Prohens, un Govern en solitari i amb la mà de Vox darrere

PalmaLa governabilitat en solitari del PP està subjecta a una comissió de seguiment amb Vox, que es reunirà cada dos mesos per avaluar el grau de compliment de l’acord i, fins i tot, donar el vistiplau previ de l’extrema dreta a qualsevol llei que la líder popular, Marga Prohens, vulgui tirar endavant. Aquesta és la fórmula que van elegir els dos partits per assolir els principals objectius acordats: el PP, estar tot sol al Consell de Govern, i Vox, “vigilar” Prohens, després que Juanma Moreno a Andalusia i Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid “no respectassin” el que es va firmar amb la formació d’extrema dreta, quan depenien del seu suport extern per tenir una majoria. 

El PP haurà de complir punt per punt les 110 mesures firmades amb Vox –moltes d’elles ideades pels populars– si volen tenir una estabilitat política, ja que d’això depèn que els de Santiago Abascal no presentin una esmena a la totalitat als pressupostos autonòmics, la llei més important de cada any al Parlament, ja que marca les previsions d’ingressos i despeses del Govern per al següent exercici. El fet que l’extrema dreta tombàs els pressupostos a Moreno per al 2022 va ser una de les grans raons que el van empènyer a avançar les eleccions andaluses fa un any, quan els populars van aconseguir la majoria absoluta.

Així i tot, a les xarxes socials, Vox va assegurar que l’entrada en els consells insulars de Mallorca i Menorca –a Eivissa i Formentera, el PP i Sa Unió, respectivament, tenen majoria absoluta– és una de les mesures que s’han posat en marxa per “vetllar” pel compliment de l’acord. 

Per tant, les coalicions del PP amb Vox als dos consells, segons el que expliquen els d’Abascal, serien una contrapartida més a banda de la comissió de seguiment i la presidència del Parlament, en mans de l’ultraconservador Gabriel Le Senne. D’aquí es pot deduir que, si el PP obvia l’acord amb Vox, no només podria perdre l’estabilitat al Parlament, sinó també als governs insulars de Mallorca i Menorca, on quedaria en minoria. El portaveu parlamentari dels populars, Sebastià Sagreras, es va escudar en el fet que l’aritmètica en els dos casos “és distinta” a la del Parlament, ja que en els consells es necessita el sí d’una altra formació per donar llum verda a la investidura, i no només l’abstenció. “En cap cas ha estat una moneda de canvi”, insistia Sagreras, que ha estat un dels màxims encarregats del PP de negociar amb Vox.

El diputat que atorga Formentera, que ja havia estat vital en altres ocasions per obtenir una majoria parlamentària, va atorgar a Prohens la possibilitat de governar en solitari, ja que, amb 26 escons, va superar els 25 de tota l’esquerra junta, i, per tant, era l’única candidata viable. Així i tot, el preu ha estat l’assumpció d’alguns conceptes del partit d’extrema dreta, els compromisos de derogar normatives que no preveia en el programa electoral, i que Llorenç Galmés i Adolfo Vilafranca tinguin Vox com a company de viatge dins el govern.