El tauler d'escacs de la mesa del Congrés

MadridLa primera prova foc del nou escenari espanyol que s'obre després de la investidura de Carles Puigdemont serà l'elecció de la presidència del Congrés. El proper dimecres a les deu del matí cal que estiguin constituïdes les Corts. No pot haver-hi dilacions. I tot indica que qui té el camí més planer per aconseguir-ho és el PSOE. El sistema d'elecció el beneficia. Acaba sent un blanc o negre: el candidat que obtingui més vots positius presidirà la cambra baixa. Tot i assegurar que les negociacions seran fins l'últim moment, igual que a Catalunya, Ferraz ja ha posat sobre la taula el seu candidat: l'ex'lehendakari' Patxi López.

En un moment difícil per a Pedro Sánchez amb el PP pressionant per una gran coalició després de l'acord 'in extremis' entre JxSí i la CUP, el secretari general respon amb l'elecció d'una de les seves persones de confiança i que han apostat més perquè continuï al capdavant del PSOE. Patxi López portava ja dies sonant com a candidat de consens. En el seu moment va convertir-se en el primer 'lehendakari' no nacionalista del País Basc gràcies al suport dels populars. El que pot convertir-se en un avís per a navegants sobre la futura relació de forces al Congrés.

Mariano Rajoy ja ha assegurat que lluitaran fins l'últim moment per preservar la presidència de les Corts i el PP li recorda a López que va ser investit 'lehendakari' gràcies als seus vots. Però Ciutadans ja va obrir dijous passat la porta a que el color del Congrés fos diferent al de la presidència del govern espanyol. Una nova manera de reeditar els pactes amb els vells partits, com el que mantenen amb Cristina Cifuentes a la Comunitat de Madrid i amb Susana Díaz a Andalusia. Seria la fórmula per evitar haver de cedir a la peticions de Podem i així també satisfer un dels objectius del PP: que les aliances territorials de Podem no tinguin grup propi.

Reunió del PSOE amb En Comú Podem

Pablo Iglesias posa com a condició per donar suport a Patxi López que els socialistes permetin la formació de tres grups independents a En Comú Podem, Compromís-Podem i En Marea, una condició que ni socialistes i encara menys Ciutadans i el PP accepten. Aquest diumenge la portaveu de la formació morada en les negociacions, Carolina Bescansa, s'ha reunit amb el portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, per intentar desencallar la situació. De la reunió n'ha sortit, per ara, el compromís dels socialistes de reunir-se amb les diferents aliances territorials de Podem.

Aquest pas significa un reconeixement per part del PSOE d'En Comú Podem com a interlocutor, per exemple, però fonts del partit d'Iglesias admeten que ara ja veuen molt difícil tenir quatre grups al Congrés. Per a la coalició catalana, no tenir grup propi significa haver-se de repartir els temps sempre amb Podem, ja que a la pràctica no existeix una fórmula de subgrups al Congrés. "Tenim la sensació que el PSOE ha pactat amb el PP constituir una gran majoria a la mesa del Congrés", ja alertava divendres passat Carolina Bescansa.

El Senat, totalment encallat

L'escenari al Senat, amb majoria absoluta del PP, és encara més desolador. Génova espera a que la relació de forces al Congrés es desencalli per decidir si Pío García-Escudero repeteix com a president. Un cop les Corts comencin a treballar, el paper de la cambra alta serà encara més testimonial que en l'anterior legislatura, ja que tot i el PP tenir-hi majoria absoluta, qualsevol decisió que prengui quan es torni a la cambra baixa es pot revertir per complet.