Rajoy, al punt de mira per noves revelacions sobre l'Operació Catalunya

Madrid / BarcelonaL'Operació Catalunya torna a posar Mariano Rajoy al punt de mira. L'expresident espanyol està acorralat políticament pels escàndols vinculats al PP, arran de noves informacions que l’implicarien i que s’afegeixen a tot el que ha transcendit els últims anys sobre la trama que el ministeri de l’Interior i la cúpula de la Policia Nacional va idear el 2012 per fer la guerra bruta contra el Procés i persones vinculades (o no) al sobiranisme. És més que probable que aviat se'l torni a veure al Congrés dels Diputats donant explicacions –o negant-se a fer-ho– en la comissió d'investigació que el PSOE va pactar amb Junts per investigar possibles casos de lawfare. El líder del PSOE i president espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat aquest matí en una entrevista a RNE la posada en marxa d'aquesta comissió i la de Pegasus perquè "s'arribi a les últimes conseqüències en l'aclariment d'un dels fets més lamentables i vergonyosos de la història democràtica del nostre país". Més significatiu encara ha estat el silenci del PP: cap dirigent ha sortit a tancar files amb Rajoy.

Al sector sobiranista han estat moltes les reaccions, començant per la del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha assegurat que no l'ha sorprès que Rajoy conegués els detalls de la "guerra bruta" contra l'independentisme. "L'estat espanyol, amb les seves clavegueres, ho ha intentat tot i ha fracassat", ha afirmat en un missatge a X. Per la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assegurat en una entrevista a TV3, que està "segur" que Rajoy "compareixerà al Congrés", ja que l'acord amb el PSOE per votar Francina Armengol com a presidenta del Congrés recollia que no hi hauria "vetos creuats" a l'hora de citar compareixents a les comissions sobre els atemptats del 17-A, l'Operació Catalunya i Pegasus. Ha anat més enllà l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont que, en un missatge a X, ha assegurat que la trama de l'Operació Catalunya ha permès "violacions de drets fonamentals" i ha avisat: "Més enllà de donar explicacions, els seus màxims responsables polítics hauran de respondre pels seus crims".

En el mateix sentit, la presidenta dels juntaires, Laura Borràs, ha lamentat, en declaracions a l'ARA, que el "Todo por la patria" és un "lema present no només a les casernes de la Guàrdia Civil, sinó també al despatx del president del govern espanyol". Considera, a més, que "en una democràcia avançada", l'Operació Catalunya hauria "generat un terratrèmol polític" i ha recordat que Junts ha "forçat" el PSOE a activar una comissió d'investigació al Congrés sobre aquesta qüestió. En un missatge a X, Borràs també ha descrit aquesta trama com una "obsessió" de l'estat espanyol amb Catalunya: "Tot s'hi val contra Catalunya perquè tot s'hi val per Espanya. Tot menys la democràcia". "És l'etapa més vergonyosa de la història d'Espanya des dels GAL", ha afegit l'exconseller d'Economia Jaume Giró, que creu que l'Operació Catalunya va ser possible "amb un pacte de silenci còmplice entre el PP, el PSOE i la Corona espanyola".

Petició de compareixença de Rajoy

La portaveu d'ERC, Raquel Sans, ha explicat que els republicans, igual que Junts, tenen la intenció de demanar la compareixença de l'expresident espanyol. De moment, els republicans també han sol·licitat la compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè doni explicacions a la comissió d'Interior del Congrés sobre com el govern espanyol ha actuat per fer net a les clavegueres de l'estat. El president d'ERC, Oriol Junqueras, en declaracions a l'ARA, ha afirmat que la "guerra bruta policial i parapolicial" ha estat una "constant històrica al nostre país" i demana "explicar-ho a tot arreu" per aconseguir "el màxim de complicitats contra la repressió i contra l'abús per part de l'Estat". "És la millor manera de defensar les llibertats individuals i col·lectives de cadascun dels ciutadans per aconseguir tots els objectius democràtics, entre els quals, el més important, la independència de Catalunya", ha afegit.

Fonts del PSOE subratllen a l'ARA que no han abordat encara el debat sobre la compareixença de Rajoy al Congrés, però apunten que "ho hauria de fer" si és cert que estava informat de les investigacions irregulars que l'excomissari José Manuel Villarejo i el seu equip feia sobre diverses persones. De fet, els socialistes ja van propiciar que Rajoy comparegués durant l'anterior legislatura a la comissió d'investigació sobre el cas Kitchen, del qual se'n va desmarcar.

En una entrevista a SER Catalunya, l'expresident Artur Mas ha denunciat que l'entramat pretenia destruir-lo, juntament amb Jordi Pujol, Xavier Trias i Sandro Rosell. "Aquí hi ha el triangle", ha sintetitzat. D'altra banda, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, s'ha expressat en una publicació a X: "Com ja sospitàvem, Mariano Rajoy estava al cas i pagava amb fons públics tota la guerra bruta antidemocràtica contra l'independentisme; la impunitat és això". En declaracions a l'ARA, la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha exigit les "compareixences de tots els implicats" al Congrés perquè donin explicacions. "Mentre el senyor Feijóo no condemni i es desvinculi d'aquests fets, n'estarà sent còmplice", ha sentenciat, després d'afirmar que l'Operació Catalunya "inhabilita" el PP per governar l'Estat.

Però Génova es manté en silenci: cap dirigent de la cúpula del PP no ha manifestat res públicament i fonts oficials consultades per l'ARA eviten valorar res al respecte. Sí que ho ha fet el president de Múrcia, Fernando López Miras, que ha destacat que "el primer que cal fer és preguntar a Rajoy si és veritat o no". Tot i no tancar files amb l'expresident espanyol sobre aquesta qüestió, ha volgut posar de manifest que Rajoy es va servir del "poder de l'Estat i la Constitució per frenar un cop a Catalunya" amb el 155. Des de Barcelona, el seu líder a l'Ajuntament, Daniel Sirera, tampoc ha volgut posar la mà al foc per Rajoy i ha asseverat que "ningú està per sobre de la llei" i que és partidari que la justícia actuï si creu que hi ha indicis de delicte.

Sobres en blanc a la Moncloa

Aquest dilluns La Vanguardia, Eldiario.es i Crónica Libre han publicat conjuntament algunes notes informatives de l'excomissari José Manuel Villarejo –a les quals l'ARA també ha tingut accés– que posen llum a la manera d'actuar de l'entramat que va buscar draps bruts al món sobiranista entre 2012 i 2016. El govern del PP es va servir de recursos públics, humans i materials, i fins i tot amb diners de fons reservats per pagar confidents a canvi d'informacions molts cops contaminades o directament falses. Tot aquest material acabava a les portades de diaris madrilenys, especialment quan s'acostaven campanyes electorals, amb l'objectiu de manipular l'opinió pública. Villarejo ja havia explicat aquest modus operandi i els últims anys s'han anat publicant àudios i agendes que complementen el que es desprèn d'aquestes notes informatives.

Eren documents que arribaven al despatx de l'aleshores ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. Alguns, segons fonts coneixedores que citen els esmentats mitjans, també haurien acabat al despatx de Mariano Rajoy. El llavors ministre dirigia l'operació Catalunya i també feia arribar a la Moncloa documentació delicada a través d'escortes. Aquest material es posava en sobres en blanc, tancats, sense assumpte, ni remitent ni destinatari. Tot plegat amb la complicitat i l'ajuda dels principals caps de la policia espanyola, com el director adjunt operatiu, Eugenio Pino, que era l'interlocutor directe del ministre.

Paral·lelament, Daniel de Alfonso, que llavors era director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, es va encarregar de recopilar tota mena d'informació sobre l'independentisme que també va traslladar al ministeri perquè l’executiu de l’Estat pogués fer-la servir. Els documents que s’han fet públics aquest dilluns estan relacionats amb l'atribució a Artur Mas de comptes a Liechtenstein; els comptes a Andorra de la família Pujol, o el cas de l'informe fals sobre els comptes de Xavier Trias a Suïssa. En la majoria dels casos aquestes eren investigacions prospectives, és a dir, motivades per un objectiu polític predeterminat però sense indicis, una pràctica legalment prohibida.

El paper d'Hisenda

Més enllà de la ja coneguda relació amb el número dos de Fernández Díaz, Francisco Martínez, amb l'exnúmero dos del PP María Dolores de Cospedal i el seu marit, Ignacio López del Hierro, la investigació posa de manifest que el ministeri d’Hisenda de Cristóbal Montoro es va mostrar “molt actiu”. Del volum de documentació, destaca una nota en què Villarejo assegura tenir coneixement que Josep Pujol Ferrussola es va acollir a l'amnistia fiscal. Com ho podia saber?