El PSOE avança en l’entesa amb C’s

MadridEl PSOE ultima el pacte amb Ciutadans (C’s). El suport a Pedro Sánchez com a president només seria de 130 (90 més 40) dels 350 escons al Congrés. Segurament podria ampliar-la una mica amb els dos vots d’IU i els quatre de Compromís si concreta assumptes relacionats amb el País Valencià i el finançament, però encara serien unes xifres insuficients per ser investit, ja que els sis diputats del PNB posen condicions inassumibles per al sí. Els negociadors del PSOE han decidit, però, prioritzar l’acord amb la formació d’Albert Rivera i no amb Podem, a qui pretenen forçar a votar a favor de Sánchez en les hores prèvies a la investidura, la primera setmana de març.

En aquest context no en tindrien prou amb què Pablo Iglesias i els seus s’abstinguessin (si l’acord fos amb Podem i les confluències -159 escons- sí que podria ser escollit amb l’abstenció de Rivera) perquè la negativa a preveure el referèndum català li costarà a Sánchez el no dels 17 sobiranistes catalans, a més dels 123 del PP i els dos de Bildu: 142 vots en contra. Per tot això, i ateses les dificultats per a un diàleg fructífer amb la formació de l’esquerra alternativa, dirigents socialistes expliquen a l’ARA que prefereixen tancar ara un pacte amb C’s i arribar al dia 2 de març a la investidura amb això. “Serà una forma d’interpel·lar a Podem sobre si vol o no vol un govern de canvi i, fins i tot, al PP si realment vol estabilitat”, sostenen, conscients del risc de repetir eleccions.

En les rodes de premsa que, després de reunir-se els equips negociadors, van fer ahir José Manuel Villegas i Antonio Hernando, cadascú veia virtuts i usos diferents en l’acord entre socialistes i liberals, dues formacions que busquen solucions per no repetir comicis. Ells, a diferència del PP i Podem, que no viuen l’escenari amb tanta por, tenen alguns dubtes sobre si tornarien a obtenir els mateixos escons.

Centrar-se en la regeneració

El PSOE espera que Podem se sumi al pacte que en els propers dies vol tancar amb C’s i que estarà molt centrat en les mesures de regeneració política. De fet, rebutgen de ple negociar sobre el document alternatiu que dilluns va presentar Pablo Iglesias (amb qui no hi ha prevista cap reunió) i que ahir mateix el portaveu socialista al Senat, Óscar López, dirigent del nucli de confiança de Sánchez, va menysprear afirmant que algunes mesures proposades són “un retrocés sense precedents”.

C’s afirma que, per ara, es vol abstenir a la investidura de Sánchez. En cap cas vol entrar al govern, però sí que està disposat a passar al sí i espera que sigui el PP el que se sumi a un acord “moderat” que permetria sortir del pas. “Si pactem amb el PSOE aquests dies, la fase dos serà intentar que el PP s’hi afegeixi”, diuen. Consideren que Mariano Rajoy va cometre un error declinant la investidura i que ara és el temps de Sánchez. “L’únic que ha canviat per al PP és que van apareixent casos de corrupció, ja no esperem que Rajoy decideixi presentar-se de nou si no té més suports dels que ja tenia”, va assegurar. Els de Rivera volen que l’acord amb el PSOE sigui global i per a tota la legislatura, no parcial i només per a la investidura.

¿I què és el que ja han pactat PSOE i C’s? A hores d’ara afirmen que estan d’acord en el gruix dels temes relacionats amb la despolitització dels ens constitucionals i la lluita contra el capitalisme d’amiguets i contra la corrupció, amb el model productiu i amb les polítiques socials, com ara la violència de gènere. Tenen “dificultats” d’entesa en la protecció dels autònoms, l’educació, el mercat laboral, l’aprimament de les administracions, la fiscalitat i la qüestió de la unitat d’Espanya.

Una de les principals novetats és l’acord per canviar el sistema d’elecció dels magistrats del Tribunal Constitucional i dels vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), una fórmula que, entre d’altres, es faria extensiva a la Comissió del Mercat de Valors, la de la Competència i els consells d’empreses públiques, com ara RTVE. Ara els partits proposen els candidats en funció de la seva representació i les Corts els voten, i en alguns casos, els llocs que s’han de cobrir els proveeix de forma total o parcial el govern.

El model que han perfilat preveu que hi hagi una “convocatòria oberta” i que els aspirants enviïn el seu currículum. Els cinc grups parlamentaris amb més escons (aquesta legislatura, PP, PSOE, Podem, C’s i ERC) proposarien cadascun deu experts per formar la comissió d’avaluació dels candidats, que no podrien haver tingut càrrecs públics o electes en els darrers dos anys. Dels cinquanta experts se’n triarien deu per sorteig. Ells garbellarien els currículums dels candidats, els entrevistarien i farien una proposta a les Corts, que els ratificaria amb majoria reforçada. És un sistema que, segons Villegas, és “poc compatible amb el model polititzat de Podem”.

Fora els imputats de la política

Una altra novetat, a més de la reducció del nombre d’aforats, es troba en la decisió de què cal fer amb els imputats sotmesos a alguna investigació judicial per corrupció. En aquest cas, es promouria un pacte polític per apartar-los dels càrrecs de designació política i de les llistes i per reclamar-los formalment tornar les actes, tot i que són personals. En paral·lel a aquest pacte, es faria un canvi legal perquè cada cop que algú sigui cridat a judici oral per corrupció pugui ser cessat automàticament de qualsevol càrrec públic o electe.

Rebuig “taxatiu” al referèndum català

El PP va criticar ahir a la nit amb duresa que Ciutadans (C’s) vulgui salvar el “perdedor” Sánchez, i va afirmar que Espanya no es pot permetre, en ple desafiament sobiranista, un govern dèbil (Rajoy defensa un acord amb ell de president i el suport de PSOE i C’s). El partit d’Albert Rivera vol, però, que quedi clar el compromís amb la unitat d’Espanya i contra el referèndum català. De fet, pretenen -i això encarirà encara més incorporar-hi Podem, que considera “imprescindible” que els catalans puguin decidir- un rebuig per escrit. Els socialistes no ho volien, però C’s ahir va proposar-los incorporar a l’acord el text del comitè federal del 28 de desembre, inspirat pels barons. El PSOE no s’hi va poder negar, tot i que hi ha dificultats per anar més enllà i definir el model territorial. El text inclourà, doncs, el rebuig “taxatiu” a trencar amb la Constitució i amenaçar “la convivència” dels darrers 37 anys. “L’autodeterminació, el separatisme i les consultes que busquen l’enfrontament només duran més fractura a una societat ja dividida com és la catalana”, exposen.