Prohens, entre el PP de Feijóo i el d’Ayuso

PalmaEn qüestió de cinc dies la presidenta del PP balear, Marga Prohens, ha compartit escenari a Mallorca amb les dues personalitats que representen els dos esperits del partit en l’àmbit estatal. Divendres 23 de setembre, amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i dimarts 27, amb el líder de la formació, Alberto Núñez Feijóo, en una visita al mercat de Pere Garau un dia després de reclamar la rebaixa de l’IVA als aliments bàsics –una oportunitat per visibilitzar la proposta fiscal. Ayuso representa la part més liberal del partit i té una retòrica més de confrontació amb el govern i el socialisme, i Feijóo, la imatge de la moderació, de la gestió i d’un regionalisme descentralitzador, prové d’una comunitat –Galícia– perifèrica i amb dues llengües cooficials, com les Balears.

Des de la seva victòria en el congrés autonòmic el juliol de 2021, Prohens ha anat combinant les dues ànimes. “Hem d’oferir una alternativa pròpia a les Balears, on hi càpiga tothom. Hem de ser capaços d’arribar a aquells que cerquen moderació, però també a aquells que cerquen un projecte clarament liberal i reformista, un projecte de llibertat i valent”. La presidenta del PP illenc va pronunciar aquestes paraules després de la majoria absoluta aconseguida per Juanma Moreno a Andalusia el juny passat, afirmacions que clarifiquen la conjugació del model de Feijóo, i també del mateix Moreno –un projecte propi, a més de “la moderació”–, amb el d’Ayuso –“un projecte de llibertat”. Cal recordar també que Feijóo s’identifica més amb Andalusia que amb Madrid: l’exconseller de Presidència de Moreno, Elías Bendodo, és el número 3 del PP estatal, i l’exconseller d’Hisenda, Juan Bravo –ben connectat amb les Balears–, el cervell econòmic de la formació.

“Ens agrada molt el liberalisme i la llibertat que representa Ayuso”, reconeixen des del PP balear. Prohens dona protagonisme així a les abaixades d’impostos i a l’oposició a “l’intervencionisme” del Govern de Francina Armengol, una coincidència facilitada pel fet de ser dues comunitats dinàmiques econòmicament i urbanes. Tot i tenir una part forana important, Palma i els municipis del voltant –Calvià i Llucmajor, principalment– continuen funcionant com una aspiradora de recursos, i és més fàcil acollir un discurs de lliure competència en un territori amb un fort sector de serveis que no en comunitats com Castella i Lleó o Galícia, on el sector agrícola té molta presència i els perjudica més el liberalisme. 

En aquest sentit, el sistema de finançament autonòmic és un altre àmbit on des del PP argumenten que “hem de mirar a Madrid”: dues comunitats de ‘l’Espanya que s’omple’ en contraposició a la que es buida, i que promulguen un sistema que tingui en compte el principi d’ordinalitat –qui més dona, més rep.

També, però, mentre l’Executiu illenc mantenia les restriccions contra el covid en els primers mesos de 2021 amb vista a la temporada turística, Prohens s’alineava amb Ayuso en l’exigència de retirar les mascaretes o d’obrir la restauració, unes reclamacions que ni a Galícia ni a Andalusia es duien a terme. La posició d’Armengol facilitava així que el PP balear i madrileny propugnassin el mateix model per fer front a la pandèmia. Per tant, hi ha certs punts econòmics i socials en què la concepció liberalista d’Ayuso i Prohens són perfectament coincidents. 

Feijóo, una visió més descentralitzada

Feijóo té una visió més descentralitzada que la que tenia Pablo Casado. Prové d’una comunitat amb dues llengües cooficials, perifèrica i amb un votant contrari als efectes de la capitalitat de Madrid. La llengua és un dels aspectes en els quals el PP balear s’ha sentit més a gust amb el canvi de direcció. “Amb la política lingüística de Feijóo a Galícia ens sentim molt còmodes, potser abans no ens hi sentíem tant”, reconeixen. 

A les Illes, el sector més escorat a la dreta s’ha quasi evaporat en els temes ideològics com la llengua. Hi ha diputats del PP illenc que provenen de l’etapa de José Ramón Bauzà, durant la qual el 2013 es va dur a terme la major manifestació de la història de les Balears, en defensa del català pel rebuig al Tractament Integral de Llengües (TIL). Així i tot, el PP actual renega d’aquells quatre anys, fuig del llegat de Bauzá menys en el cas de la llei turística del 2012, que estableixen com el model a seguir per entendre el “creixement sostenible” que propugnen. “En allò que estam ara és en el prohensisme”, comenta irònicament un membre del partit, sobre el possible retorn del ‘cañellisme’, un PP mitificat en termes regionalistes.

L’objectiu de Prohens és abraçar tot l’espectre de la dreta: des del centredreta d’El Pi fins a l’extrema dreta de Vox passant per Ciutadans. Aquest és un àmbit del qual tant Biel Company com Bauzá van renegar: el primer es va distanciar dels plantejaments de Vox i el segon era incompatible amb El Pi. En els pròxims mesos hi haurà dues qüestions que podrien afavorir Prohens: la percepció de les eleccions com un enfrontament entre ella i Armengol, i el fet que fins i tot dins Vox Jorge Campos és una persona que en alguns sectors no desperta una gran simpatia.