Els Verds argumenten discrepàncies també en l'estratègia a Catalunya per tancar la porta a Puigdemont i Comín
Els dos eurodiputats exiliats han retirat la petició després d'unes negociacions frustrades
Brussel·lesAl Parlament Europeu també es fa evident l'esquerda entre ERC i JxCat. Carles Puigdemont i Toni Comín no han aconseguit formar part del mateix grup parlamentari que la formació republicana malgrat setmanes de converses amb la direcció dels Verds/ALE. Els dos eurodiputats exiliats van enviar ahir una carta als líders dels Verds, Ska Keller i Philippe Lamberts, en què retiraven la petició d'entrada al grup. Malgrat estar dividits, la majoria dels Verds i la seva direcció argumentaven discrepàncies polítiques que arribaven fins i tot en la gestió del conflicte català: "El nostre grup sempre ha defensat una estratègia de diàleg i buscar solucions i la nostra impressió sobre Puigdemont és que la seva posició és una mica diferent de simplement perseguir el diàleg", ha dit Keller a la sortida d'una reunió de grup intensa en què aquesta discussió s'ha allargat més d'una hora. Quedar-se sense grup parlamentari complica les coses de cara a la visibilitat a l'Eurocambra.
Puigdemont i Comín (i també Clara Ponsatí, que hauria d'entrar a l'Eurocambra amb el Brexit) van demanar l'entrada al grup dels Verds a través de l'Aliança Lliure Europea (ALE), el partit europeu que aglutina formacions partidàries de l'autodeterminació on hi ha ERC, i ho van fer després de les eleccions. Per gestionar la petició, ERC va esperar a pronunciar-se que es confirmés la seva condició d'eurodiputats després de la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras, cosa que ja va obrir el capítol de desavinences entre les dues formacions, perquè JxCat retreia a ERC que triguessin sis mesos a gestionar-ho. Des d'aleshores, Diana Riba va ser una de les encarregades de portar les negociacions per demanar-ne l'entrada juntament amb el diputat cors François Alfonsi, però Puigdemont i Comín no es van reunir amb Keller i Lamberts fins aquest dilluns. La incomoditat de tot plegat s'ha acabat de fer evident aquest dimecres, quan ERC no ha sabut que Puigdemont i Comín havien retirat la petició fins que els ho ha comunicat la direcció dels Verds. Riba ha dit després que continuaria defensant des dels Verds els drets dels dos exiliats com a eurodiputats.
Els estatuts del grup determinen que per a l'entrada de nous membres hi ha d'haver dues persones representants de cada partit (Verds i ALE) i, per això, per la banda d'ALE hi havia Riba i Alfonsi, que han mantingut dues trobades en l'anomenat comitè de negociació d'entrades. Però no s'ha aconseguit trobar el consens després que el mateix Lamberts (eurodiputat verd belga) mostrés obertament les seves reticències per la proximitat entre Puigdemont i Comín amb la N-VA flamenca, que forma part del mateix grup europeu que Vox. De fet, el dia que van aconseguir finalment acreditar-se com a eurodiputats va ser una eurodiputada de la N-VA qui els va acompanyar en tot el procés. Keller també ha posat el dit a la nafra en aquest sentit: "Som partits diferents, ells simplement no són un partit verd, abans s'asseien amb els liberals [grup on hi ha Ciutadans]".
Després de dues reunions frustrades, es va decidir que s'abordaria la qüestió entre els 74 membres de tot el grup parlamentari aquest dimecres, en un debat que inevitablement hauria acabat en una votació que tenien perduda. L'ALE compta només amb 7 dels 74 eurodiputats i sembla que Puigdemont i Comín només havien aconseguit esgarrapar poc més d'una vintena de la resta de membres entre els verds francesos, txecs i pirates. Arran d'aquest escenari, els dos exiliats han retirat la petició. Destaquen a la carta que la seva incorporació ha de ser fruit "d'una forta unitat interna i del màxim consens" i que no voldrien "causar serioses discrepàncies entre els seus membres i que la seva acceptació sigui un element de discòrdia". També agraeixen el suport i els contactes mantinguts i emplacen Keller i Lamberts a continuar col·laborant-hi.
Conseqüències i alternatives
Quines sortides tenen ara?
La situació de Puigdemont i Comín és complexa. Havien mantingut contactes amb l'Esquerra Europea Unitària (GUE), on hi ha Podem, davant l'inicial silenci dels Verds, però sembla que l'encaix en aquest grup tampoc seria senzill. La N-VA flamenca, amb qui tenen molt bona relació, forma part dels Conservadors i Reformistes, el mateix grup de Vox, cosa que també fa descartar aquesta opció. Al grup dels liberals, on hi ha els nacionalistes bascos i on sempre havia estat el PDECat, és on Ciutadans té força, i les dues delegacions espanyoles de populars i socialistes també són potents als seus respectius grups. Puigdemont i Comín tenen mala peça al teler si no volen quedar com a eurodiputats no adscrits.
Què implica formar part dels no adscrits?
A la pràctica és un inconvenient perquè no poden optar a presidències de comissions parlamentàries, no poden ser ponents ni de resolucions ni de propostes legislatives i tenen menys accés als temps de debat durant el ple. Per intentar forçar un debat parlamentari o una pregunta amb resposta oral a la Comissió o el Consell també es necessita com a mínim comptar amb el suport de 40 eurodiputats. Tampoc es compta amb els recursos logístics i econòmics que suposa formar part d'un grup parlamentari.