Una puntada per al ‘vestit a mida’ de Rafel Nadal

PalmaTé interès autonòmic fer un centre de tecnificació de tennis a de caràcter internacional? O s’està afavorint un empresari privat perquè es tracta de l’esportista Rafel Nadal? Aquest és probablement l’origen de tota la discusió.

Dimecres passat, a la comissió parlamentària de Medi Ambient i Ordenació Territorial es tancava en fals una de les polèmiques de la setmana. La majoria dels grups aprovava el dictamen definitiu del projecte de llei de l’habitatge de les Illes Balears que, si no hi ha cap de nou, s’aprovarà en el proper ple parlamentari del 29 de maig.

El text definitiu, però, no compleix amb les exigències de pulcritud que requereixen les lleis més simbòliques d’un pacte d’esquerres progressistes, com alguns dels seus membres s’autodominen. De fet, la portaveu adjunta del Govern, Fina Santiago, lamentà que l’afer del tennista “estigui cobrint” la llei d’habitage, “una llei avançada i progressista”.

La coneguda com esmena Nadal posa la nota discordant i atreu els fantasmes de la crisi al pacte de govern. És una esmena que modifica la llei Nadal, que es va fer i aprovà l’any 2012 per construir el centre de tecnificació de Manacor. Cada vegada que es vulgui fer un canvi substancial, s’haurà de modificar la llei.

Ara, el canvi que proposa el PP amb unes modificacions fetes a petició del PSOE, vol, entre d’altres qüestions, fer un canvi d’usos per convertir places residencials en turístiques, permetre la construcció de pistes cobertes, ampliar la superfície total fins als 76.000 metres quadrats i donar un termini de fins a 2022 per dur a terme totes les obres. Un temps que alguns partits han qualificat de “moratòria” per als promotors, ja que el centre seguirà exonerat de la regulació urbanística de Manacor. Després, les competències urbanístiques del centre de tecnificació Rafa Nadal, retornaran a l’Ajuntament de Manacor.

La història del centre comença quan la família del tennista manacorí proposa al Govern d’Antich, el Consell de Mallorca de Francina Armengol i l’Ajuntament de Manacor, en mans d’Antoni Pastor, fer un centre de tecnificació de caràcter internacional. Les tres institucions consideraren que tenia interès autonòmic i signaren un protocol per iniciar-ne la tramitació”, explica Pastor.

Però els terrenys de la família eren en sòl rústic i els tècnics del Consell alertaren que hi podria haver inseguretat jurídica. Llavors fou quan “aconsellaren fer una llei” que convertís el sòl rústic en urbà. Així va ser com de l’acord entre les tres institucions neix la Llei 5/2012, de 23 de maig, de mesures urbanístiques per a l’execució del Centre Internacional de Tennis Rafa Nadal.

En poc temps s’adonaren que pels terrenys passava una vena d’aigua i el projecte s’hauria de modificar, i que per canviar una instal·lació amb aquestes característiques “sempre que no suposàs una major edificabilitat”, seria necessari esmenar la llei.

L’esmena Nadal

Amb la polèmica precedent, no sorprèn que l’esmena remogui consciències.

MÉS per Menorca torna a parlar “d’urbanisme a la carta”, com ho varen fer els seus homòlegs de Manacor en el seu moment. “El problema és d’origen”, assenyalaren dimarts durant el ple del Parlament. I, a més, és triple: d’una banda reneguen del rerefons del text, de l’altra es queixen que s’hagi fet servir la seva llei i. per últim, critiquen les formes. “Ens han demanat que mirem cap a un altre costat”, lamentava el portaveu, Nel Martí.

MÉS per Menorca acusà els dos grups majoritaris, PP i PSOE, de retardar intencionadament l’aprovació de la llei per poder incloure l’esmena Nadal.

El portaveu del PSIB, Andreu Alcover, abanderà la resposta amb un “és d’interès autonòmic”. I explicà les puntualitzacions que feren a l’esmena del PP. “No volíem que s’incrementàs un metre quadrat construït que no fos esportiu, reduïm dues places de les que ja tenia autoritzades per llei i retornam les competències urbanístiques a Manacor”, explicà.

Però obvià pegues, com un canvi d’usos de residencial a turístic i que convertirà l’acadèmia en un hotel amb 214 places. Precisament és una de les qüestions que remarcà el portaveu de Podem, Alberto Jarabo, el qual criticà que s’hi faci un nou hotel “mentre que nosaltres defensam una reducció de places”.

“Aquesta és la segona deslleialtat del partit socialista en matèria d’urbanisme, la primera va ser afavorir els interessos del senyor Matutes, i aquesta afavoreix els interessos particulars de la família Nadal”, afegí Jarabo.

De la seva banda, la portaveu segona del Govern, Fina Santiago, aclarí que “les dinàmiques del Govern i dels partits són diferents i procuram salvar l’executiu d’unes diferències que és obvi que han existit”, ha dit.

A més va insistir a tancar files i assegurà que el govern que comanda Francina Armengol està “més cohesionat que fa un mes i amb ganes de repetir” després de les eleccions de 2019.

En qualsevol cas l’esmena a la llei s’hauria d’haver fet “amb llums i taquígrafs”. Una petició que exigí MÉS per Menorca i que corroborà l’exbatle de Manacor, Antoni Pastor, ambdós argumentant que s’aniria a favor d’una major transparència.

Al cap i a la fi, l’esmena Nadal va ocupar la meitat del debat de la ponència i modifica “tota la llei menys el títol”, segons Martí.

Terminis

La tramitació silenciosa de la llei ha esclatat dues setmanes abans que vagi a ple. La intenció de MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca és que es pugui debatre dia 29 de maig. La pega és que ja no es farà com una esmena a part, sinó que queda integrada dins el text de la llei.

Els grups avisen que demanaran la votació separada per a la disposició final segona bis, que recull el text. Així doncs, la discussió i els retrets entre els partits que conformen el pacte de Govern sembla que continuarà en els titulars que provocarà la nova llei d’habitatge que, en la seva majoria, parla del dret de les persones a tenir un sostre digne.

“Si el PSIB vota en contra hi haurà una majoria perquè no tiri endavant l’esmena i es confirmaran les nostres sospites”, advertia Martí.