El PSOE veu els canvis al PP com una porta oberta a acords

MadridEntre el grapat de dards que Cayetana Álvarez de Toledo va disparar dilluns contra Pablo Casado, n'hi va haver un amb càrrega de profunditat. La ja exportaveu dels populars al Congrés va explicar que el líder del PP li havia traslladat que el seu discurs podia entorpir una "nova etapa" política en què el PP pogués pactar amb el PSOE la renovació dels òrgans judicials –el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) porta caducat des de desembre del 2018– i, fins i tot, els pressupostos. Un missatge tan enverinat com calculat que no feia sinó encarir el preu d'un acostament a Pedro Sánchez per part de Casado, que s'ha afanyat a desmentir la tesi d'Álvarez de Toledo. L’entorn de Casado nega a l’ARA que el PP s’assegui a parlar dels comptes i refreda l’acord per renovar el CGPJ. Tanmateix, el govern espanyol ha donat la benvinguda als canvis a la cúpula de la formació conservadora i els ha interpretat com una porta oberta als pactes.

“Manifesto un desig, una esperança: que aquest canvi serveixi perquè el diàleg sigui fluid i permeti l’entesa”, ha afirmat aquest dimarts la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, en declaracions als mitjans. “És el moment de les persones que aposten pel diàleg, per la construcció i per treballar conjuntament”, ha afegit la ministra de Defensa, Margarita Robles. Fa temps que el govern espanyol reclamava un canvi d’actitud al PP en un moment excepcional com l’actual per la crisi derivada del coronavirus. Casado, però, subratllava que rere la retòrica Sánchez amagava una falta de voluntat real per pactar amb la primera força de l’oposició. La figura de Cayetana Álvarez de Toledo, tot i mantenir la seva aposta per un govern de concentració amb el PSOE –sense Podem–, ho dificultava: el seu to incendiari contra la gestió de l’executiu, evidenciat en les intervencions a les sessions de control contra la vicepresidenta Carmen Calvo, generava un clima de confrontació gairebé incompatible amb l’acostament.

Fons europeus i pressupostos

A curt termini, l’escenari polític pivotarà sobre la gestió dels fons europeus de reconstrucció i els pressupostos de l’Estat. Pedro Sánchez ja va tenir una primera presa de contacte amb els líders autonòmics per abordar les ajudes de la UE, que arribaran a les comunitats a través de programes lligats a la transició ecològica, la digitalització de l’economia, la cohesió territorial i la creació de llocs de treball. La Moncloa haurà de validar els projectes i, posteriorment, ho farà Brussel·les. Així es va establir a la UE, i, encara que agradi més o menys, les comunitats s’hi hauran d’adaptar.

Aquesta dinàmica d’obligada coordinació provocarà un diàleg regular entre l’executiu espanyol i les autonomies, incloses les governades pel PP, tant a les conferències de presidents mensuals com a la comissió de nova creació que pilotarà la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Molts dels barons populars que mantindran interlocució amb el govern espanyol són els mateixos que reclamaven un gir de timó a Casado: el gallec Alberto Núñez Feijóo, l’andalús Juanma Moreno i el castellanolleonès Alfonso Fernández Mañueco. És un cas a part la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, sobre la qual pesa l'ombra d'una possible moció de censura si el PSOE es decideix a fer el pas. En aquest context, a la llarga podia generar confusió la col·laboració a nivell autonòmic i el frontisme del Congrés.

L’aposta per promocionar perfils teòricament moderats com Cuca Gamarra –nova portaveu a la cambra baixa– i Ana Pastor –entra a la direcció com a vicesecretària de Política Social– no vol dir, però, que el PP abandoni completament la seva oposició a un govern que, a més, està integrat per Podem. Fonts de Génova asseguren que el PP no serà un aliat per als pressupostos d’aquest any, però és plausible que l’executiu els aconsegueixi tirar endavant. “Serà una legislatura llarga i fructífera”, avisava Sánchez en una de les seves últimes rodes de premsa abans de vacances. Entre l’extremisme de Vox i el seguidisme de Cs, ara el PP busca un punt intermedi, ja que la crispació permanent pot ser perjudicial pel que fa a les perspectives electorals a mitjà termini. Les últimes enquestes del CIS no han somrigut a Casado i en el millor dels casos han deixat els populars amb els mateixos suports que el 10-N.

A l'espera que el president del PP aclareixi el nou rumb, els possibles acords entre els dos principals partits espanyols es limiten a la urgent renovació dels òrgans constitucionals. És especialment necessari el relleu del president del TC, Juan José González Rivas; la vicepresidenta, Encarnación Roca, i els jutges Andrés Ollero i Fernando Valdés, tots ells proposats pel Congrés, perquè tenen el seu mandat caducat i estan consumint temps dels seus substituts. Per això, fonts de l'entorn de Casado mostren predisposició a abordar aquest front. En canvi, respecte al CGPJ neguen que hi hagi un pacte tancat. Precisament sobre els acords polítics per renovar l'òrgan de govern dels jutges recelava Álvarez de Toledo en el seu ajustament de comptes amb el PP d'aquest dilluns.

La moció de censura de Vox

En la "nova etapa" que s'obre a la política espanyola, Vox hi ha volgut introduir un capítol particular amb la moció de censura que va prometre registrar contra Sánchez. El partit d'extrema dreta voldrà erigir-se com l'alternativa real als partits tradicionals i sovint posa d'exemple els acords per renovar el CGPJ o el TC com a argument. Això podria explicar que es retardés l'anunci del pacte, que fa setmanes que es troba pràcticament enllestit, tal com va explicar el periodista Ernesto Ekaizer a l'ARA. Qui de moment guarda silenci sobre els moviments que hi pugui haver al Congrés és Podem, soci del PSOE a la coalició, que ja va alçar la veu per l'acostament a Cs. Fonts dels comuns esperen que els hipotètics acords amb el PP es limitin a desencallar la renovació dels òrgans constitucionals, també el del Defensor del Poble i RTVE.