Puigdemont va gravar una declaració institucional abans de l'1-O per si era detingut

BarcelonaEn plena ofensiva judicial i policial per aturar el referèndum, Carles Puigdemont sabia que estava en el punt de mira. El desplegament de milers d’agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional a Catalunya i les resolucions judicials aprovades aquells dies convulsos del 2017 presagiaven un futur més que incert per als que eren al capdavant del Govern.

Conscient que el podien detenir abans de la votació, el president va gravar una declaració institucional, segons ha pogut saber l’ARA, que s’havia d’emetre quan fos arrestat. Des del setembre, agents de paisà de la Policia Nacional vigilaven de ben a prop tots els consellers i un altre contingent fins i tot s'allotjava al mateix hotel de Girona on dormien els Mossos que custodiaven el president. La pressió augmentava a mesura que s'acostava el dia 1.

El missatge, que va ser enregistrat per un restringit equip d’informatius de TV3 el 27 de setembre, va tenir lloc a la Sala de la Mare de Déu de Montserrat, des d’on el 4 d’octubre Puigdemont es va adreçar al rei Felip VI per criticar que en el discurs que havia fet un dia abans ignorés les "víctimes d'una violència policial" que havia "gelat el cor a mig món" en referència a l’1-O.

En el discurs que va deixar gravat per si el detenien, Puigdemont instava els catalans a no rendir-se i a votar en el referèndum advertint que ni la seva detenció podia aturar la votació perquè tot estava preparat. La declaració, que va escriure ell mateix com totes les que eren rellevants, guardava moltes similituds amb la que va pronunciar el 20 de setembre després del macrooperatiu de la Guàrdia Civil per impedir el referèndum que es va saldar amb la detenció de dotze alts càrrecs del Govern i amb l’escorcoll de diferents seus de la Generalitat com el departament d’Economia.

Si una setmana abans, acompanyat del Govern en ple i des de la Galeria Gòtica del Palau, Puigdemont havia cridat els catalans a sortir a votar l'1-O "per defensar la democràcia enfront d'un règim repressiu i intimidatori", ara també defensava la necessitat de no deixar-se doblegar acudint en massa a les urnes com la millor resposta al seu arrest. A diferència del 20-S, Puigdemont va fer aquest discurs en la intimitat amb la presència únicament del seu entorn de confiança. No hi havia diputats ni membres del Govern. Només hi eren el seu cap de gabinet, Josep Rius, i el seu cap de premsa, Pere Martí. Per evitar intromissions i filtracions, va aprofitar l'última hora del dia, quan el Palau estava pràcticament desert, per gravar el missatge. Poca estona abans, ell mateix havia anunciat al seu compte de Twitter que el Govern havia creat una aplicació per saber on s'havia de votar l'1-O.

El president feia pública aquesta web just el dia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordenava als Mossos, a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil que tanquessin els col·legis electorals per impedir el referèndum.

Les amenaces de Maza

El temor de Puigdemont de ser arrestat estava justificat. Només dos dies abans que gravés aquesta inèdita declaració, el 25 de setembre, el fiscal general, José Manuel Maza, va apuntar a la possible detenció del president. En una entrevista a Onda Cero, Maza, que va morir de manera sobtada poc després, el 18 de novembre, va dir que fins aleshores no havien considerat “oportú” detenir-lo i que calia escollir bé quan fer-ho per evitar donar encara més ales als independentistes.

L’ordre de detenció de Puigdemont havia d’arribar, segons va explicar, pel delicte de malversació, l’únic dels tres que Maza considerava que el cap del Govern estava cometent –juntament amb el de desobediència i prevaricació– que comporta penes de presó. Aquest delicte ja figurava a la querella que la Fiscalia va presentar el 7 de setembre davant el TSJC contra el president, el vicepresident i els altres 12 membres del Govern. De fet, va ser la primera vegada que el delicte s'introduïa en causes relacionades amb el Procés.

Aquesta amenaça ja l’havia posat sobre la taula una setmana abans. En una altra entrevista a El Mundo, el fiscal general va obrir per primer cop la porta a ordenar la detenció de Puigdemont i va advertir que l'arrest del president podria arribar "abans o després" del referèndum. "Es podria considerar, perquè l'objectiu principal és impedir que se celebri el referèndum", va respondre el 17 de setembre abans de llançar la següent amenaça. "El tema de demanar presó no l'excloc en absolut", va reblar. Maza, com reiteraria després, va fer una crida a la "prudència" perquè, segons ell, l'independentisme llavors buscava "una reacció desproporcionada de l'Estat" i que no es podia "cometre cap error per les provocacions" que es poguessin patir. Aquest, segurament, va ser el principal motiu per avortar una missió que l’Estat tenia sobre la taula.