La Moncloa preveu tancar webs sense ordre judicial

BarcelonaEl Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar ahir el decret que fa uns dies havia aprovat el consell de ministres contra la “república digital catalana” incloent-hi una sorpresa: l’executiu espanyol es reserva la potestat d’intervenir la prestació de serveis digitals, també a privats, en cas que puguin afectar “l’ordre públic” sense necessitat d’una autorització judicial. L’excusa que va adduir la setmana passada el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, era frenar l’IdentiCat, el projecte impulsat per la Generalitat per crear una identitat digital oficial catalana. “No hi haurà independència offline ni online”, va justificar el president espanyol fa uns dies. Però la norma sembla enfocada ara a combatre webs com la de Tsunami Democràtic, una organització que l’Audiència Nacional ha decidit investigar per terrorisme.

L’executiu espanyol ja tenia facultats en aquest camp si adduïa raons de seguretat pública, però ara, i davant del que el text qualifica com a “greus esdeveniments esdevinguts en part del territori espanyol” -sense citar explícitament Catalunya-, el seu marge d’actuació s’amplia.

Quan va anunciar el decret, la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, va apuntar que havia de servir per impedir que les administracions disposin de servidors fora de la Unió Europea, sense fer cap referència al tancament de pàgines web. Amb aquest decret, el govern espanyol modifica sis lleis i un decret llei. Des d’ara el ministeri d’Economia podrà intervenir serveis d’internet de manera “excepcional i transitòria” en el cas “d’amenaça greu i immediata per a l’ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional”. Segons el text, aquestes noves possibilitats “no es limiten” a “una xarxa o un servei de telecomunicacions”, sinó que s’estenen també als elements que “acompanyen la instal·lació o el desplegament” d’aquest servei. Per tant, obre la porta a intervenir també “infraestructures susceptibles d’allotjar xarxes públiques de comunicacions electròniques, els seus recursos associats o qualsevol element [...] necessari per preservar o restablir l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional”.

En cas que les operadores no cooperin, l’Estat “podrà acordar l’assumpció per part de l’administració general de l’Estat de la gestió o la intervenció dels corresponents serveis”. L’encarregat d’actuar en aquest cas serà el Centre Criptològic Nacional (CCN). El decret també insisteix en el DNI com a únic document d’identitat i exclou la possibilitat d’utilitzar altres mètodes d’identificació electrònica sense autorització de l’executiu.

Una nova ‘llei Corcuera’

El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va titllar la norma de “recentralitzadora” i va acusar el govern espanyol de voler “limitar l’ús d’internet lliure”. Ho va comparar amb la llei Corcuera, que permetia a les forces de seguretat entrar en una propietat privada sense ordre judicial. Segons el Govern, Sánchez busca “posar fi a la versió digital de l’estat autonòmic”, ja que també permetrà a la Moncloa bloquejar l’ús de la tecnologia blockchain en la construcció de la identitat catalana, limitar la capacitat d’interlocució internacional de centres de ciberseguretat autonòmics -la Generalitat acaba de posar en marxa el català- i supervisar qualsevol desplegament de la fibra òptica. Per tot plegat, el Govern, que ja ha fet el primer crit d’alarma, estudia quin marge té per recórrer la nova norma al Tribunal Constitucional.