El PSIB: un supervivent que se sap vendre, més reforçat que mai
Els socialistes reconeixen haver tret rèdit de l’efecte Sánchez, però defensen que sense un fort lideratge, una estructura consolidada i una campanya potent no hauria bastat per aconseguir bons resultats
PalmaLa legislatura passada no només ha servit per posar fi a les polítiques més dures de José Ramón Bauzá i assolir certa pau en sectors com l’educatiu. També ha estat útil per comprovar el múscul dels partits del Pacte per afrontar les situacions més crítiques que tot govern ha de viure tard o d’hora. El PSIB ha demostrat la seva resistència i, en alguns casos, n’ha sortit millor parat que els seus socis de Govern. I la líder dels socialistes, Francina Armengol, ha fet evident la seva habilitat per fer front a circumstàncies adverses. A les files socialistes el moment actual no és precisament per a autocrítiques. Des del PSIB s’assenyala que a les Balears s’ha aprofitat l’efecte Sánchez i s’han sumat “lideratge, una estructura consolidada i una campanya potent”. A més, els socialistes consideren que s’ha sabut treure rèdit de la bona gestió, just el que no ha passat amb els socis de Govern.
La crisi a la presidència del Parlament ha estat una de les proves a superar. Després que Podem s’autodescartàs del Govern, assolí la presidència de la Cambra. Aquest càrrec va ser ocupat per Xelo Huertas el juny del 2015. Poc més d’un any va durar l’alegria: Huertas va ser suspesa de militància de Podem amb Montse Seijas el novembre del 2016 per les sospites d’haver beneficiat Daniel Bachiller, membre de la direcció autonòmica, per aconseguir un contracte amb l’Executiu. Es va mantenir en el càrrec fins que la Mesa del Parlament la va cessar el gener del 2017. El cas gairebé no va afectar el Govern i tot acabà amb la pèrdua de dos diputats per Podem. Armengol es va limitar a demanar “celeritat” i a contemplar com es resolia el conflicte.
En el cas de MÉS, els socis ecosobiranistes del PSIB s’han vist afectats de ple pel cas Contractes, ja desestimat per la justícia. Les acusacions de tràfic d’influències i prevaricació -per l’adjudicació de contractes a l’empresa de Jaume Garau, cap de campanya de MÉS- es varen cobrar el cap de la consellera de Participació, Transparència i Cultura, Ruth Mateu, a qui Armengol va deixar caure el març del 2017. Malgrat que el vicepresident Biel Barceló va quedar tocat, la presidenta va considerar que no hi havia “cap motiu” perquè dimitís.
Tanmateix, la caiguda de Barceló aquesta legislatura ha estat en diferit. El vicepresident abandonà l’Executiu 9 mesos després. Barceló ha pagat ben car el seu viatge a Punta Cana convidat per un programa de televisió. Armengol li va retirar el suport i qualificà d’“error” acceptar un regal tan enverinat.
Un dels punts de fricció més importants entre PSIB i MÉS ha estat el decret de l’aplicació del català com a requisit a la sanitat pública. Els ecosobiranistes varen demanar mantenir el nivell B2 per a metges i infermeres i el B1 per a la resta de professionals. Però l’exigència es va rebaixar a un B1 i un A2 després de dures negociacions. En aquest cas, MÉS ha rebut tant les crítiques de l’oposició com les d’entitats com l’OCB, que ha lamentat la feblesa a l’hora de defensar la llengua pròpia.
Mereixen un capítol a part la tragèdia de Sant Llorenç i la lluita contra rellotge pel REB. Ambdós casos tenen en comú que Francina Armengol ha deixat que Catalina Cladera assumís bona part del protagonisme mediàtic. Va ser una decisió encertada, perquè la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques ha sabut gestionar la pressió, tant de l’oposició com dels mitjans.
Contactes informals
Malgrat que les negociacions per assolir un nou pacte de Govern començaran de manera formal la setmana que ve, ja hi ha hagut contactes informals entre Francina Armengol i el líder de MÉS, Miquel Ensenyat. Així ho ha assenyalat la número 2 dels ecosobiranistes al Parlament, Fina Santiago. Al marge dels continguts programàtics que presentarà cada partit, tot apunta que el fins ara conseller de Treball, Iago Negueruela, assolirà la vicepresidència en una macroconselleria que inclourà Treball i Turisme i que tindria el vistiplau del sector hoteler. El que està clar és que, amb els seus 19 escons -5 més que el 2015-, els socialistes no estaran disposats a renunciar a àrees importants del Govern i que revisaran allò que consideren que no ha funcionat. Curiosament, el PSIB es planteja la possibilitat de limitar les macroconselleries en el nou Govern.
