Puigdemont i els presos estripen el carnet del PDECat

Desencadenen una onada de baixes amb la majoria de membres del Govern al capdavant

Puigdemont mou peça per quedar-se la marca JxCat
Núria Orriols
31/08/2020
4 min

BarcelonaL’expresident de la Generalitat i líder de JxCat Carles Puigdemont ha decidit posar punt final a la seva història com a associat del PDECat. Vinculat a l’extinta Convergència des dels anys vuitanta, va comunicar aquest dilluns que estripa el carnet del Partit Demòcrata després d’una tortuosa negociació amb David Bonvehí i després que aquest hagi portat JxCat als tribunals pel control de les sigles. La decisió de l’expresident va generar una onada de baixes al partit que va incloure els presos i bona part dels consellers del Govern.

Els exconsellers Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull -històrics de CDC- van tancar files amb Puigdemont i també van tramitar la baixa del PDECat, així com tots els consellers de l’actual executiu menys la titular d’Empresa, Àngels Chacón. “Vist que la direcció nacional del PDECat no segueix el mandat de les bases, ni les convoca per sortir de l’atzucac actual i que està impulsant la judicialització de les relacions entre ambdues organitzacions, optem per la coherència i fem el pas de militar de manera exclusiva a JxCat”, van explicar en un comunicat els consellers Damià Calvet, Meritxell Budó, Jordi Puigneró i Miquel Buch. Els van seguir gairebé tot el grup al Parlament, presidit per Albert Batet, a més de l’exvicepresidenta del PDECat i diputada al Congrés Míriam Nogueras.

A la cambra espanyola, a diferència de la catalana, la qüestió està més dividida, ja que la meitat del grup -Ferran Bel, Sergi Miquel, Genís Boadella i Concepció Cañadell- manté el carnet del Partit Demòcrata. En tot cas, els dos bàndols es mantindran ara per ara units. Tant Puigdemont com Bonvehí van assegurar que seguiran parlant, malgrat que en privat tothom veu difícil arribar a un acord abans dels comicis. El president del PDECat va expressar respecte per la decisió de Puigdemont i la resta de militants, mentre que Marc Solsona, portaveu del partit, va afirmar a TV3 que tothom és “lliure” de militar en el projecte polític que cregui. En ple degoteig de baixes, l’expresident Artur Mas manté el silenci sobre la disputa.

La demanda civil

La decisió de l’expresident arriba després que el PDECat hagi interposat una demanda civil contra JxCat pel control de les sigles -presentada a principis d’agost però avançada per l’ARA dissabte-. Des de llavors ja s’havia produït un degoteig de baixes al partit, començant per tots els senadors, capitanejats per Josep Lluís Cleries, seguit de l’exconseller a l’exili Lluís Puig i diversos dirigents de l’àrea metropolitana com Joan Ramon Casals, actual cap de gabinet del president de la Generalitat, Quim Torra.

Des que JxCat es va constituir com a partit el 25 de juliol s’han donat de baixa uns 800 afiliats (un 7% del total de la militància), segons va informar aquest dilluns oficialment el partit, i han abandonat el seu càrrec orgànic fins a vuit membres de vint-i-set de l’executiva. Dilluns ho van fer efectiu el diputat i alcalde de Besalú, Lluís Guinó, i l’exregidor de l’Ametlla de Mar Joan Pere Gómez. La direcció del PDECat es va reunir a primera hora del matí per abordar la situació, però ho va fer abans que Puigdemont anunciés a les xarxes socials que estripava el carnet. L’expresident ho va fer públic just després de la roda de premsa del portaveu, Marc Solsona, que durant la compareixença va assegurar que no tenia constància que s’hagués donat de baixa.

Solsona, també diputat de JxCat al Parlament, va defensar la decisió del PDECat de judicialitzar el control de les sigles, ja que la formació de Bonvehí considera que hi té un “interès legítim”. En tot cas, va matisar que no es tracta de portar Puigdemont als tribunals, sinó “d’impugnar uns acords societaris”. El canvi de titularitat del partit de JxCat -fins al juliol sota control de Bonvehí- el van dur a terme els afins a Puigdemont sense comunicar-ho a la direcció del PDECat, que es va trobar amb els fets consumats. És per això que Bonvehí ha decidit impugnar aquest procés al jutjat.

Aquest procediment obert pot afectar de ple el procés congressual de Junts, engegat el 25 de juliol. El jutge havia convocat una vista per aquest dimarts per decidir si prenia mesures cautelars i bloquejava el partit de l’expresident a l’exili, però finalment s’ha ajornat fins al 25 de setembre. Quins efectes pot tenir aquest plet judicial? Tot i que fonts de JxCat resten importància a les conseqüències de la judicialització, fonts del PDECat apunten que podria posar en dubte tots els passos fets pel partit en les últimes setmanes, com l’afiliació de nous militants (entre 4.000 i 5.000) o l’elecció de la direcció. A més, afegeix incertesa de cara a l’horitzó electoral, ja que Puigdemont podria quedar-se amb el partit bloquejat pel jutge just abans dels comicis.

Marge per a l’acord?

Malgrat l’enfrontament -fins i tot als tribunals-, es manté una línia oberta entre Bonvehí i el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez. Segons fonts del Partit Demòcrata, han mantingut el contacte durant el cap de setmana i, de fet, Bonvehí va informar de la demanda civil a Sànchez a principis del mes d’agost. El secretari general ho va explicar a la direcció de Junts per Catalunya divendres al matí. Una de les vies de negociació obertes des del mes de juliol és que el PDECat no es presenti a les eleccions a canvi d’uns llocs reservats a la candidatura de JxCat. En aquest supòsit no hi hauria cap acord orgànic entre les dues organitzacions (que és el que vol evitar Junts), però Bonvehí podria esgrimir que el PDECat està present a les eleccions a través de les seves cares visibles. Fins ara Sànchez s’ha negat a un pacte de coalició o fusió amb el Partit Demòcrata i ha mantingut que s’ha de fer un partit des de zero. Aquest dilluns Solsona va insistir que el Partit Demòcrata es presentaria als pròxims comicis al Parlament, però que faltava concretar amb quina fórmula. “La nostra prioritat és l’entesa, però també enfortir el nostre projecte”, va apuntar Solsona.

En aquest sentit, va admetre que cada cop és més difícil arribar a una entesa per concórrer a les eleccions i no va descartar fer-ho en solitari. Però no va fixar cap calendari per esclarir-ho. Sobre el paper, el partit no haurà de prendre de manera definitiva la decisió fins que el president, Quim Torra, convoqui eleccions, ja que serà llavors quan el consell nacional haurà d’engegar el procés de primàries.

stats