Maider García: "Al PSOE d'avui li falta reconèixer el mal causat pels governs de Felipe González"

VitòriaMaider García Martín és una lluitadora, com ho va ser la seva mare, la Laura, que va morir fa menys d'un mes sense aconseguir que es fes justícia per l'assassinat del seu marit, Juan Carlos García Goena, insubmís basc assassinat pels GAL a Hendaia el 1987. García Martín tenia aleshores 5 anys i ara, igual que feia la seva mare, continua reclamant al PSOE que reconegui la responsabilitat en el terrorisme d'estat.

Les declaracions de Barrionuevo tornen a obrir una ferida que no s'ha tancat mai: el terrorisme d'estat.

— No m'enxampen de sorpresa, tots sabem qui són els GAL; tot i així, et deixen perplexa. Barrionuevo reconeix el terrorisme d'estat i a sobre ho justifica amb fatxenderia. D'altra banda, molt de dolor. Molt, molt de dolor. Un cop més s'humilien les víctimes del terrorisme d'estat. Algú reconeix i justifica unes accions terroristes i no passa res. Molt soroll però al final res, l'oblit.

Se sent una víctima de segona?

— Sí, ens tracten com si fóssim víctimes de segona, i aquí a Euskadi sents més suport, ets més compresa perquè al final la gent coneix el que ha passat i ha pogut estudiar diferents versions, però fora d'aquí, on hi ha una sola versió, les víctimes del terrorisme d'estat som víctimes de segona, o de tercera o de quarta. A les xarxes socials et trobes amb gent que lamenta que no haguessin assassinat més etarres; et diuen que els fa pena que no els matessin abans, o que no continuessin matant-los. És terrible. És una completa ignorància del que va suposar que un estat practiqués el terrorisme. Falta molta educació, però per a això cal tenir voluntat d'educar, de conèixer la veritat, i els governs no n'han tingut mai.

Què diria als que asseguren que els GAL són cosa del passat i que si fos analitzat ho haurien de fer els historiadors?

— Abans que arribin els historiadors, hi ha d'haver veritat, justícia i reconeixement. Sense justícia no es pot girar full, per més que els molesti a alguns.

Ara es compleixen 40 anys del triomf electoral del PSOE i es posa en valor la figura de Felipe González, obviant que durant el seu govern es van crear els GAL.

— Els GAL taquen la imatge de Felipe González i, per descomptat, la del PSOE. Fa un parell de setmanes vaig veure una foto en què hi havia Felipe González amb Pedro Sánchez i parlaven de democràcia, de memòria… Vaig veure aquella imatge i no donava crèdit. ¿Com tenen la poca vergonya de treure aquest personatge amb el que saben que va fer? Perquè ho saben. El tracten com si fos un heroi, i aquesta persona hauria de ser a la presó des de fa molts anys.

Què us sembla l'actitud del PSOE respecte als GAL?

— Al PSOE d'avui li falta reconèixer el dany causat pels governs de Felipe González. Li falta reconèixer que som víctimes d'un terrorisme que es produeix quan ells són al govern. Això sí que seria un pas endavant i això sí que seria important per a les víctimes. Ens ho deuen. Això és el que jo demano. A nivell judicial no espero res, 35 anys després no espero que es faci justícia amb el meu aita. ETA ha deixat de matar i aquí estem construint un futur en convivència en què totes les víctimes de totes les violències tinguin un reconeixement. Queden moltes coses per fer, però jo no puc avançar sense aquest reconeixement. El PSOE i el PSE han de fer aquest pas.

Eneko Andueza i el PSOE han tornat a condemnar els GAL…

— Només faltaria que no condemnessin els assassinats! Però continuen passant de puntetes pel que és essencial, sembla que els fa por associar els GAL a les sigles PSOE. Però ja hi estan associades des de fa anys. Les sigles del PSOE estan tacades pels GAL.

Però seria injust dir que el PSOE d'avui és el de fa 40 anys

— Per descomptat. És evident que el PSOE d'avui no és el dels GAL, dir el contrari seria injust i una gran mentida, però sí que té una assignatura pendent amb les víctimes i amb la societat basca: reconèixer com a partit la responsabilitat en el terrorisme d'estat. I això ho ha de fer Pedro Sánchez, i Eneko Andueza a Euskadi. Han tingut oportunitats durant aquests 40 anys i no han fet aquest pas. Està a les seves mans i crec que si ho fessin, els honoraria.