Puigdemont adverteix que la reforma del Codi Penal inclou "paranys"
La CUP, Òmnium i l'ANC alerten dels riscos per als activistes arran del delicte de desordres públics agreujats
BarcelonaEsquerra ha sortit a celebrar com una "victòria"la reforma del Codi Penal que deroga la sedició i crea els desordres públics agreujats. Ara bé, la resta de partits i entitats independentistes no ho veuen del tot igual. El primer a disparar en contra ha estat l'expresident Carles Puigdemont, que a través d'un fil de Twitter ha avisat dels "paranys" que, al seu parer, inclou el canvi legal: s'ha referit al fet que el nou redactat inclou com a conducta punitiva que s'executin actes d'"intimidació" sobre "persones o coses", "obstaculitzant les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions o edificis".
Aquest punt és el que han criticat també la CUP, l'Assemblea i Òmnium, perquè creuen que es pot convertir en un risc per als activistes. Segons el portaveu de la CUP, Carles Riera, el canvi legal "posa en dificultats" l'objectiu de la independència i ha afegit en una entrevista a La 2 i Ràdio 4 que ERC és ingènua, innocent o "hi col·labora conscientment". L'ANC, que presideix Dolors Feliu, ha anat més enllà, ja que considera que el redactat "genèric" del nou Codi Penal "no és cap derogació" de la sedició, sinó un "nou aval" que "facilita la repressió" contra accions "democràtiques" com el referèndum de l'1-O "i les mobilitzacions de base no violentes de l'independentisme".
Òmnium, al seu torn, també ha mostrat preocupació pels efectes que pot tenir el nou delicte de desordres públics agreujats. El president de l'entitat, Xavier Antich, ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació que "criminalitza la dissidència política". "Facilita la continuació de la vulneració de drets fonamentals", ha dit. Ara bé, fonts de l'entitat matisen que consideren una bona notícia que s'hagi derogat la sedició, desmarcant-se així de les crítiques que també fan Junts, la CUP i l'ANC.
Com respon Esquerra a les crítiques? Assegura que la reforma del Codi Penal no empitjora l'actual redactat –que ja preveu el delicte de desordres públics– sinó que el millora des del punt de vista dels activistes perquè hi ha una rebaixa de penes –ara la màxima és cinc i abans eren sis–. Marta Vilaret, vice secretària general de política antirepressiva d'Esquerra, ha argumentat el següent: "La modificació dels desordres públics és positiva per al conjunt de l'independentisme i altres dissidències perquè hi ha una rebaixa generalitzada de les penes, i alguns articles queden redactats de manera més explícita, amb la intenció de reduir el marge interpretatiu dels jutges", ha assegurat en un fil de Twitter, tot i que ha admès que tot dependrà de la interpretació que acabi fent la justícia espanyola del nou Codi Penal: "Ens han aplicat rebel·lió i sedició i tampoc s’aguantava per enlloc. El text nou és molt millor que l'actual, però mentre l'interpreti l'alta judicatura espanyola hem de ser prudents, ningú pot tenir certeses".
Extradició automàtica?
L'altre flanc que critica l'expresident Puigdemont de la reforma ERC-PSOE és l'efecte que pot tenir en les euroordres. Considera que "homologant" els delictes a la resta de democràcies europees deixa poc marge als estats perquè rebutgin l'entrega automàtica. Fins ara, no era possible la doble incriminació –la sedició no existia en altres països o no volia dir el mateix que a Espanya– i la justícia entrava en el fons. "Si el que es vol és que jurisdiccions europees ja no puguin fer com va fer l’alemanya —que va entrar a examinar el fons dels fets— i no tinguin més remei que aplicar una extradició automàtica, això servirà per intentar liquidar la nostra estratègia de derrotar l’Estat", ha criticat.
En tot cas, abans que la justícia dels estats europeus, principalment Bèlgica, hagi d'analitzar noves euroordres d'acord amb el Codi Penal reformat encara poden passar mesos. Prèviament, s'hauran de resoldre les causes que tenen l'expresident i la resta d'exiliats de Junts a Luxemburg. Mentre tinguin immunitat –en el cas de Puigdemont, Comín i Ponsatí– i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no defineixi l'abast de les euroordres –arran del rebuig de l'extradició de Lluís Puig–, no es podrà iniciar cap procés d'extradició en contra seva.