Puigdemont i el PNB segellen la reconciliació en plena negociació per a la investidura
És el primer cop des del 2017 que Andoni Ortuzar visita l'expresident a Waterloo
BarcelonaDesprés de sis anys d’aïllament a l’exili arran de la declaració d’independència, l’expresident Carles Puigdemont torna a ser un interlocutor reconegut pels actors polítics a l'Estat. Primer va ser la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, i ara el PNB. La direcció dels nacionalistes bascos s’ha desplaçat aquest divendres a Waterloo per reunir-se amb l’excap de l’executiu català, un gest que segella la reconciliació entre Junts i els jeltzales en un moment clau: les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, en què els vots de les dues formacions són determinants per a la seva reelecció.
La trobada, definida com a "cordial" per les dues bandes, s'ha allargat més de dues hores i mitja i ha servit per analitzar el panorama polític que deixen les eleccions espanyoles del 23 de juliol: és a dir, per abordar les converses que tenen obertes amb el PSOE i Sumar per a un possible suport al líder socialista. A la reunió hi han assistit l'expresident Carles Puigdemont i el president de l'Euzkadi Buru Batzar, Andoni Ortuzar, a més del responsable d'organització del PNB, Joseba Aurrekoetxea, i el secretari general de Junts, Jordi Turull. "Hem d'intensificar i optimitzar les relacions", han conclòs els jeltzales a l'acabar la reunió, mentre que els juntaires també han advocat per "estrènyer" vincles amb els d'Ortuzar.
¿Això significa que JxCat i el PNB comparteixen la mateixa estratègia negociadora? No, ja que l'enfocament de les converses sobre la investidura és ben diferent. Puigdemont ha fet públiques les seves condicions "prèvies" per entaular una negociació amb el govern espanyol, que impliquen aprovar l'amnistia i consensuar un mecanisme de mediació abans de la investidura. En canvi, el PNB de moment ha preferit no explicar obertament les seves pretensions, sinó que insta Pedro Sánchez a exposar el programa de govern i a dir què pensa fer amb la "qüestió territorial" –expliquen fonts dels nacionalistes bascos.
D'aquesta manera, des de JxCat descarten que els jeltzales puguin actuar com una mena d'emissaris del PSOE, ja que Puigdemont ha deixat clar –també als socialistes– que vol una "interlocució" directa amb l'entorn de Pedro Sánchez per negociar la investidura. Rebutgen que el PNB actuï de mediador entre la Moncloa i Junts, a diferència del que va passar després del referèndum de l'1-O amb el govern de Mariano Rajoy. "Aquest tipus de pressions no funcionen amb Puigdemont", afirmen fonts de JxCat.
Ara bé, sí que és cert que els jeltzales tenen la intenció de remar a favor d'un pacte amb el PSOE, asseguren fonts coneixedores de les converses: han tancat la porta a donar suport al candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, i volen evitar una repetició electoral a Espanya perquè tenen comicis a Euskadi l'any que ve. Així, malgrat no actuar de mediadors, poden adoptar una actitud similar a la que van tenir per l'acord sobre la mesa del Congrés de Diputats: "No és art diví", va dir Aitor Esteban (PNB) sobre el pacte de Junts amb el PSOE. En aquell episodi, els bascos van ajudar els socialistes a establir un primer canal de comunicació amb els de Puigdemont després d'anys de silenci.
La relació amb Puigdemont
Sigui com sigui, la fotografia d'aquest divendres (i el lloc escollit, la Casa de la República a Waterloo) va més enllà de la investidura espanyola, ja que des que Puigdemont va arribar a l'exili per l'1-O que el PNB no havia fet el gest d'anar a Bèlgica a reunir-s'hi. Els nacionalistes bascos havien prioritzat les seves relacions amb el Partit Nacionalista de Catalunya –Urkullu va fer el pròleg del llibre de Marta Pascal Perdre la por (Catarata, 2020)– i havia donat suport explícit al PDECat a les últimes eleccions catalanes, perquè hi compartien l'aposta per la via pragmàtica.
La trobada a Waterloo significa dues coses: el colofó d'un desgel entre les dues formacions que va iniciar Turull amb Ortuzar el 2021, quan l'exconseller va sortir de la presó amb els indults –tal com va explicar l'ARA–, i l'intent d'emular de nou la relació que el PNB havia tingut amb CiU, sobretot ara que la resta de partits postconvergents s'han quedat sense representació parlamentària. En definitiva, es tracta d'una "normalització" de les relacions entre JxCat i el PNB després de les discrepàncies pel Procés. I es produeix en un moment determinant: tenen a les seves mans que Pedro Sánchez torni a ser president del govern espanyol.