà de les 22.20 h (el darrer tren des de Palma). Es requereixen més freqüències, especialment els vespres, els caps de setmana i els festius, per complementar l’oci o el turisme amb el transport públic. A.S.

Informació al minut

S’ha d’apostar per un sistema d’informació al minut per veure l’hora real d’arribada del bus o el tren, ja que sempre hi pot haver incidències. Una aplicació comuna, fàcil d’emprar i acompanyada de pantalles a les estacions i les aturades. A.S.