Puigdemont investirà Sánchez per obrir un “procés de negociació”

Barcelona / Brussel·lesL’un es va comprometre a portar l’altre davant la justícia. L’altre va dir que amb els seus vots mai investiria l’un. I finalment Pedro Sánchez i Carles Puigdemont han segellat aquest dijous un pacte per garantir la governabilitat de l’Estat a canvi de l’amnistia i una taula de diàleg que incorpori un “verificador internacional”. Una “posada en marxa d’un procés de negociació” que, segons Puigdemont, serà “diferent del de la passada legislatura” i que ha de permetre resoldre el conflicte amb un “acord històric i inèdit” més endavant. Amb quins pilars fonamentals? Junts hi defensarà el referèndum d’autodeterminació i un nou pacte fiscal, mentre que el PSOE defensarà l’Estatut actual i un “diàleg” sobre els efectes del finançament comú.

Ara bé, l’acord d’investidura no incorpora cap concreció en aquest sentit, sinó que els actors tan sols han pactat reconèixer mútuament quines són les seves posicions de partida. El que Pedro Sánchez pràcticament s'assegura és la investidura, ja que els set vots de Junts se sumaran als d'EH Bildu i Esquerra, entre d'altres. De fet, el líder del PSOE només queda a l'espera del sí del PNB per ser investit la setmana que ve.

El mateix expresident Carles Puigdemont ho ha explicat aquest dijous en una declaració des de Brussel·les, en què no ha acceptat cap pregunta dels mitjans de comunicació i on ha afirmat que la solució al conflicte ha de respondre a les "demandes majoritàries" del Parlament de Catalunya. Ha posat en valor que el pacte JxCat-PSOE reconegui l’existència d’un “conflicte polític històric”, l’inici del qual –segons recull el document– és el Decret de Nova Planta del 1714. “És un canvi d’enfocament respecte a la narrativa oficial que hem sentit fins ara”, ha declarat Puigdemont, que ha comparegut al mateix lloc que ara fa sis anys, el Press Club de Brussel·les, quan va arribar a l’exili després de l’1-O i la declaració d’independència. Ara bé, també ha admès que el final és incert i que l’estabilitat de la legislatura dependria del “compliment” dels acords als quals s’arribi en aquest marc de negociació. “Acord a acord”, “trinxera a trinxera”, ha dit, i ha advertit a Pedro Sánchez que “sense compliment la legislatura no té cap recorregut”. "L'a cambio de nada ha anat a la paperera de la història", ha afegit.

Puigdemont ha arribat a aquest pacte amb el PSOE després d’una setmana d’estira-i-arronsa amb els socialistes a Brussel·les, ja que l’entesa s’havia de segellar dijous passat, quan el PSOE també va rubricar l’acord amb Esquerra. El número tres dels socialistes, Santos Cerdán, ha negociat des de la capital belga (tot i que de forma telemàtica) amb l’entorn de l’expresident Puigdemont, amb episodis tensos l'última setmana, sobretot quan el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va moure fitxa per imputar per terrorisme l'expresident i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, pel cas de Tsunami Democràtic. Aquest dijous Cerdán ha comparegut a Brussel·les –ell sí, acceptant preguntes de la premsa– per defensar l’inici d’una “oportunitat històrica”: “Només des de la negociació s’han de resoldre les desavinences”. També ha admès que arran de la imputació de Puigdemont a la causa de Tsunami Democràtic els negociadors van reobrir el text legal de l’amnistia.

Els juntaires volien garanties que la norma també empararia casos no vinculats directament amb el 9-N i l’1-O, i fins i tot causes secretes que puguin aparèixer més endavant. Com han superat l'escull? Ni el PSOE ni Junts han fet públic el text de l’amnistia; per tant, és una incògnita com ha quedat plasmat això legalment. Ara bé, sí que apareix en l’acord polític, en què s’introdueix el concepte lawfare, és a dir, la persecució política dels tribunals. Puigdemont ha tret pit perquè, ha dit, l'amnistia “no pot excloure les víctimes de la guerra bruta” de l’Estat. ¿Vol dir això que hi queden inclosos casos com el del cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, el del lletrat Gonzalo Boye o el de la presidenta de Junts, Laura Borràs? Aquesta pregunta encara no té resposta, ja que, segons consta en el document pactat entre Junts i el PSOE, dependrà de les conclusions de les comissions d’investigació de la legislatura –en preveuen sobre “les clavegueres de l’Estat i el cas Pegasus”– i de com reculli aquest punt la llei.

Oposició de jutges i fiscals

En tot cas, aquesta menció al lawfare en l’acord polític ja ha posat en peu de guerra totes les associacions de jutges –progressistes i conservadores–, així com els fiscals. L'Associació Professional de la Magistratura, Jutges per la Democràcia, el Foro Judicial Independiente i l'Associació Francisco de Vitoria han assegurat que "podria suposar sotmetre a revisió parlamentària els procediments i les decisions judicials amb evident intromissió en la independència judicial i el trencament de la separació de poders". També totes les associacions de fiscals han aixecat el dit: “Suposa un atac sense precedents a la independència judicial que es tradueix en un menyspreu absolut” a l’estat de dret. Qui sí que ha avalat l’acord és el president de la Generalitat, Pere Aragonès: “Celebro que coincidim en la via de la negociació”, ha dit en al·lusió a Junts.

Un cop Puigdemont ha segellat el pacte amb el PSOE, ara serà la militància de Junts qui tindrà la paraula. Aquest divendres hi haurà consell nacional extraordinari i el cap de setmana consulta a tota la militància. Si les bases actuen com la direcció, però, no hi haurà problemes per avalar el pacte amb el PSOE: aquest dijous, després de no haver participat en la negociació, tots els membres de l'executiva del partit han avalat el pacte per unanimitat i sense debat, malgrat el gir estratègic que suposa per a Junts investir Pedro Sánchez.