En mans de Luxemburg Una altra manifestació al cor d’Europa

Enviada Especial A / EstrasburgLuxemburg, Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquesta alta instància europea, encarregada de monitoritzar el compliment de la legislació de la Unió, és qui tindrà l’última paraula sobre si Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín adquireixen la condició d’eurodiputats aquesta legislatura. Ahir el Tribunal Suprem espanyol va acceptar fer una consulta al Tribunal de Luxemburg, a través d’una qüestió prejudicial sol·licitada per la defensa del líder d’ERC, sobre com afecta la immunitat que tenen els membres del Parlament Europeu la seva situació de presó preventiva. És a dir, si el fet d’haver sigut proclamat electe propicia l’alliberament “de manera gairebé immediata” de l’exvicepresident perquè pugui exercir d’eurodiputat. Alhora, Luxemburg va acceptar estudiar una demanda de Puigdemont i Comín en contra de l’Eurocambra perquè no els reconeixia com a membres de ple dret, tot i que va declinar dictar cautelars per permetre que avui siguin a la sessió constitutiva d’Estrasburg, on hi ha prevista una concentració de suport.

La sala que presideix Manuel Marchena, en fase de deliberació per emetre la sentència de l’1-O, ha decidit enviar el cas de Junqueras al TJUE, tot i l’oposició de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. El Suprem ha elevat la qüestió perquè, abans de resoldre l’últim recurs de Junqueras contra la decisió de no permetre-li agafar l’acta, la justícia europea li respongui tres preguntes: si l’exvicepresident ja té immunitat parlamentària, si en pot tenir tot i no haver complert els requisits que marca la llei espanyola -prometre la Constitució- després que el Suprem li denegués el permís penitenciari i si, tenint en compte que els Tractats de la UE reconeixen el dret a la immunitat per dirigir-se o marxar en llibertat d’una sessió de l’Eurocambra, el Suprem hauria d’alliberar Junqueras gairebé de manera immediata perquè pugui exercir com a eurodiputat. A l’escrit, l’alt tribunal remarca que els delictes pels quals és jutjat són “especialment greus”, i cita l’aprovació de la llei de transitorietat per justificar-ho, i argumenta que va denegar el permís penitenciari a Junqueras per “risc de fuga” i per “assegurar-se” que s’acabés el procés judicial. El Suprem circumscriu aquesta petició al líder d’ERC, tot i que ahir Gonzalo Boye, advocat de Comín i Puigdemont, va presentar un nou escrit perquè se’ls inclogués en la qüestió prejudicial. Segons expliquen fonts del TJUE a l’ARA, Luxemburg pot trigar entre dos i quatre mesos a resoldre un cas presentat per la “via accelerada”, l’escollida pel Suprem. Tot i això, ahir el TJUE encara no havia rebut cap notificació oficial. Quan arribi, diuen les mateixes fonts, ho analitzarà el Tribunal de Justícia, un dels dos òrgans que componen el TJUE.

El cas de Puigdemont i Comín és diferent. Malgrat que la pregunta nuclear és la mateixa, si són o no eurodiputats de ple dret -amb la corresponent immunitat-, tot i no haver promès la Constitució espanyola, la demanda dels electes de JxCat es tramitarà per una via diferent de la de Junqueras i serà analitzada pel Tribunal General, l’altre òrgan que forma el TJUE. Si bé el líder d’ERC arriba a Luxemburg a través del Suprem, els electes de JxCat han interposat un recurs contra el Parlament Europeu i la seva decisió de no haver-los reconegut com a eurodiputats. Els dos procediments avançaran en paral·lel i sense contaminar-se. La justícia de la UE ha admès a tràmit la demanda de Puigdemont i l’estudiarà les pròximes setmanes, tot i que ahir va dictar un revés per a l’expresident. El president del Tribunal General, a l’espera que una sala de més jutges resolgui el fons de la qüestió, va rebutjar adoptar mesures cautelars perquè Puigdemont i Comín puguin assistir avui a la sessió constitutiva de l’Eurocambra i se’ls reconeguin totes les prerrogatives fins que no hi hagi una resolució definitiva. A través de Twitter, Puigdemont afirmava que “era molt difícil” que s’admetessin les cautelars i Boye hi afegia que es recorreria la decisió. Fonts de la defensa de l’expresident afegien que l’“èxit” és haver superat el tràmit d’admissió, que és “molt complex” i permet jugar la partida a Europa.

Puigdemont a França?

El president del Tribunal General avala, d’entrada, l’argumentació del Parlament Europeu, tot i que en un comunicat el TJUE afirma que això “no pressuposa” la resolució del cas. Considera que és “indiscutible” que els demandants no eren inclosos a la llista definitiva d’eurodiputats enviada per les autoritats espanyoles a l’Eurocambra -només hi figuraven els que van prometre la Constitució- i, per tant, “a primera vista [...] no havien estat declarats oficialment electes”. Tot i això, sí que apareixen en la proclamació de resultats del BOE. Creu que no hi havia “cap base” perquè l’Eurocambra verifiqués les credencials dels demandants i declina donar-los “l’escó provisional”. També afegeix que la UE no té res a veure amb la decisió de l’Estat d’obligar a acatar la Constitució, una qüestió, apunta, pendent de recurs al Suprem.

La decisió de Luxemburg allunya Puigdemont i Comín de la sessió d’avui a Estrasburg, a França, on les autoritats espanyoles podrien cursar una nova euroordre per detenir-los. Fins i tot, segons afirma l’entorn de Puigdemont, podrien agafar l’expresident sense tràmit judicial a través d’un acord bilateral entre l’estat francès i Espanya. A l’hora de tancar aquesta edició, no quedava clar si serien avui a la concentració convocada davant l’Eurocambra, i Puigdemont va jugar a l’equívoc en un tuit en què es fotografiava davant un dels autobusos mobilitzats per la manifestació que avui reclamarà, a Estrasburg, que tant ell com Comín i Junqueras puguin ser eurodiputats.

Centenars de catalans ja eren ahir a Estrasburg per participar en la manifestació convocada per l’ANC per demanar al Parlament Europeu que respecti els drets dels eurodiputats exiliats i presos. Amb prop de 100 autocars mobilitzats, l’entitat espera un altre èxit com el que es va assolir el desembre del 2017 a Brussel·les, a la imatge.

L’agenda dins i fora de la cambra europea

9.00 h

A partir de les nou del matí hi ha convocada la concentració a les portes de l’Eurocambra per denunciar l’exclusió de Puigdemont, Junqueras i Comín de la llista d’eurodiputats. Una manifestació impulsada per l’ANC. Hi arriben prop d’un centenar d’autocars des de Catalunya. A aquesta hora també hi ha convocades les primeres declaracions dels grups independentistes. L’inici, amb tot, estarà marcat per la presència o no de Puigdemont i Comín a Estrasburg.

10.00 h

A dos quarts de deu el portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, oferirà una roda de premsa, just abans de donar el tret de sortida a la legislatura europea amb la reunió de l’Eurocambra. Hi poden assistir tots els eurodiputats menys Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín, a qui l’Estat no ha inclòs com a eurodiputats de ple dret. La cambra es reunirà però se suspendrà la sessió immediatament, perquè a falta d’un acord entre els líders de la UE s’ha ajornat l’elecció de la presidència i les vicepresidències del Parlament Europeu fins demà.

11.00 h

A partir de les onze del matí se succeiran les rodes de premsa dels grups europeus, marcades pel bloqueig en el repartiment de càrrecs de la UE. Començarà Esteban González Pons com a vicepresident dels populars; el seguirà el grup dels conservadors amb l’italià Raffaele Fitto; Iratxe García, per part del grup socialista; i la líder dels verds, Ska Keller, amb l’eurodiputada d’ERC Diana Riba, també denunciarà el cas dels eurodiputats vetats. Paral·lelament, a les portes de l’Eurocambra, hi ha prevista una atenció als mitjans de comunicació a dos quarts de dotze de l’eurodiputat de Cs Jordi Cañas per reaccionar a la manifestació sobiranista.

12.00 h

La concentració a les portes de l’Eurocambra comptarà amb la lectura d’un manifest que denuncia que Espanya està “traslladant a la UE la solució repressiva”, i es recordaran tots els encausats en processos judicials per l’1 d’Octubre. Tres representants entraran al registre del Parlament Europeu el text, adreçat al president.