La prohibició del dièsel a les Balears haurà d’esperar

PalmaL’1 de gener de 2025 va ser la data que la Llei de transició energètica i canvi climàtic del Pacte va fixar perquè entràs en vigor la prohibició de circulació de vehicles dièsel (nous) a les Balears, una mesura que el Govern de Prohens no pensa tirar endavant després d'aprovar la Llei de simplificació administrativa. Aquesta no és l’única passa enrere pel que fa a la normativa ambiental de l’anterior legislatura. Les Illes deixaran de ser punteres en la reducció d’emissions i la lluita contra el canvi climàtic –deu anys després, l’1 de gener de 2035, havia d’entrar en vigor la prohibició de cotxes nous de benzina, i el 2050 haurien d’haver desaparegut completament els vehicles que fan servir combustibles fòssils.

Cal recordar que la prohibició es va haver de negociar amb el govern espanyol, que va amenaçar amb un recurs d’inconstitucionalitat en considerar que la regulació de la circulació de vehicles és una prerrogativa estatal. Finalment, la llei espanyola de transició energètica va permetre que les comunitats insulars, més vulnerables que altres territoris al canvi climàtic, poguessin reclamar a l’Estat “restriccions en el seu àmbit territorial de la circulació de turismes i furgonetes”, segons consta a l’article 14 de la norma. Una petició que l’Executiu actual no pensa fer.

Fonts del Govern remarquen que no es tracta de cap passa enrere pel que fa a la reducció d’emissions. “No es fa marxa enrere perquè era una passa que no s’havia fet bé. La idea és anar segons el calendari estatal”, asseguren. Espanya havia previst prohibir la comercialització de cotxes de benzina i dièsel el 2040, però la normativa europea ha avançat aquesta data a 2035. L’Executiu també argumenta que, en el cas de Mallorca, el Consell ja ha enllestit l’estudi de càrrega que permetrà regular l’entrada de vehicles a l’illa, una mesura que tindrà “un impacte en l’àmbit d’emissions”.

El director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu, considera que, “més enllà de prohibir, cal donar facilitats”. També recorda que la previsió és reduir les emissions un 40% el 2030. “S’ha de fer créixer la xarxa de punts de recàrrega i augmentar-ne els incentius. A més, sempre som a temps de restringir més”, afegeix.

Una altra mesura que no es durà a terme és l’increment dels vehicles elèctrics a les empreses de lloguer de cotxes, que estaven obligades a augmentar-los, fins que supossasin el 30% de la flota el 2035.

“Les empreses de lloguer fan tot el possible per no complir-ho i el Govern fa tot el possible perquè no ho compleixin”, lamenta l’exdirector general d’Energia iCanvi Climàtic Ferran Rosa, qui remarca que l’Executiu actual “ha aturat les sancions”, malgrat que la llei està en vigor. Per part seva, Viu argumenta que “no es poden complir les quotes si no es té un control de les flotes”. “Els cotxes roten aquí uns mesos, però molts es matriculen a municipis de la comunitat de Madrid perquè tenen els impostos més barats d’Espanya”, destaca, i apunta que hi ha empreses que han comprat bicicletes, patinets i motocicletes per fer-los constar com a vehicles elèctrics.

Aparcaments sense plaques

Un altre aspecte de la Llei de canvi climàtic que l’Executiu deixa enrere és l’obligació de solaritzar els aparcaments privats de més de 1.500 metres quadrats –bàsicament són els de grans centres comercials– i els públics de més de 1.000 metres quadrats (article 53), una mesura que pretenia aprofitar al màxim el sòl urbà per minimitzar l’impacte de les plaques sobre rústic.

“És d’una extrema gravetat que no s’obligui a solaritzar aparcaments d’una determinada superfície”, critica l’exvicepresident del Govern i exconseller de Transició Energètica, Juan Pedro Yllanes, a més d’assegurar que la intenció de l’Executiu constata que “l’energia és una de les seves darreres preocupacions” i que “és incapaç d’entendre què ens jugam amb la transició energètica”.

“Hi havia un problema, perquè els pàrquings de titularitat privada s’havien de solaritzar a partir de 50 kilowatts i, com que no els consumeixen, al final instal·laven menys potència”, apunta Viu, a més de remarcar que el Govern invertirà 50 milions d’euros per solaritzar teulades en urbà.

D’altra banda, l’Executiu també posa fi a l’obligatorietat que els nous habitatges en rústic siguin autosuficients amb energia renovable. “Diuen que n’hauran de tenir per dues hores, mentre que la major part del temps podran anar amb energies convencionals”, assenyala el diputat del PSIB i exconseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, que justament va ser cap de gabinet de l’exministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, quan el Govern va reclamar poder prohibir el dièsel.

“Vàrem tenir el silenci per resposta per part de Teresa Ribera.Ens varen deixar caure que no teníem un desenvolupament molt avançat de punts de recàrrega i ens varen insinuar que no demanàssim coses rares”, explica Yllanes sobre aquell moment. Pons reconeix que “se’n va parlar”. “Però estàvem a 2022 i l’entrada en vigor estava prevista per a 2025. Vàrem acordar que es demanaria la següent legislatura”, replica Pons.

Cal recordar que les negociacions amb el sector hoteler i de lloguer de cotxes varen acabar amb una negativa rotunda per part de les patronals a instal·lar punts de recàrrega als aparcaments dels seus establiments. “Ens varen dir obertament que no hi estaven disposats, que no mourien un dit per fer-ho”, rememora Yllanes.