El PSOE fa un gir històric i regala la investidura a Rajoy
El comitè federal imposa l’abstenció sense condicions tot i la possibilitat de ruptura amb díscols i militància
MadridMariano Rajoy tornarà a ser investit president del govern espanyol a finals de setmana. 137 anys després del seu naixement, el PSOE va fer ahir un gir històric: acabar amb l’alternança del bipartidisme des de la Transició i regalar la presidència al PP. Per 139 vots a favor i 96 en contra, el comitè federal va decidir imposar l’abstenció sense condicions als 84 diputats socialistes al Congrés, tot i la possibilitat de fractura amb el PSC, la resta de diputats díscols i la militància. S’acaben així deu mesos de bloqueig polític a l’Estat i s’evita la convocatòria d’unes terceres eleccions al desembre. Però amb aquest pas Ferraz aprofundeix en la ferida oberta fa tres setmanes amb el cop a Pedro Sánchez.
La divisió dins del partit ja és estructural i la relació de forces no ha canviat. Si fa tres setmanes els crítics van guanyar per només 25 vots, ahir el marge va ser de tan sols 43. La nova gestora no ha aconseguit carregar-se d’arguments i pocs dirigents del comitè federal s’han passat al cavall guanyador. El PSOE continua dividit en dues meitats per federacions: d’una banda, el front capitanejat des del sud per la baronessa andalusa, Susana Díaz, que ahir va ser l’última a prendre la paraula al comitè federal, amb el suport dels presidents d’Extremadura, Castella-la Manxa i l’Aragó. De l’altra, Catalunya, les Balears, Euskadi, Navarra i la Rioja. I hi ha federacions tan dividides com les de Madrid i el País Valencià (9 van votar a favor de l’abstenció i 8 del no).
La millor mostra ahir de la dificultat de vendre l’abstenció van ser les escasses declaracions públiques del bàndol susanista. El silenci més eloqüent, el dels presidents del País Valencià, Ximo Puig, de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, i de l’Aragó, Javier Lambán. Tres dels líders que més van batallar per fer caure Sánchez van dir que callaven per “prudència”. A ningú se li va escapar que justament són els tres a favor de l’abstenció que governen gràcies al suport de Podem. L’absència més significativa en la votació va ser la del portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, potser la persona que ha defensat més cops el “no és no” a Rajoy. Va excusar-se de no poder quedar-se al comitè perquè havia de fer de padrí en el casament de la seva germana. Tot i això, va justificar que hauria votat a favor de l’abstenció. Ell serà justament l’encarregat de defensar la posició del PSOE en la segona votació per fer Rajoy president.
“Oposició constructiva”
El text aprovat defensa que el PSOE mostri el seu “rebuig frontal a les polítiques del PP” en la primera votació al Congrés, i que s’abstingui en la segona per “desbloquejar l’excepcional situació institucional que viu el país”. Considera que els socialistes tenen la “missió històrica” d’evitar una repetició d’eleccions que seria “greument nociva” per als espanyols i per al mateix partit. Tot i no que no imposen condicions a Rajoy, es comprometen a fer una “oposició constructiva” per fer del Congrés un govern a l’ombra i aconseguir derogar la reforma laboral, convocar el Pacte de Toledo sobre les pensions, “recuperar la normalitat institucional amb Catalunya”, acabar amb la corrupció, defensar els drets de la dona i derogar la llei mordassa.
Curiosament la resolució no diu res sobre el primer repte al qual s’enfrontarà el partit: l’aprovació dels pressupostos del PP. Un dels arguments del front del no a Rajoy és que els populars poden amenaçar en qualsevol moment de convocar unes noves eleccions. De fet, alguns membres del govern ja ho han fet.
Sánchez reapareix
Comparat amb l’esperpent de fa tres setmanes, el comitè federal d’ahir va ser un “pícnic”, comentava un dels delegats del PSC. La ràbia dels manifestants congregats l’1 d’octubre a les portes de Ferraz es va convertir en decepció i resignació. De bon matí hi havia més policies que no pas manifestants a l’entrada de la seu del PSOE, i els barons socialistes van poder sortir del comitè sense haver de passar pel passadís de la vergonya. I, tanmateix, l’episodi d’ahir és un pols profund entre les bases i l’aparell: Sánchez va reaparèixer a Twitter per donar veu a la militància i anticipar una possible candidatura en el congrés que ha d’escollir secretari general.
Serà molt difícil curar les ferides? Fonts de la presidència andalusa assenyalaven que si l’últim comitè federal va ser “vergonyós”, el d’ahir ja era “una altra cosa”. “La reconstrucció serà més ràpida del que ens pensem”, concloïa Díaz abans de marxar de nou cap al seu feu andalús, deixant el PSOE partit en dos. La baronessa ha aconseguit el seu propòsit sense mencionar ni un sol cop la paraula abstenció.
