Puigdemont i la campanya desesperada del Suprem contra l'Advocacia de l'Estat
MadridEl jutge Pablo Llarena i la sala segona del Tribunal Suprem han trobat, "per si de cas", el boc expiatori davant d'una possible derrota de les seves maniobres a Itàlia per extradir Carles Puigdemont: l'Advocacia de l'Estat. És a dir, si Pedro Sánchez ha sigut capaç de practicar un "autoindult", segons va escriure Manuel Marchena, amb els indults als líders independentistes condemnats per sedició, per què no aprofitar per endossar-li preventivament el possible fracàs de l'operació Sardenya?
És difícil trobar una victòria legal amb l'itinerari de bumerang semblant al de l'advocada en cap davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Sonsoles Centeno, el juliol passat. La defensa de Puigdemont va presentar una demanda davant del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) contra la decisió del Parlament Europeu de treure-li la immunitat per poder sotmetre'l a un procediment d'extradició a Espanya; tant a ell com a Clara Ponsatí i Toni Comín. I en aquesta demanda se sol·licitava com a mesura cautelar la restitució de la immunitat.
L'advocada de l'estat Sonsoles Centeno va elaborar un escrit d'al·legacions com a part en el procediment. ¿Indicacions des de Madrid? Zero indicacions. ¿La van cridar des de la sala segona del Suprem per coordinar-se? No. L'advocada sabia, segons fonts judicials consultades per l'ARA, que l'ordre europea de detenció pels delictes de rebel·lió i malversació dictada el 2019 per Llarena estava activa. Com ho sabia? Segons aquestes fonts, perquè se'n va cerciorar a través del mecanisme Sirene (Sol·licitud d'Informació Complementària a l'Entrada Nacional) del SIS (Sistema d'Informació de Schengen), on es validen les descripcions de persones buscades per la seva detenció a efectes d'extradició. També va poder saber que a Bèlgica i França les ordres de detenció estaven suspeses.
Recomanacions del TJUE
Però a la llum de les recomanacions del TJUE sobre el plantejament de qüestions prejudicials, sabia que els procediments nacionals i les ordres de detenció que se'n deriven se suspenen o paralitzen fins que es resolguin els dubtes elevats en la qüestió prejudicial per part dels Estats. I Espanya havia presentat al març una qüestió prejudicial sobre el compliment de l'ordre europea de detenció a Bèlgica, admesa a tràmit pel TJUE al maig. Així s'assenyala en el punt 25 de les esmentades recomanacions. "Encara que l'òrgan jurisdiccional nacional segueix sent competent per adoptar mesures cautelars, especialment quan la qüestió plantejada es refereixi a la validesa d'una acta o disposició, la presentació d'una petició de decisió prejudicial comporta, però, la suspensió del procediment nacional fins que el Tribunal de Justícia es pronunciï".
Per tant, l'advocada va argumentar que, en aquestes condicions, amb la paralització del procediment, no hi havia risc de detenció per als tres demandants, i, fins i tot, si un estat procedia a la detenció amb fins d'extradició es podien sol·licitar mesures cautelars. "En qualsevol cas, si les circumstàncies canvien, això no impedeix que els sol·licitants presentin una nova sol·licitud de mesures cautelars en aquell moment", assenyalava. I afegia: "A més, no s'ha d'oblidar que l'execució d'una ordre de detenció europea no és automàtica, sinó que ha de complir amb els requisits que estableix la decisió marc 2002/58419, i, a més, que, d'acord amb aquesta decisió marc, la decisió es pot demorar fins a 60 dies si no es dona el consentiment per al lliurament, de conformitat amb l'article 17 d’aquesta. Atès que no hi ha un procediment per a l'execució de les ordres de detenció abans esmentades, no hi ha un risc segur".
Centeno guanya la partida
L'advocada Centeno va guanyar la partida. L'acta del Tribunal General del 30 de juliol va incorporar en els seus fonaments per desestimar les mesures cautelars dels demandants bona part dels seus arguments. En el punt 52, la resolució assenyala que la presentació de la qüestió prejudicial "comporta la suspensió del procediment nacional fins que el Tribunal resolgui" i atès que "la qüestió prejudicial es fa sobre l'execució de les ordres de detenció en el quadre de procediment penal, es pot considerar que la suspensió d'aquest últim comporta la suspensió de l'execució de les esmentades ordres". I en el punt 54 l'acta apunta que "les autoritats espanyoles han indicat, d'altra banda, que aquesta qüestió prejudicial implica la suspensió dels manaments de detenció dirigits contra els demandants".
I, no obstant això, la cúpula de la sala segona del Suprem, veient que ha quedat en evidència, amb la detenció de Puigdemont a l'Alguer, que l'ordre de detenció estava activa –el jutge Llarena ho va confirmar al representant d'Espanya a Eurojust, el jutge José de la Mata, en un ofici lliurat el 24 de setembre per transmetre-ho al Tribunal d'Apel·lació de Sàsser, Sardenya–, ha endossat la responsabilitat a l'Advocacia de l'Estat. És a dir: la culpa d'un eventual rebuig de les autoritats italianes a l'extradició de Puigdemont... és de l'Advocacia de l'Estat; una institució, dit sia de passada, que va acusar pel delicte de sedició els dirigents independentistes, tesi que el Suprem va acollir al descartar la rebel·lió.
