Puigdemont converteix la cimera per la unitat de l'independentisme en una presentació del Consell de la República
Partits i entitats s'havien mostrat reticents amb el format inicial que ha acabat caient
BarcelonaDivendres era la CUP la primera a desmarcar-se públicament de la cimera convocada per Carles Puigdemont per aquest 22 d'octubre a Waterloo. Una cimera enfocada a redreçar els retrets entre formacions independentistes i a començar a traçar, de nou, una estratègia unitària que finalment s'ha hagut de reformular. El 'no' de la CUP també es va fer extensiu a altres partits i entitats que es van mostrar reticents al format de la trobada, especialment quan la setmana passada El Món en va publicar detalls. Segons les fonts consultades el compromís era mantenir la trobada en secret. Quan es va fer pública, alguns partits van interpretar voluntat per part de Puigdemont de capitalitzar els rèdits d'una fotografia d'unitat.
Així doncs, aquest dilluns no hi haurà trobada per refer la unitat de l'independentisme a Bèlgica, però Puigdemont ha aconseguit que els partits i les entitats hi enviïn representants per participar en una trobada centrada exclusivament en el projecte de Consell de la República. Segons les fonts consultades no hi haurà ni el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ni la majoria de consellers, i tampoc la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ni el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri.
A més de la trobada per parlar del Consell de la República, Puigdemont es reunirà amb el president de la Generalitat, Quim Torra, en una nova trobada entre els dos dirigents a l'estranger. Ells dos són, juntament amb el pres polític Jordi Sànchez, els principals impulsors del nou espai que pretén capitalitzar la unitat independentista en unes futures eleccions catalanes. Aquesta qüestió, reconeixen fonts properes al Govern, fins i tot està condicionant algunes de les reunions de coordinació entre JxCat i ERC.
A través d'un comunicat, la CUP va declinar divendres la invitació de Puigdemont perquè el format de la cimera que ha escollit l'expresident "no respon a un espai idoni de debat multilateral". Ara Puigdemont haurà de decidir si insisteix a tornar a convocar l'independentisme a debatre sobre la unitat, aquest cop sense el focus mediàtic.
Entre les qüestions per coordinar hi ha l'impuls del Fòrum Cívic i Constituent, que Torra mateix va anunciar que es crearia al voltant del 15 d'octubre i que podria ser un dels temes de la reunió del consell executiu d'aquest dimarts. La setmana passada l'ARA ja va publicar que hi havia diverses persones implicades en un projecte que podria acabar presidint el cantautor i exdiputat de Junts pel Sí Lluís Llach.
Plans per millorar la coordinació
La idea de fer una gran cimera que interpel·lés transversalment l'independentisme fa temps que forma part de les converses de partits i entitats. De fet, va ser una de les qüestions que van tractar el president Torra i el vicepresident Pere Aragonès el 5 d'octubre, quan van comparèixer plegats al Palau de la Generalitat per comprometre's a acabar amb les disputes internes.
Va ser a principis de la setmana passada que van començar els contactes perquè aquest dilluns es poguessin reunir tots els actors en un mateix escenari, Waterloo, per intentar definir una estratègia unitària que superés les grans diferències que hi ha actualment dins l'independentisme. La presentació del Consell de la República havia de ser la segona pota de la trobada a Bèlgica. Però abans del cap de setmana les negociacions es van torçar i la majoria de convidats es van fer enrere. Diverses fonts consultades critiquen que la reunió es fes pública i recelen dels interessos d'alguns dels actors. Hi ha qui fins i tot apunta a un suposat interès de Puigdemont de presentar-se com el principal protagonista en l'intent de refer la unitat.
Finalment aquest dilluns a Waterloo hi haurà una reunió entre partits i entitats, tot i que se circumscriurà a parlar del Consell de la República, l'organisme presidit per Puigdemont que haurà de donar visibilitat internacional a la defensa del dret a l'autodeterminació de Catalunya.