Puigdemont reclama al Suprem la retirada "immediata" de l'ordre de detenció

BarcelonaL'expresident Carles Puigdemont mou fitxa davant del Tribunal Suprem perquè li apliqui l'amnistia. Després que l'alt tribunal hagi demanat a totes les parts que es posicionin, el seu lletrat Gonzalo Boye ha presentat aquest dimecres un escrit de 23 pàgines reclamant que s'amnistiï el líder de Junts i que es retiri de forma "immediata" l'ordre de detenció nacional que recau sobre ell perquè pugui tornar. "L'única solució conforme a dret i respectuosa amb la Constitució, els tractats ratificats per Espanya i la llei d'amnistia, és l'aixecament de les mesures cautelars que afecten al meu representat [Carles Puigdemont", escriu Boye.

L'advocat defensa la total extinció de les responsabilitats penals de Puigdemont, ara investigat per un delicte de malversació, per haver liderat el Govern de l'1-O, i es dedica a través del seu escrit a desmuntar l'argumentació dels fiscals del Suprem apartats de la causa, que reclamaven deixa fora de la llei l'expresident i també Oriol Junqueras per un suposat "enriquiment personal" per l'1-O, que implicava que la malversació no fos amnistiable. Una posició, en tot cas, que ja no és la del ministeri públic: després de la intervenció de la Fiscalia General de l'Estat, defensa l'amnistia total per a tots els encausats per l'1-O.

En aquest sentit, Boye considera que, no aplicar l'amnistia, amb l'argument que en el referèndum hi va haver "enriquiment personal", seria "arbitrari" i aniria en contra del "literal de la norma", que explicita que s'han d'amnistiar "tots els actes dirigits a finançar, sufragar o facilitar la celebració del referèndum". De fet, Boye fins i tot diu que seria "irracional" i "absurd" no aplicar la llei d'amnistia a Puigdemont amb aquest argument.

D'altra banda, també sosté que l'1-O no va afectar als interessos financers de la Unió Europea, l'altre argument dels fiscals del Suprem -ja apartats- per excloure l'expresident de l'oblit penal. El lletrat diu que la directiva europea que fa referència a la protecció d'aquests interessos va entrar en vigor l'any 2019, després de l'1-O, i per tant defensa que no es pot intentar agreujar la responsabilitat penal d'un encausat en base a una legislació que l'any 2017 no era vigent.

El retorn a Catalunya, ajornat

Paral·lelament a aquest moviment davant dels tribunals, al Parlament, Junts ha participat en la ronda de contactes per escollir nou president de la Generalitat, en què Albert Batet -líder del grup a la cambra- ha deixat clar que Puigdemont vol sotmetre's a un debat d'investidura, però no ara. Una decisió, juntament amb la de Salvador Illa, que comporta que no hi hagi ple per escollir ningú la setmana que ve. "Puigdemont tornarà quan hi hagi debat d'investidura", ha assegurat Batet en roda de premsa, reconeixent que sense debat d'investidura el dia 25 de juny, no hi ha retorn de l'expresident.

¿Quan ho farà? Els juntaires han insistit que el compromís que va adquirir en campanya es manté, recordant, però, que consistia en acudir a la cambra catalana quan hi hagi debat d'investidura -sigui o no ell el candidat a comandar la Generalitat-. ¿I si no n'hi ha, Puigdemont no torna? Batet ha declinat respondre aquesta qüestió.