Alejandra Jacinto: "Al PSOE li tremolaran les cames, però podrem tirar endavant la llei de l'habitatge estatal"

BarcelonaAlejandra Jacinto (Madrid 1989) és la secretària d’habitatge de Podem i diputada a l'Assemblea de Madrid. Amb els seus companys de partit catalans ha treballat al Parlament de Catalunya quines han de ser les esmenes d’Unides Podem a la llei de l’habitatge estatal per millorar-la. Creu que el millor redactat possible "és el que tenia la llei catalana" i assegura que lluitaran per aconseguir que el PSOE tiri endavant una llei que sigui realment efectiva. "És important que la llei estatal incorpori una regulació de preus semblant o idèntica a la catalana", assegura.

Pere Aragonès i Ada Colau insisteixen que, ara, la manera més ràpida de tornar a tenir els preus dels lloguers regulats és a través de la llei estatal.

— És una irresponsabilitat del TC haver tombat la legislació i deixar sense protecció jurídica les persones que se'n beneficiaven. És necessària aquí i a la resta de l’Estat. Per això, un dels punts de les esmenes és que la regulació sigui igual que la que hi havia vigent aquí.

Ara no ho és pas, d'igual. De fet, tant els moviments socials com els comuns i també el Govern qualifiquen el text actual de la llei estatal de "descafeïnat". Amb el redactat inicial, cap ciutat espanyola es podria beneficiar d'una limitació de preus.

— Necessitem que sigui així, necessitem aconseguir-ho. I si ja teníem un mecanisme que funcionava, perquè les dades de l’Incasòl així ho demostren, doncs copiem-lo. És cert que el text inicial pactat amb els socialistes era un punt de partida. Però s’ha de valorar perquè no és fàcil aconseguir que el PSOE, molt permeable històricament a les pressions dels fons d’inversió, cedís perquè hi hagi una llei d’habitatge.

I què els fa pensar que aquesta vegada el PSOE no cedirà a les pressions?

— Hi ha elements que ens juguen a favor. També és una mesura estrella per a ells: volen que el primer govern de coalició i progressista de la història aprovi aquesta llei. I tenen clar que només pot tirar endavant amb els socis d’investidura, és a dir, el tauler a l’esquerra. Si volen la llei, hauran de millorar-la i això implica recollir les esmenes dels socis. Al PSOE li tremolaran les cames, com acostuma a passar, però crec que tot el bloc d’investidura pot tirar-la endavant.

¿No creu que la pressió del sector immobiliari pot acabar limitant la llei?

— En tenen tota la intenció, però tenim nosaltres tota la voluntat política i la fermesa per impedir-ho.

¿L'alcaldessa Colau ha tingut un paper important a Madrid, a l’hora de pressionar?

— Ada Colau és un símbol de la lluita pel dret de l'habitatge i tot el seu equip, amb la Lucía Martín, són referents respecte al dret de l'habitatge.

Quins punts principals presentarà Podem a les seves esmenes?

— Tenim un resum en forma de top ten. Reclamarem que no es puguin fer desnonaments sense alternativa habitacional i sense que estiguin subjectes a un termini, en línia amb el que diu les Nacions Unides. En segon lloc, demanarem que la limitació dels preus de lloguer sigui tal com era la catalana. També que s'apliquin els dictàmens de l'ONU, que fins ara es tracten com a meres recomanacions. Això és força important, perquè hem estat condemnats ja set vegades per violar el dret de l'habitatge en cas de desnonaments. També volem introduir la possibilitat que les comunitats puguin millorar totes les condicions generals de contractació, per evitar clàusules abusives. I demanarem la ja històrica dació en pagament; l'obligació d'establir el 0,7% del PIB per a habitatge social; la inclusió d’objectiu de solidaritat urbana en municipis de menys de 5.000 habitants; exigir el lloguer social també a grans tenidors; l’establiment d’un règim sancionador, i que s'apliqui tot immediatament, sense els divuit mesos de marge que preveu ara la llei.

¿I podria acabar –també– mutilada o tombada pels estaments judicials, aquesta llei?

— Estem sent molt escrupolosos per intentar evitar-ho, però és evident que Vox i el PP la recorreran.

Què va fer malament Podem a les eleccions a Madrid?

— El resultat no va ser bo. Ho atribueixo una mica a la conjuntura. Era moment d’una pandèmia. Ayuso va saber jugar bé les cartes buides de la llibertat. En certa manera va connectar amb l'electorat, és indiscutible. Hem de fer un exercici, que ja fem, de diagnosticar i veure com podem millorar resultats. Això passa per ser capaces de tornar a generar un projecte polític il·lusionant, reconciliador de tots els actors polítics progressistes a Madrid, que rearmi la societat civil. I incorporar-hi els moviments i cicatritzar ferides internes.

Et refereixes a la sortida de Pablo Iglesias?

— Em refereixo a generar un front ampli. Estem començant a treballar-hi. Ens mereixem a Madrid un projecte il·lusionant que superi velles enganxades. En la majoria de coses hi estem d'acord, jo moltes vegades no hi veig cap diferència.

Però n'hi ha. Yolanda Díaz ha hagut de retardar el procés d'escolta que volia iniciar, per exemple. ¿Hi han tingut alguna cosa a veure les negociacions per la reforma laboral?

— Crec que té a veure amb el context actual. Ja estem patint tota la població les crisis que genera la guerra d’Ucraïna. És prudent esperar el moment adequat, que l'ha de marcar ella i el seu equip.

La coalició al govern us pot haver desgastat una mica. Com és haver de conviure amb el PSOE en qüestions com l'habitatge?

— Ser en un govern de coalició com a soci minoritari et sotmet a contradiccions. Però crec que Unides Podem és la garantia que no hi hagi dispersió en els temes socials. Mentre aconseguim posar damunt la taula aquests afers i fem complir l’acord de govern, val la pena ser-hi, malgrat les contradiccions.